Alejandro Romero: “Tots necessitem un psicòleg a la nostra vida, tinguis o no EM”

– Quan et diagnostiquen?

El 8 de gener del 2021. Per Nadal vaig notar que no tenia control sobre tota la meitat dreta del meu cos. Queia i no podia fer res. En aquell moment tenia un queixal picat i em pensava que era això.

Jo era una mica antimetges i la meva dona em va pressionar perquè hi anés. Vaig anar a l’hospital i, quan hi vaig ingressar, va venir una neuròloga i ja ho va veure. Em va dir que o tenia meningitis o esclerosi múltiple. Em van fer les proves i l’endemà…

– Què?

Va venir un neuròleg i em va dir: “bona notícia: ha sortit negatiu en meningitis”. Després em van fer ressonàncies magnètiques i van veure les lesions que tenia al cervell i a la medul·la espinal. Vaig estar una setmana ingressat. Un dia va venir una neuròloga i em va dir que tenia esclerosi múltiple.

– I?

Em van donar un informe, estava sol, no sabia què era l’esclerosi múltiple i ella no m’ho va explicar gaire bé, així que me’n vaig anar tan ample.

Al cap d’uns dies, com que no millorava, i caminava amb taca taca, vaig tornar a urgències. El metge que em va atendre va trucar a la neuròloga, que a sobre em va renyar per haver-hi tornat! Ara tot això ja ha passat, perquè tinc una neuròloga que m’entén molt bé.

– Amb tan poca informació sobre l’EM, vas buscar al “doctor Google”?

Molt poc. Gràcies a la desinformació, l’impacte no va ser tan fort. Jo vaig marxar de l’hospital pensant que no passava res, tot i que havia tingut un brot brutal i no podia caminar.

Gràcies a la desinformació, l’impacte no va ser tan fort. Jo vaig marxar de l’hospital pensant que no passava res, tot i que havia tingut un brot brutal i no podia caminar.

– Avui camines bé.

Sí, després del brot vaig fer rehabilitació durant 3 mesos i em va anar genial. Encara tinc el fet de caminar una miqueta alterat però estic bé.

A vegades em desestabilitzo, però no tant com ho feia abans. A més, la medicació que prenc em va molt bé i fins i tot està revertint les lesions que tenia.

– Vas estar de baixa?

Un any i mig.

– De què treballes?

Soc tècnic informàtic de telecomunicacions. Abans del diagnòstic, treballava per un projecte de Telefònica d’una gran empresa i em movia molt, voltava i anava amb la motxilla.

 – I ara necessites alguna cosa més sedentària?

Exacte. En el transcurs de la baixa el projecte va acabar, però l’empresa em va dir que estigués tranquil.

– L’empresa es va portar bé?

Molt bé. Després d’un any i mig, quan em trobava millor, l’empresa em va posar en un projecte de Telefònica per ser tècnic d’informàtica en temes de suport a dins de Telefònica. I això és el que buscava: un lloc amb horari flexible i tranquil. Fins i tot em van trucar i em van dir que els hi digués què necessitava per adaptar-me el lloc de treball.

Això és el que buscava: un lloc amb horari flexible i tranquil. Fins i tot em van trucar i em van dir que els hi digués què necessitava per adaptar-me el lloc de treball.

– Per tant, tu a l’empresa li vas dir que tenies EM?

Sí, no ho vull amagar.

– Sabies que la teva empresa reaccionaria bé?

No ho sabia.

– En el teu entorn també ho has explicat?

Sí. Tinc el meu millor amic, que és amic d’una persona que també té esclerosi múltiple, i que també és amiga meva, la Montse Quílez. Quan li vaig dir al meu amic que tenia EM es va posar a plorar, perquè es pensava que acabaria amb cadira de rodes com la nostra amiga Montse, però cadascú és diferent. L’EM és la malaltia de les mil cares.

– Et va anar bé conèixer algú amb esclerosi múltiple?

Sí, vaig parlar amb la Montse després del diagnòstic i, a més, a l’hospital em van posar en una teràpia de grup amb neuropsicòlegs.

– I què tal?

A mi em va anar bé. En el grup tot eren dones i vaig veure com algunes d’elles ho passaven malament. Ara vull ajudar a altres persones amb EM, perquè jo considero que estic bé psicològicament, però hi ha persones a qui els hi cau el món a sobre.

– Com has superat el diagnòstic?

Al principi, a mi també em va costar, però la meva dona m’ha ajudat molt i, sobretot, ho he superat també amb ajut professional. Anar a la psicòloga m’ha ajudat. La meva psicòloga té el seu sogre amb esclerosi múltiple i entén la malaltia. També hem fet teràpia de parella.

– Hi ha gent que és reticent a fer teràpia psicològica.

Tots necessitem un psicòleg a la nostra vida, tinguis o no EM. La teràpia t’ajuda moltíssim.

Tots necessitem un psicòleg a la nostra vida, tinguis o no EM. La teràpia t’ajuda moltíssim.

– Com ha canviat la teva vida després del diagnòstic?

Puc fer vida pràcticament normal. No tinc dolor ni fatiga. L’únic que m’ha quedat és un formigueig a les puntes dels dits, però m’hi he adaptat.

– Fas esport?

Jo soc molt de caminar. Tinc una aplicació que et donen punts i et paguen per caminar. És un repte i això em motiva.

– Com es diu l’aplicació?

Weward.