Hi ha dos pilars fonamentals i complementaris en el tractament de l’esclerosi múltiple: el farmacològic i el rehabilitador. Tots dos, igual com la resta de tracaments, pretenen millorar la qualitat de vida de les persones amb EM, des de diferents àmbits.
El tractament rehabilitador pretén aconseguir una recuperació neurològica acompanyada d’una recuperació funcional. En el tractament rehabilitador hi intervenen professionals de diferents disciplines que treballen coordinadament amb la persona amb EM i els seus familiars per millorar la qualitat de vida i l’autonomia de la persona amb EM.
El tractament farmacològic ha experimentat un canvi substancial en els últims anys degut a l’aparició de nous fàrmacs que aconsegueixen modificar el curs de l’esclerosi múltiple.
El tractament modificador aconsegueix reduir la freqüència i severitat dels brots i disminuir la formació de noves lesions al cervell i a la medul·la espinal. Aquests medicaments que redueixen el nombre de brots són més eficaços si es prenen immediatament després del diagnòstic, abans que la malaltia hagi evolucionat i causat danys significatius al sistema nerviós central.
Hi ha tractaments de primera línia, de segona línia i de tercera línia, en funció de l’estadi de l’esclerosi múltiple.
Els tractaments de primera línia solen ser força segurs i redueixen el nombre de brots i de noves lesions. Són exemples de tractaments de primera línia l’interferon beta i l’acetat de glatiramer, que actuen sobre el sistema immunitari sense causar immunodepressió.
Els tractaments de segona línia s’administren quan tot i el tractament continuen produint-se brots o signes d’activitat. Són tractaments de segona línia el natalizumab i el fingolimod. Aquests fàrmacs són més eficaços clínicament però també tenen més efectes adversos.
Els tractaments de tercera línia tenen un perfil d’eficàcia similar al natalizumab però tenen majors riscos.
Aquest tractament accelera la recuperació dels símptomes de l’esclerosi múltiple després d’un brot però no modifica l’evolució de la malaltia a llarg termini. En els tractaments aguts es fan servir corticoides.
El tractament simptomàtic té com a objectiu tractar els símptomes que s’associen a la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltipl
