L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica i de moment sense cura del sistema nerviós central. És una de les malalties neurològiques més comuns entre les persones joves d’entre 20 i 40 anys i la segona causa de discapacitat en els països desenvolupats.
L’esclerosi múltiple també és coneguda com la malaltia de les 1.000 cares i es presenta en diferents símptomes en cada persona. El fet de tenir una diversitat tan gran de síptomes, dificulta el diagnòstic que es fa a través de diverses proves mèdiques que descarten altres malalties.
Els diferents símptomes poden ser la manifestació de diferents malalties que s’han de descartar abans d’arribar a un diagnòstic definitiu.
L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune. Això vol dir que el sistema immunològic ataca estructures pròpies de l’organisme, com és el cas de la mielina en l’esclerosi múltiple. La mielina afavoreix la conducció dels impulsos nerviosos, de manera que quan resulta danyada es produeix una interrupció d’aquesta transmissió i apareixen els símptomes i signes característics de la malaltia. Aquests atacs del sistema immunològic a la mielina es coneixen com a brots. L’evolució de l’esclerosi múltiple és diferent en cada persona.
L’esclerosi múltiple remitent-recurrent és el tipus d’esclerosi múltiple majoritari. Els símptomes després d’un brot disminueixen o desapareixen espontàniament en un període que pot durar de dies a mesos. Els símptomes variaran d’un episodi a un altre segons la zona del sistema nerviós central afectada.
Aquest tipus d’esclerosi múltiple és més freqüent en dones i se sol donar en estadis primerencs de la malaltia, tot i que moltes persones romanen en aquesta fase la resta de les seves vides.
L‘esclerosi múltiple primària progressiva es caracteritza perquè l’aparició dels símptomes es produeix de forma progressiva. Especialment els relacionats amb l’habilitat de caminar i la força motora. L’esclerosi múltiple primària progressiva té la mateixa incidència en homes que en dones.
Un 25% de les persones que tenen esclerosi múltiple remitent-recurrent evolucionen amb un empitjorament neurològic progressiu que deriva, amb els anys, amb l’esclerosi múltiple secundària progressiva.
L’esclerosi múltiple progressiva recurrent és el tipus menys comú. Només un 3% de les persones amb esclerosi múltiple tenen el tipus progressiva recurrent. Aquest tipus d’esclerosi múltiple es caracteritza per una progressió constant de la malaltia, sense remissions.