Les reaccions emocionals i l’esclerosi múltiple

El RIMS ha creat una sèrie de Grups d’Interès Especial (SIG) amb l’objectiu de promoure la investigació i millorar el tractament de les persones diagnosticades d’EM. Aquest document es va crear fruit del treball del SIG de psicologia i neuropsicologia, i l’han traduït l’Elisenda Anglada i la Maria Jesús Arévalo, psicòlogues de l’Hospital de Dia de Barcelona de la FEM, i la Dra. Ingrid Galán. Aquest document té com a objectiu descriure algunes de les reaccions emocionals més comunes provocades per l’EM i proposar estratègies per afrontar-les. El diagnòstic de l’EM pot generar un gran impacte emocional tant en la persona que rep la notícia com en la família i en l’entorn més proper. Pot causar danys a la imatge personal, a les expectatives i a les relacions socials i familiars, així com canvis en la disponibilitat per treballar. Davant aquestes pèrdues significatives, s’inicia un procés de dol, que inclou l’aparició de diverses emocions i la necessitat d’enfrontar-s’hi.

En aquesta guia s’expliquen les reaccions emocionals més comunes davant l’EM: ràbia, por, ansietat, preocupació, negació, sensació d’irrealitat, confusió, depressió, culpabilitat, vergonya i esperança. És important que el pacient pugui expressar-les i que les seves expectatives s’ajustin gradualment a la nova situació.

Conviure amb la incertesa associada a la malaltia i amb les dificultats funcionals per afrontar el dia a dia pot resultar una font important d’estrès. Per tal de reduir els efectes negatius de l’estrès, és important el suport social i que la persona amb EM tingui accés a informació detallada i pràctica que l’ajudi en les activitats diàries. També poden ser útils les tècniques de relaxació i el suport psicològic.

L’EM afecta tota la família, els nens i els amics. Tots ells hauran de buscar la manera d’adaptar-se a la nova situació, que pot ser diferent en cada cas. Compartir els sentiments i les experiències és beneficiós.

Cal tenir present que és possible superar la crisi, habituar-se a les noves circumstàncies i, fins i tot, reforçar les relacions. A la feina, pot resultar molt difícil per als companys entendre els efectes de l’EM. Això pot provocar inseguretat i malentesos. Tanmateix, moltes persones amb EM desenvolupen la seva vida laboral amb total normalitat. Pot ser necessària una reavaluació del lloc de treball de tant en tant, en funció de l’evolució de la malaltia. Finalment, el document inclou diferents fonts de suport i tractaments. Consultar amb un professional que conegui l’EM i les reaccions emocionals que poden aparèixer ajuda a adaptar-se a les noves circumstàncies. L’assessorament psicològic també pot ser beneficiós per a la parella i els membres de la família. Rebre recomanacions pot ajudar a organitzar els pensaments i els sentiments caòtics, i a ser-ne més conscients. Tot plegat pot ajudar a suportar i ajustar-se al problema d’una manera més realista i positiva. Mantenir els contactes socials (família, amics, companys) o compartir les experiències amb altres persones amb EM en grups d’ajuda mútua també pot ser molt favorable. Finalment, cal tenir en compte la utilitat que poden tenir alguns psicofàrmacs per millorar aquesta adaptació a la nova situació. Autors: Aquesta guia ha estat elaborada pels membres del SIG de psicologia i neuropsicologia del RIMS i ha estat traduïda per María Jesús Arévalo i Elisenda Anglada, llicenciades en Psicologia, i per la Dra. Ingrid Galán del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat).