El dolor en l’esclerosi múltiple: causes i abordatge

El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable que s’associa a un dany real o potencial als teixits. En l’esclerosi múltiple (EM), el dolor és un símptoma freqüent i sovint infravalorat, amb un impacte significatiu en la qualitat de vida, l’autonomia i el benestar emocional.

L’evidència científica recent indica que la majoria de les persones amb EM experimenten dolor en algun moment de l’evolució, i que aquest pot aparèixer fins i tot en fases primerenques. Els estudis actuals situen la prevalença del dolor associat a l’EM en percentatges elevats, amb una gran variabilitat en intensitat, durada i tipus de dolor. El seu impacte es relaciona amb factors com l’edat, la durada de l’EM, el nivell de discapacitat, la fatiga i els símptomes emocionals, com l’ansietat o la depressió.

Com es manifesta el dolor en l’esclerosi múltiple?

El dolor en l’EM no és homogeni. Es classifica principalment segons els mecanismes que l’originen, distingint-se dues grans categories: dolor neuropàtic i dolor nociceptiu o secundari, que en molts casos poden coexistir.

Dolor neuropàtic (o neurogènic)

El dolor neuropàtic és un dolor primari de l’esclerosi múltiple, causat directament per les lesions desmielinitzants del sistema nerviós central. No depèn d’un dany muscular o articular, sinó d’una alteració en la transmissió dels senyals nerviosos.

Entre les manifestacions més freqüents hi ha:

• Dolor disestèsic, descrit com una sensació persistent de cremor, coïssor o dolor profund, que sol afectar cames i peus. Pot aparèixer sense estímul extern i empitjorar a la nit o amb l’esforç físic, la calor, l’estrès o l’activitat física.

• Neuràlgia del trigemin, un dels dolors més intensos associats a l’EM. Es caracteritza per crisis breus de dolor facial (zona de la mandíbula, front, nas i ulls) molt intens, que poden desencadenar-se per accions quotidianes com parlar, mastegar o raspallar-se les dents.

• Signe de Lhermitte, una sensació breu i molesta, similar a una descàrrega elèctrica, que s’irradia des del coll cap a l’esquena i/o les extremitats en flexionar o estendre el coll.

• Dolor associat a neuritis òptica, que pot manifestar-se com dolor ocular, especialment en moure els ulls, juntament amb alteracions visuals, habitualment relacionat amb una inflamació activa.

Aquest tipus de dolor reflecteix l’impacte directe de l’EM sobre estructures nervioses clau i sol requerir tractaments específics diferents dels analgèsics convencionals.

Dolor nociceptiu i secundari

El dolor nociceptiu no es produeix per una lesió directa del sistema nerviós, sinó com a conseqüència d’alteracions musculoesquelètiques o funcionals derivades de l’EM.

Inclou, entre altres:

• Dolor musculoesquelètic, un dolor secundari relacionat amb debilitat, problemes d’equilibri, alteracions de la marxa i compensacions posturals. La sobrecàrrega muscular a l’esquena, coll o extremitats és freqüent, especialment quan la mobilitat es veu alterada.

• Dolor associat a l’espasticitat, caracteritzat per rigidesa, rampes i espasmes musculars dolorosos. Els espasmes tònics dolorosos són especialment característics de l’EM i poden aparèixer de manera repetida al llarg del dia.

• Cefalees (mal de cap): tenen una prevalença elevada en persones amb EM. Tot i que la seva causa exacta es desconeix, es relacionen amb danys en circuits neuronals i, en alguns casos, poden ser el primer símptoma o intensificar-se durant els brots.

Abordatge del dolor en l’esclerosi múltiple

El tractament del dolor en l’EM s’ha de basar en una avaluació individualitzada, tenint en compte el tipus de dolor, la seva intensitat, durada i l’impacte en la vida diària. Atès que el dolor en l’EM és complex i multifactorial, l’abordatge sol ser multidisciplinari. Descobreix alguns remeis per a diferents tipus de dolor en l’esclerosi múltiple.