Tractaments en esclerosi múltiple

Encara que avui en dia no disposem d’un tractament que curi l’esclerosi múltiple, en els últims anys hi ha hagut un canvi substancial en el seu tractament i maneig, gràcies a l’aparició de nous fàrmacs que en modifiquen el curs.

Així, fa uns mesos va arribar a Espanya Mavenclad® (cladribina comprimits), una nova teràpia oral, basada en un màxim de 20 dies de tractament i, amb un potencial efecte de 4 anys de control de l’EM. D’altra banda, a finals de febrer de 2019 es va anunciar l’autorització per part del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar del finançament d’Ocrevus® (ocrelizumab), un fàrmac aprovat prèviament per la Comissió Europea que suposa el primer tractament per tractar les formes progressives de l’Esclerosi Múltiple (primàriament progressives i secundàriament progressives).

També aquest any la Food and Drugs Administration (FDA), que és l’agència de medicaments dels Estats Units, ha aprovat l’ús de Gilenya® (fingolimod), per tractar a pacients majors de 10 anys amb formes recurrents d’esclerosi múltiple, convertint-la en la primera teràpia modificadora de la malaltia indicada per a pacients pediàtrics.

Avui en dia, les teràpies disponibles estan dirigides a modificar l’evolució de la malaltia i també a pal·liar-ne els símptomes, totes dues igual d’importants i necessàries. A continuació us mostrem un llistat actualitzat dels tractaments farmacològics disponibles.

Tractaments modificadors de la malaltia

Per reduir la freqüència i severitat dels brots, disminuir les lesions en el cervell, i retardar l’increment de la discapacitat hi ha els tractaments modificadors de la malaltia (TME).

Aquests tractaments no alleugen els símptomes, però aconsegueixen modificar l’evolució de la malaltia. S’ha vist que aquests medicaments resulten més eficaços com més aviat es comencin a administrar, després del diagnòstic i abans que l’EM hagi causat danys significatius.

Els tractaments modificadors de la malaltia també poden comportar efectes adversos com risc d’infeccions entre d’altres. D’aquesta manera, és imprescindible que les persones amb EM disposin de temps suficient per informar-se sobre aquests tractaments. La presa de decisions centrada en la persona ha mostrat millorar l’adherència al tractament.

Aquests són els TME aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA) (febrer 2019):

Generalment, s’inicia el tractament amb fàrmacs de primera línia, com l’interferó beta i l’acetat de glatiràmer, que redueixen la taxa de brots i de noves lesions. Aquests TME actuen sobre diferents aspectes del sistema immunitari sense provocar immunodepressió, i per això en general són bastant segurs. Si no hi ha la resposta esperada, llavors el neuròleg sol prescriure un dels fàrmacs de segona línia, com natalizumab i fingolimod, que són més eficaços, però poden presentar certs efectes adversos.

Els tractaments modificadors de la malaltia controlen la neuroinflamació en fases primerenques de la malaltia, la qual cosa repercuteix sobre la neurodegeneració a llarg termini. Com que els TME no actuen directament sobre neurodegeneració, generalment no són eficaços en les persones amb EM Primària Progressiva. Ocrevus® (ocrelizumab) suposa l’únic TME indicat per al tractament de les formes progressives de l’EM.

Tractament rehabilitador

D’altra banda, per mantenir la funcionalitat en la vida diària, hi ha el tractament rehabilitador, que és complementari i igual de necessari que els tractaments modificadors de la malaltia. El seu objectiu és la millora del curs dels episodis aguts i el tractament dels símptomes.

Es tracta d’un tractament multidisciplinari, que inclou, a més del tractament farmacològic, serveis de fisioteràpia, estimulació cognitiva o una nutrició adequada. Els fàrmacs que tracten aquests símptomes s’engloben dins del terme “tractaments simptomàtics” i encara que no modifiquen el curs de la malaltia, milloren la qualitat de vida de les persones amb EM. Com que els símptomes poden ser molt variats, la millor opció és consultar el neuròleg cada vegada que aparegui un nou símptoma.

Tractament dels brots

Quan una persona amb EM té un brot amb afectació severa, el neuròleg sol proposar al pacient un tractament amb corticoides, un tipus d’antiinflamatoris que no milloren a llarg termini la recuperació del brot, però poden reduir la seva durada i gravetat. Tot i que es poden prescriure per via oral, la forma més habitual d’administració és l’endovenosa durant uns 3- 5 dies. Aquest tractament se sol tolerar bé, això no obstant, cal conèixer i tenir en compte els possibles efectes secundaris que pot provocar.

Nous tractaments

La recerca en EM continua. Les principals línies d’investigació se centren en la deficiència de mielina, la disfunció del sistema immunitari i en la neurodegeneració.

A la base de dades ClinicalTrials.gov podeu trobar una llista actualitzada dels estudis clínics finançats amb fons públics de tot el món.

El desenvolupament de nous fàrmacs suposa una millora directa en la qualitat de vida i una injecció d’esperança per al futur de moltes persones.

[Article actualitzat el 4 de març de 2019]