Entrenar la ment per millorar la funció cognitiva

El deteriorament cognitiu afecta el 70% de persones amb EM i actualment no hi ha un tractament específicament recomanat per a minimitzar-lo. Per això, més enllà de les teràpies que es proposen, exercitar la ment de manera autònoma i regular ajuda notablement a millorar les funcions cerebrals.

La falta de concentració, la dificultat per fer més d’una tasca alhora o els problemes per recordar certa informació, són algunes de les afectacions que té l’esclerosi múltiple en les funcions cognitives. Com en la resta de símptomes, cada persona experimenta efectes diferents i amb graus diversos. Així i tot, s’estima que el 70% de les persones amb EM viuen alguna mena de deteriorament cognitiu.

Per això, existeixen teràpies per millorar aquestes funcions, tot i que un dels mètodes més útils és entrenar la ment de manera regular.

Exercicis per reforçar les funcions cerebrals

Sovint, és habitual deixar de fer aquelles tasques que resulten més complicades. Tot i que és una reacció comprensible, deixar de practicar qualsevol activitat fa que la capacitat per dur-la a terme es vagi reduint progressivament.

Per això, es recomana la rehabilitació cognitiva per reforçar la funció cerebral i reentrenar les vies neuronals mitjançant una sèrie d’exercicis. De fet, existeix la “reserva cognitiva”, que és el que es coneix com la capacitat que té el cervell per adaptar-se, improvisar i ser flexible. Així, mantenir el cervell estimulat i enriquit pot servir per augmentar aquesta reserva i per reduir l’impacte dels canvis cerebrals que es deriven de l’esclerosi múltiple.

Fa uns anys, aquesta estratègia es reservava per als casos més greus de dèficit cognitiu, però en els últims temps s’ha descobert que també és eficaç en les fases més primerenques de l’EM. D’aquesta manera, i com la resta de tractaments, és important adaptar els exercicis a cada situació particular perquè el mètode funcioni de la millor manera possible.

Com entrenar el cervell?

Diversos estudis recents han demostrat que l’entrenament i l’estimulació cognitiva poden millorar àrees com la memòria, la velocitat de processament de la informació o la fluïdesa verbal.

Entre les activitats recomanades, destaquen:
• La lectura de continguts estimulants, que afavoreix la comprensió, el llenguatge i la resolució de problemes.
• L’ús de videojocs com Brain Training, que ha demostrat millorar la velocitat de processament i reduir la fatiga cognitiva.
• Jocs de taula, mots encreuats, sudokus i altres activitats lúdiques que permeten exercitar la ment de manera distesa.

Cada quant cal exercitar la ment?

Igual que l’entrenament físic, l’entrenament cognitiu requereix regularitat perquè els seus efectes es mantinguin i es reforcin. Repetir sempre les mateixes activitats pot frenar el progrés; per això, és important plantejar reptes assequibles que augmentin progressivament en dificultat.

Dissenyar una rutina personalitzada —en consulta amb professionals de la neurologia o la neuropsicologia— permet ajustar tant els exercicis com la freqüència segons les capacitats, interessos i objectius de cada persona.

Noves evidències en la millora de la funció cognitiva en l’EM

L’afectació cognitiva és un dels símptomes invisibles més freqüents en l’esclerosi múltiple (EM), i en els darrers anys s’han intensificat les investigacions dirigides a comprendre’n l’evolució i explorar estratègies d’intervenció eficaces. Un metanàlisi recent publicat el 2025 ha sintetitzat els resultats de 67 assaigs clínics aleatoritzats realitzats en diferents regions del món, amb la participació de més de 3.200 persones amb EM. L’objectiu va ser avaluar l’impacte real de diverses intervencions no farmacològiques sobre funcions cognitives clau com la memòria, l’atenció, la velocitat de processament i les funcions executives.

Els resultats apunten a una eficàcia clara de l’exercici físic en la millora de la velocitat de processament, mentre que la combinació de realitat virtual i exercici físic es perfila com la més prometedora per reforçar la memòria. La pràctica de mindfulness, per la seva banda, mostra un impacte molt positiu en l’atenció i les funcions executives, fins i tot per sobre d’altres estratègies com l’entrenament cognitiu per ordinador. Aquestes conclusions reforcen la idea que l’abordatge dels reptes cognitius en l’EM no s’ha de limitar a les intervencions farmacològiques, sinó que ha d’integrar enfocaments actius, personalitzats i sostinguts en el temps.

Aquesta línia d’evidència creixent obre noves oportunitats per dissenyar tractaments cognitius integrals més efectius, accessibles i adaptats des de diferents àmbits que treballin coordinadament (fisioteràpia, psicologia i neuropsicologia), i que promoguin l’autonomia i la qualitat de vida de les persones que conviuen amb EM.

Revisat per Mònica Nieves Collado, neuropsicòloga

Referències:

 

 

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!