L’esclerosi múltiple i la gestió del caràcter en les relacions de parella

Qualsevol relació de parella pot passar per situacions de conflicte: la divisió de responsabilitats, la presa de decisions, la forma de dur a terme alguna tasca… o fins i tot, la diferència d’opinions pot fer perdre la calma al més pacient en un moment donat.

Les parelles en les quals un dels membres té esclerosi múltiple també poden passar per moments de frustració, enuig o ira. Una bona comunicació és essencial per resoldre els conflictes. Cal saber escoltar, però també saber parlar per poder evitar els moments de tensió. 

De vegades es pot sentir enuig per la situació que ens ha tocat viure. Culpar l’altre, refusar assistència o creure que els éssers estimats són els rivals pot ser molt perjudicial per a una relació de parella si no s’hi posa remei. L’enuig, a banda de deteriorar les relacions, pot tenir un impacte negatiu en la condició física i emocional de les persones.

L’enuig, a banda de deteriorar les relacions, pot tenir un impacte negatiu en la condició física i emocional de les persones.

Cadascú ha de ser capaç de gestionar les seves pròpies emocions i existeixen moltes formes d’aconseguir-ho. Per exemple, fer respiracions profundes, la meditació, el ioga… però també potenciar l’exercici físic, parlar amb els amics o mirar una pel·lícula.

Comunicació i esclerosi múltiple

Tots aquests aspectes poden ajudar-nos a mantenir la calma i sentir-nos més serens. Però el més important per evitar conflictes i promoure una relació saludable és que hi hagi una comunicació efectiva. Cal tenir en compte que hi ha moltes barreres per dur a terme una bona comunicació, com per exemple, escollir un mal lloc o una mala hora per parlar, l’existència de diferents formes de comunicació, actituds irritables o depressives, així com alguns símptomes específics de l’EM, com serien processar la informació amb lentitud o distreure’s amb facilitat. Amb una mica d’esforç per part de tots, però, les barreres infranquejables desapareixen.

Consells a l’hora de parlar:

  • Prendre’s temps per reduir les distraccions.
  • Ser conscient de les diferències entre els estils de comunicació.
  • Utilitzar el “jo” en comptes del “tu” en les declaracions, de manera que no es puguin interpretar com una acusació.
  • Donar temps a l’altra persona perquè pensi i respongui.
  • No generalitzar; per exemple, intentar evitar paraules com “sempre” o “mai”.
  • No fer servir el sarcasme constantment.
  • No esperar que l’altra persona pugui saber què es pensa.

 

Consells a l’hora d’escoltar:

  • Escoltar activament l’interlocutor i fer-li saber que se l’ha escoltat.
  • Estar atent al llenguatge corporal; moviments d’ulls, somriures estranys o copets amb els dits sobre la taula poden indicar avorriment o menysteniment als interlocutors.
  • Fer un “uf” per indicar la disconformitat a alguna cosa que s’està dient (que pot estar ferint sentiments) per evitar que l’altre segueixi per aquest camí.
  • No interrompre l’interlocutor quan està parlant.
  • No treure conclusions precipitades si no s’està segur de què pensa l’altre.
  • No esperar que l’altra persona pugui saber què es pensa.

Per aprendre a resoldre els conflictes amb serenitat, s’ha de ser conscient que tothom pot manejar les emocions d’un mateix. Cal començar parlant-se positivament a un mateix, saber dir “prou” quan s’estigui a punt de dir alguna cosa que pugui ferir la sensibilitat dels altres, tenir cura del to de veu i de la postura a l’hora de parlar, i aprendre a deixar córrer algunes coses.

També és útil tenir estratègies de sortida, és a dir, saber prendre un respir quan es detecta que una situació comença a descontrolar-se i encarar-la més endavant. I si cal afrontar una conversa en la qual és necessari parlar de temes delicats, sempre és interessant començar de manera suau, i mai criticar o atacar l’altre.

Si cal afrontar una conversa en la qual és necessari parlar de temes delicats, sempre és interessant començar de manera suau, i mai criticar o atacar l’altre.

Si pels motius que siguin una persona se sent furiosa de forma regular, potser seria l’hora de començar a pensar que cal abordar el problema més seriosament i fer alguns canvis. El consell d’un expert pot ser molt positiu, sobretot si s’ha arribat al punt en què la ira és incontrolable i està començant a danyar una relació.

Un bon professional ajudarà a posar ordre als pensaments, a trobar els detonants d’aquests atacs de fúria i a saber quins són els estímuls que fan que es perpetuïn. La visita a un conseller matrimonial o iniciar una teràpia de conversa són dues bones formes per parlar dels sentiments o situacions que preocupen una parella. Sempre és possible trobar nous enfocaments que ajudin a superar les situacions difícils.

Referència

Managing anger in your relationships https://www.cando-ms.org/ Disponible a: https://www.cando-ms.org/online-resources/can-do-library/managing-anger-in-your-relationships

Revisat per: Sylvia Lara Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (col·legiada núm. 22.110)
Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!