Inici / Esclerosi múltiple / Joves i esclerosi múltiple
Un 80% de les persones amb esclerosi múltiple es diagnostica abans dels 40 anys i un 50% abans dels 30.
De les 9.000 persones que tenen esclerosi múltiple a Catalunya, 1.200 tenen menys de 35 anys.
Cal tenir en compte que en el moment del diagnòstic, una persona jove es troba en l’etapa d’engegar projectes vitals de gran importància i que, a causa de l’esclerosi múltiple, poden perillar. Això causa molta angoixa tant a la persona diagnosticada com al seu entorn més proper.
És important informar-se bé de les possibilitats per reorientar la vida, rebre el suport necessari tant de l’entorn familiar i social com del laboral i psicològic o neurorehabilitador, en cas que sigui necessari.
L’esclerosi múltiple manifesta símptomes diferents en funció de cada persona, però un estudi realitzat l’any 2013 a 4 països (Alemanya, Itàlia, Noruega i l’Estat espanyol) va determinar que més del 50% de les persones joves amb esclerosi múltiple enquestades de menys de 35 anys manifestaven els següents símptomes:
En l’enquesta no s’observen diferències notables entre els països referents als símptomes més comuns. Cal tenir present que la fatiga i l’espasticitat són els símptomes més freqüents de l’esclerosi múltiple i poden tenir un impacte en la qualitat de vida i en el benestar.
És important que els joves amb esclerosi múltiple puguin rebre suport emocional perquè la malaltia té impacte en el dia a dia i pot generar incertesa. Els primers temors que sorgeixen són:
Per això, és molt important rebre suport i orientació laboral, a més de tractament rehabilitador, en cas que sigui necessari. Aquestes eines ajuden als joves a afrontar amb autonomia el futur.
L’esclerosi múltiple és una malaltia que afecta a tot l’entorn. Els joves amb esclerosi múltiple destaquen la necessitat d’independència per evitar la sobreprotecció dels seus familiars i de la parella.
Els joves amb esclerosi múltiple afirmen que la sobreprotecció els pot fer sentir pitjor, ja que hi pot haver una pèrdua de confiança en ells mateixos i pot provocar l’abandonament de responsabilitats i obligacions.
En altres casos, en canvi, el jove té el pensament de “no ho puc fer”. És important acceptar i normalitzar la malaltia. Cal no acomodar-s’hi perquè impedeix descobrir els recursos propis i eludir obligacions que poden ser perfectament assumibles.
Sovint, després del diagnòstic, el grup d’amics es redueix perquè moltes vegades el desconeixement de com tractar a la persona amb esclerosi múltiple genera por. Això dificulta que la persona tingui un entorn de confiança a qui explicar i amb qui compartir com s’organitzarà la vida i afronta el futur.
Els joves amb esclerosi múltiple coincideixen a afirmar que el pitjor “són les excuses” però també estan d’acord que després d’aquesta experiència tenen molt clar qui són els seus amics de veritat.
Envia'ns la teva consulta