Què és l'esclerosi múltiple?
Entendre què és l’esclerosi múltiple és fonamental per a conèixer com aquesta malaltia pot impactar en la vida de les persones que la pateixen i les seves famílies.
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmune que afecta el cervell i la medul·la espinal (sistema nerviós central). Hi ha entre dues i tres vegades més dones amb esclerosi múltiple que homes. Aquesta malaltia és la principal causa de discapacitat en els joves, després dels accidents de trànsit.
Què vol dir que l’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune?
Significa que les cèl·lules del sistema immunitari, les encarregades de protegir-nos de les infeccions causades pels microorganismes externs, reaccionen de manera errònia contra estructures pròpies de l’organisme.
En el cas de l’EM, el sistema immunitari ataca per error la mielina (desmielinització). Es tracta d’una estructura que es troba al sistema nerviós central, formada pel cervell i la medul·la espinal.
La mielina és una estructura que recobreix els axons de les neurones, permetent així el seu correcte funcionament. A tall d’exemple, podríem comparar el sistema nerviós central amb un cablejat elèctric. Així, el cable serien els axons, prolongacions de les neurones, i la mielina seria el plàstic o cobertura aïllant del cable.
Els axons (“el cable”) són els encarregats de transmetre la informació des del cap al cervell. Això permet el correcte funcionament motor i sensitiu, entre altres funcions.
La mielina (“la cobertura aïllant”) és l’encarregada de facilitar la transmissió correcta d’aquests impulsos nerviosos.
A les zones del sistema nerviós central on es produeix una pèrdua de mielina apareixen zones endurides tipus cicatriu (anomenades lesions o plaques). Aquestes cicatrius apareixen en diferents moments i en múltiples localitzacions del cervell i la medul·la espinal. Per això, el seu nom: esclerosi –sclerae, cicatriu en llatí- múltiple.
Els símptomes de la malaltia variaran en funció de les àrees en què tinguin lloc les lesions. Per això, encara que diferents persones comparteixin el mateix diagnòstic, la malaltia i la seva evolució seran diferents. Val a dir que, la majoria de les lesions són asimptomàtiques.
Ara que ja saps què és l’esclerosi múltiple, i com afecta el sistema nerviós central, t’expliquem els tipus d’EM que hi ha i les diferències entre ells pel que fa als símptomes i altres detalls.
Existeixen diferents tipus d'esclerosi múltiple:
Per a entendre completament què és l’esclerosi múltiple és necessari saber que existeixen quatre tipus principals, cadascun amb característiques diferents quant a progressió, símptomes i evolució. Si tens esclerosi múltiple, saber què és cada tipus, t’ajudarà a identificar millor la teva situació o la del teu entorn.
Esclerosi Múltiple Remitent-Recurrent
L’esclerosi múltiple remitent-recurrent és el tipus d’esclerosi múltiple majoritari. Els símptomes després d’un brot disminueixen o desapareixen espontàniament en un període que pot durar de dies a mesos. Els símptomes variaran d’un episodi a un altre segons la zona del sistema nerviós central afectada.
Aquest tipus d’EM és més freqüent en dones. Se sol donar en estadis primerencs de la malaltia, tot i que moltes persones romanen en aquesta fase la resta de la seva vida.
Esclerosi Múltiple Primària Progressiva
L’esclerosi múltiple primària progressiva es caracteritza perquè l’aparició dels símptomes es produeix de forma progressiva. Especialment, els relacionats amb l’habilitat de caminar i la força motora. L’esclerosi múltiple primària progressiva té la mateixa incidència en homes que en dones.
Esclerosi Múltiple Secundària Progressiva
Un 25% de les persones que tenen esclerosi múltiple remitent-recurrent evolucionen amb un empitjorament neurològic progressiu que deriva, amb els anys, amb l’esclerosi múltiple secundària progressiva.
Esclerosi Múltiple Progressiva Recurrent
L’esclerosi múltiple progressiva recurrent és el tipus menys comú. Només un 3% de les persones amb EM tenen el tipus progressiva recurrent. Aquest tipus d’esclerosi múltiple es caracteritza per una progressió constant de la malaltia, sense remissions.
L'esclerosi múltiple, principal causa de discapacitat en joves després dels accidents de trànsit
L’EM afecta 1,2 milions de persones a Europa i 2,8 milions a tot el món. Segons dades de la Sociedad Española de Neurologia (SEN), a Espanya hi ha entre 4 i 8 persones amb EM per cada 10.000 habitants, cosa que significa que hi ha unes 55.000 persones que conviuen amb la malaltia.
Cada any, es diagnostiquen 2.000 nous casos, xifra que en els darrers anys ha augmentat, principalment, a causa de millores en el diagnòstic, però també a factors ambientals que podrien estar jugant un paper en la seva aparició i/o evolució: com per exemple el tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i la dieta, entre d’altres.
L’esclerosi múltiple afecta entre dues i tres vegades més les dones que els homes i és la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves, després dels traumatismes.
Tractament i perspectives
L'esclerosi múltiple té cura?
Actualment no existeix una cura per a l’esclerosi múltiple, però sí que hi ha tractaments que permeten millorar el pronòstic i controlar la seva evolució per a una millor qualitat de vida. Si vols ampliar la informació, consulta la nostra pàgina sobre els tractaments en l’esclerosi múltiple.
Preguntes freqüents
El seu origen està en dues paraules llatines: “sclerae” (cicatriu) i “múltiple” (diversos). A l’esclerosi múltiple apareixen múltiples cicatrius o plaques en diferents àrees del cervell i la medul·la espinal. Aquestes cicatrius es formen quan el sistema immunològic ataca la mielina, deixant zones endurides.
La diferència fonamental està en la progressió dels símptomes. En la EMRR (esclerosi múltiple remitent-recurrent), els símptomes apareixen en brots seguits de períodes de remissió on els símptomes milloren o desapareixen. En les formes progressives (primària, secundària i recurrent) els símptomes apareixen de manera gradual i constant.
Tenir antecedents familiars d’EM augmenta el risc de desenvolupar-la, però no garanteix que la pateixis. Encara que té un component genètic, no és una malaltia purament hereditària. A més de la predisposició genètica influeixen els factors ambientals (com a infeccions, dèficit de vitamina D, tabaquisme o exposició solar limitada).
