Ana Castejón: “Quan tens EM, tens les cartes i has d’intentar jugar la millor partida possible”

– Quan et van diagnosticar?

Fa 3 anys, durant la pandèmia. Abans havia tingut pèrdua de sensibilitat a les mans i als peus.

– Abans quan?

Quan tenia 18 anys. Em van fer una ressonància i van veure uns punts blancs. Els metges em van dir que m’ho anés mirant cada any, però no li van donar més importància i, a mi, sincerament, se’m va oblidar perquè una de les coses que tinc és que m’oblido de tot des de sempre.

– No li vas donar gaire importància.

No, perquè els metges en aquell moment tampoc n’hi van donar i no em va passar res més.

– I quan et torna a passar alguna cosa?

Fa 3 anys i escaig. De fet, no és que em passés res, però la meva mare va insistir molt perquè em fes proves. Va treure del bagul dels records el que m’havia passat quan tenia 18 anys. I aleshores va ser quan m’ho van diagnosticar. Just abans del diagnòstic, mentre em feia les proves, vaig tenir un brot. Però vaig estar 20 anys sense res.

– Què et van dir els metges quan hi vas anar 20 anys després?

Que hi hauria hagut d’anar abans, però els vaig dir la veritat. No he tingut cap símptoma, ni m’he trobat malament ni en el seu moment li van donar més importància. Si en aquell moment m’haguessin dit que podia ser esclerosi múltiple, potser m’ho hauria plantejat de manera diferent.

Si en aquell moment m’haguessin dit que podia ser esclerosi múltiple, potser m’ho hauria plantejat de manera diferent.

– Et va sorprendre el diagnòstic?

Sí. Al principi vaig pensar que em moriria demà, però després vas mirant, et vas informant, vas llegint, vas preguntant i veus que no ets l’única. Hi ha molta gent amb EM, més de la que ens pensem. Al principi em va quedar tot una mica gran, és normal, és un procés.

– Quan et diagnostiquen estaves tancada amb pandèmia?

Sí.

– Com ho vius tancada?

Hi havia la meva parella i els gossos… La veritat és que força millor del que em pensava. Fins i tot em va anar bé no anar a treballar, fèiem les classes en línia i amb els gossos podíem sortir al carrer.

– Quins símptomes tens?

Cap a les 8 del vespre estic súper cansada i no tiro més. Però faig de professora d’anglès a dos centres, a Sabadell i a Sant Joan Despí, i em llevo cada dia a les 6 del matí i, per tant, no ho trobo tan estrany. Necessito dormir.

– Has explicat la malaltia?

Sí… al principi em va costar perquè em vaig tancar molt en mi mateixa, però necessitava ajuda psicològica i ho vaig comentar a la família, als amics i a la feina. Jo crec que s’ha de dir, tot i que és molt personal. Si algun dia em demanen fer alguna cosa a les nits, jo haig de poder dir que no puc.

Al principi em va costar explicar la malaltia perquè em vaig tancar molt en mi mateixa.

– Com ha reaccionat el teu entorn?

Molt bé, i l’escola també.

– Ets professora, el xivarri de la classe t’atabala?

Hi estic acostumada perquè fa molts anys que faig de professora, però és veritat que sobretot a primària els nens criden més i m’estresso. Sempre els dic que no cridin i és un dels motius pels quals no m’agrada fer classe a primària, prefereixo la secundària.

– Què ha canviat de la teva vida després del diagnòstic?

Com que mai saps el que pot passar, veus la vida diferent.

– Dones més importància a la salut i en cuidar-te que abans?

Molt més. Intento menjar bé. Soc vegetariana des dels 18 anys, però quan em van diagnosticar vaig anar a un nutricionista per portar una dieta antiinflamatòria.

– I et va bé?

Sí. Em sento bé.

– Què més fas per sentir-te bé?

Abans feia spinning, però quan em van diagnosticar el neuròleg em va recomanar que fes peses per intentar tenir el cos el més fort possible. Les peses i màquines són molt avorrides, però les estic fent.

– Des del diagnòstic has tingut més brots?

De moment no.

– Quin consell donaries a una persona acabada de diagnosticar?

Hi ha una companya d’una amiga a qui li han diagnosticat EM fa poc i s’està tancant. Jo entenc el període de tancament com un moment per intentar-ho pair tot, però després ho ha de compartir, preguntar i informar-se. Quan tens EM tens les cartes i has d’intentar jugar la millor partida possible.