Com afecta la “llum de gas” mèdica a les dones amb EM

Les dones amb malalties cròniques com l’Esclerosi Múltiple pateixen sovint la incredulitat dels professionals sanitaris a l’hora de buscar atenció mèdica.

Així ho afirma l’estudi “Women’s Experienes of Health-Related Communicative Disenfranchisement” que publica la revista mèdica Health Communication.

Després d’entrevistar 36 dones, els investigadors han constatat que la majoria havien viscut amb problemes de salut i dolor durant anys. A més, recullen que el rebuig que sentien per part dels professionals mèdics els havia fet entrar en un cercle viciós.

L’objectiu de l’estudi era doble. D’una banda, es proposaven analitzar les experiències de les dones dins dels sistemes d’atenció sanitària i, de l’altra, donar-los veu en un entorn mèdic i científic. Per fer-ho, els investigadors s’han guiat per la teoria de la privació de drets comunicatius (TCD).

La “llum de gas” mèdica

L’any 2021 es va fer públic el marc de la teoria de la privació dels drets comunicatius amb la finalitat d’identificar l’impacte material de les interaccions interpersonals.

En aquest cas, els investigadors defineixen aquesta privació com “el procés a través del qual les identitats, relacions i experiències de les persones es tracten com a no reals o no se’ls dona valor”. Aquesta sensació es genera i es reprodueix a partir d’un discurs que desacredita, silencia o estereotipa les vivències personals dels individus.

Pel que fa a l’àmbit de la medicina, la privació dels drets comunicatius es coneix com a “llum de gas” i posa èmfasi en la desigualtat de poder que hi ha en les interaccions entre metges i pacients. Generalment, les opinions dels professionals es consideren més reals o creïbles que les experiències viscudes per les dones.

“La resposta automàtica hauria de ser creure a les dones, abans d’arribar a un diagnòstic o tenir un biaix de confirmació”.

36 dones entrevistades sobre la seva relació amb els metges

Entre els testimonis que va recollir l’estudi de Health Communication, les dones van descriure la sensació de viure en un cercle viciós: van a buscar atenció perquè es troben o se senten malament i, després de rebre el descrèdit o la incredulitat dels professionals, acaben sentint-se pitjor que abans de demanar ajuda.

La majoria de les pacients entrevistades van acabar rebent el diagnòstic i el tractament que necessitaven, però, en molts casos, aquesta experiència de “llum de gas” els va generar una sensació de desconfiança envers els professionals sanitaris.

D’aquesta manera, els investigadors conclouen que les males experiències amb personal mèdic poden causar danys físics i mentals duradors en les pacients de malalties cròniques.

La importància d’abordar les desigualtats en l’atenció sanitària

Com a conclusió al seu estudi, els investigadors proposen mesures per millorar l’atenció sanitària a les dones, començant per escoltar les pacients activament i confiar en el que expliquen sobre les seves experiències: “la resposta automàtica hauria de ser creure a les dones, abans d’arribar a un diagnòstic o tenir un biaix de confirmació”.

En el mateix sentit, l’estudi conclou que és imperatiu abordar les desigualtats històriques i sistèmiques basades en les diferències de gènere, així com fomentar la inclusió de les dones en la investigació biomèdica i millorar el seu accés als recursos mèdics i educatius.

Referències

How “medical gaslighting” affects women with chronic illness: study. Multiple Sclerosis News Today. Disponible a: https://multiplesclerosisnewstoday.com/news-posts/2023/01/05/how-medical-gaslighting-affects-women-chronic-illness-study/

Thompson, Charee M. Women’s Experiences of Health-Related Communicative Disenfranchisement. Health Communication, 2013, vol.38, nº14, p.3135-3146. Disponible a: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/10410236.2022.2137772?journalCode=hhth20