Construir una bona relació metge-pacient amb esclerosi múltiple
Publicat el
03-02-2022
L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica i requereix seguiment i tractament de forma continuada. Per tant, és probable que es desenvolupi una relació regular amb els professionals sanitaris.
Moltes persones amb símptomes d’esclerosi múltiple temen anar al metge precisament perquè, si els hi diagnostica la malaltia, saben que no hi ha cura. També es poden sentir incòmodes a la consulta per por a oblidar-se d’alguna cosa o per no tenir suficient temps per parlar del que els preocupa.
Tanmateix, treballar conjuntament ajuda a pal·liar els símptomes, prevenir complicacions, alentir l’evolució de la malaltia i maximitzar la qualitat de vida de la persona amb EM. És important trobar professionals amb experiència amb aquesta malaltia i que, a la vegada, puguin derivar a la persona a altres professionals implicats en la seva cura. T’oferim alguns consells per establir o millorar la relació amb aquests professionals.
Aprofitar al màxim les visites al metge
Abans de la primera visita amb el metge especialista, ens hem d’assegurar que aquest disposa de la nostra història clínica per poder tenir una consulta productiva. Cal portar materials com les notes de progrés o els informes d’alta hospitalària, els resultats de les anàlisis o les imatges dels resultats de la ressonància magnètica.
És probable que, a la consulta, hàgim de completar la nostra història clínica amb la següent informació:
- Llistat de medicaments (inclosa la dosi i la freqüència amb la qual s’administren). També s’han d’apuntar a la llista els medicaments que no necessiten prescripció mèdica, les vitamines, els suplements alimentaris o les teràpies alternatives.
- Llistat d’al·lèrgies a qualsevol medicament, aliment o partícules de l’ambient.
- Història familiar (pare, mare, germans/es i avis/es).
- Noms i telèfons d’altres metges involucrats en la nostra salut. A la primera visita, el metge acostuma a preguntar-nos la raó de la visita i la història del problema des de l’inici fins al moment present.
És recomanable portar apuntada tota la informació a les visites per evitar oblits. És bona idea tenir un diari dels símptomes, les reaccions, les preocupacions que sorgeixin per a un mateix i perquè el metge pugui trobar el millor tractament.També ens pot ser de gran utilitat anar acompanyats d’una persona de confiança que escolti o prengui notes. No és necessari que sigui a la consulta durant tota la visita si volem parlar amb el metge en privat.
La comunicació és clau per aconseguir l’èxit a la relació entre el pacient i el metge. La por a fer el ridícul no ens ha d’impedir consultar amb el professional qualsevol dubte que puguem tenir. Potser no sabem si un problema concret té a veure o no amb l’EM o pensem que “no val la pena queixar-se” d’algun símptoma concret, però hem de ser honests amb els metges per poder fomentar una bona relació.
També hi ha símptomes dels quals ens pot ser més difícil parlar. Problemes com la incontinència urinària, els canvis en la funció sexual o els problemes de memòria acostumen a ser temes que no es mencionen tant a les consultes, però els professionals sanitaris ens poden ajudar amb aquestes qüestions. En cap cas explicar els símptomes al metge és una queixa.
Conèixer la pròpia esclerosi múltiple
Aprendre sobre l’esclerosi múltiple permet millorar la convivència amb la malaltia i ser proactiu en el tractament. Podem acudir a llibres especialitzats per a persones amb EM o a recursos digitals i consultar qualsevol informació amb els professionals sanitaris. Per exemple, si trobem un tractament del qual el metge no ens ha parlat, podem discutir-lo amb ell/a.
Les visites han de ser regulars, tot i que no tinguem brots o nous símptomes. També els exàmens neurològics, que permeten fer un seguiment de la malaltia, anticipar les complicacions i recomanar nous tractaments.Si el professional sanitari considera que les visites periòdiques no tenen sentit o que “no es pot fer res amb l’EM, només aprendre a conviure amb ella”, és el moment de buscar un altre professional.
Al principi, cada símptoma nou de l’EM o les reaccions a un medicament semblen una urgència, tot i que poques vegades ho són realment. Hem de conèixer la millor manera de posar-nos en contacte amb el professional sanitari per reduir l’estrès que produeixen aquests canvis. En cas d’urgència vital, es pot trucar al 112. El coneixement d’un mateix i de la malaltia ens permetrà distingir quan una trucada és necessària.
Referència
Working with your doctor. National MS Society. Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/NationalMSSociety/media/MSNationalFiles/KIP/Volume6.pdf
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!