Què és l’esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune que afecta el cervell i medul·la espinal (sistema nerviós central). Afecta entre dues i tres vegades més a les dones que als homes i és la principal causa de discapacitat en els joves, després dels accidents de trànsit.

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune que afecta el sistema nerviós central

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmune. Això significa que les cèl·lules del sistema immunitari (les encarregades de protegir-nos de les infeccions causades pels microorganismes externs) reaccionen, de forma errònia, contra estructures pròpies de l’organisme.

En el cas de l’EM, el sistema immunitari ataca per error la mielina (desmielinització), una estructura que es troba en el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal.

La mielina és una estructura que recobreix els axons de les neurones, permetent així el seu correcte funcionament. A tall d’exemple, podríem comparar el sistema nerviós central a un cablejat elèctric on el cable serien els axons (prolongacions de les neurones) i la mielina seria el plàstic o cobertura aïllant del cable.

Els axons (‘el cable’) són els encarregats de transmetre la informació des de i cap al cervell, permetent el correcte funcionament motor i sensitiu, entre altres funcions.

La mielina (‘la cobertura aïllant’) és l’encarregada de facilitar la correcta transmissió d’aquests impulsos nerviosos.

A les zones del sistema nerviós central en què es produeix una pèrdua de mielina apareixen zones endurides tipus cicatriu (lesions o plaques). Aquestes cicatrius es produeixen en diferents moments i en múltiples localitzacions del cervell i la medul·la espinal i, d’aquí, el seu nom: esclerosi (de sclerae, cicatriu en llatí) múltiple.

A les zones del sistema nerviós central en què es produeix una pèrdua de mielina apareixen zones endurides tipus cicatriu (lesions o plaques). Aquestes cicatrius es produeixen en diferents moments i en múltiples localitzacions del cervell i la medul·la espinal i, d’aquí, el seu nom: esclerosi (de sclerae, cicatriu en llatí) múltiple.

Els símptomes i la seva evolució varien d’una persona a una altra

Els símptomes de la malaltia variaran en funció de les àrees en què tinguin lloc les lesions. Per això, encara que diferents persones comparteixin el mateix diagnòstic, la malaltia i la seva evolució seran diferent en cada afectat. Val a dir que, la majoria de les lesions són asimptomàtiques.

Segons la manera en què apareixen i evolucionen els símptomes parlem de dos tipus d’EM. El tipus més comú és conegut com a EM recurrent-remitent (EMRR), en què els símptomes tenen lloc en forma de brots i períodes d’estabilitat clínica. D’altra banda, en les formes progressives la discapacitat es pot anar acumulant de forma progressiva des de l’inici (EM primària progressiva) o en una etapa secundària després d’una fase d’EM recurrent-remitent (EM secundària progressiva).

 

L’esclerosi múltiple és la principal causa de discapacitat en joves després dels accidents de trànsit

L’EM afecta 700.000 persones a Europa i als 2,5 milions de persones a tot el món. Segons dades de la Sociedad Española de Neurología (SEN)a Espanya hi ha entre 4 i 8 persones amb EM per cada 10.000 habitants, el que vol dir que hi ha unes 47.000 persones que conviuen amb la malaltia. Cada any, es diagnostiquen 1.800 nous casos, xifra que en els últims anys ha augmentat, principalment, a causa de millores en el diagnòstic, però també a factors ambientals que podrien estar jugant un paper en la seva aparició i/o evolució: com ara el tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i la dieta, entre d’altres.

L’esclerosi múltiple afecta entre dues i tres vegades més a les dones que als homes i és la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves, després dels traumatismes.

 

No disposem d’un tractament que curi l’esclerosi múltiple, però és possible controlar-la

Encara que avui dia no existeix un tractament que curi l’EM, en els últims anys l’aparició de nous fàrmacs ha produït un canvi substancial en el seu maneig. Disposem de gran varietat de tractaments modificadors de la malaltia (TMM) i aquest any ha estat aprovat el primer tractament per tractar les formes progressives de l’Esclerosi Múltiple.

De manera que, un cop trobat el tractament apropiat, i seguint certs hàbits de vida saludable, en molts casos les persones amb EM aconsegueixen controlar la malaltia i seguir fent les coses que desitgen.

 

Vídeo “Dibujando la esclerosis múltiple: ¿Qué es la EM? de “EM one to one” (Sanofi).

 

Refèrencies:

Filippi M, et al. Multiple sclerosis. Nat Rev Dis Primers. 2018 Nov 8;4(1):43. doi: 10.1038/s41572-018-0041-4.

Browne P, et al. Atlas of Multiple Sclerosis 2013: A growing global problem with widespread inequity. Neurology. 2014 Sep 9;83(11):1022-4. doi: 10.1212/WNL.0000000000000768.

María C Ysrraelit, & Jorge Correale. Impact of sex hormones on immune function and MS development. Immunology. 2018.

Se duplica el número de pacientes con esclerosis múltiple en España en las últimas dos décadas. Médicosypacientes.com. Organización médica colegial de España. Consejo General de colegios oficiales de médicos. 2018.

Marcella Durand. MS classifications revised. Momentum, the magazine of the National Multiple Sclerosis. 2016

Esclerosis múltiple. MedlinePlus

Multiple Sclerosis. What is it? Harvard Health Publishing 2018.

Vídeo “Dibujando la esclerosis múltiple: ¿Qué es la EM? de “EM one to one” (Sanofi).

 

Revisat per: Breogán Rodríguez Col·legi de Metges de Catalunya (colegiada nº50.763)
Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!