Marc Checa: ‘L’esclerosi múltiple aporta límits però també aspectes positius’

-Com va començar tot?

Estava fent les pràctiques en una escola. Vaig tenir diferents brots. Tenia vertigen, inestabilitat… Vaig anar al metge, em va donar pastilles i al cap de dues setmanes ja m’havia passat. Després vaig anar amb una colla d’amics de viatge a Milà i em feia molt mal l’ull. Tornant del viatge vaig anar al metge, que em va derivar a urgències. m’hi vaig quedar una setmana i em van fer totes les proves.

-I?

-Quan estava ingressat va venir un neuròleg i m’ho va dir.

-Com s’ho va prendre?

-Sense saber què era l’esclerosi múltiple recordo que em vaig posar a plorar. Al cap de dos dies em va donar l’alta i vaig marxar cap a casa.

-I va començar a fer vida normal.

-En aquells moments sí. Jo tota la vida he jugat a futbol i també anava a córrer, llavors tot això encara ho podia fer. Però passat mig any vaig haver de començar a deixar el futbol perquè quan feia una estona que jugava no enfocava bé la vista i no controlava bé la pilota. Vaig deixar el futbol però encara anava a córrer. Després vaig deixar d’anar a córrer però podia caminar, ara ja no.

-Però vostè ha arribat a l’entrevista caminant i sense cap ajut.

-Sí que camino, però coix. Tinc inestabilitat.

-Nota que progressa la malaltia.

-Sí. L’any passat va ser terrible vaig tenir diversos brots, vaig experimentar en primera persona aspectes com la incontinència o la fatiga, vaig haver d’agafar la baixa i per Nadal vaig tenir més brots i no podia ni caminar. Vaig fer un tractament de tres dies de corticoides i em va passar, però durant els brots ho passes malament. A partir d’aquest 2016 he canviat totalment perquè m’he adaptat a la situació, he assumit el canvi i tinc altres prioritats.

-Què vol dir?

-He canviat la manera de veure les coses. Ja no poso atenció a tonteries que abans sí que eren importants per mi com era el fet de caminar per la meva ciutat, que és Vic. Ara passo completament. Ara tinc ganes de fer coses, d’engegar projectes i estic més animat.

-Vostè ja treballava quan el van diagnosticar?

-Estava fent les practiques de mestre d’educació física i després vaig aconseguir el títol de Ciències de l’Educació Física i per sort vaig acabar la carrera i vaig començar a treballar. Quan vaig tenir els brots vaig agafar la baixa i m’han concedit una prestació perquè no és compatible fer de mestre d’educació física amb l’esclerosi múltiple.

-Pot continuar fent de professor si no és d’educació física?

-Hi ha unes clàusules molt marcades, puc fer de professor però no d’educació física.

-I el motiva fer de professor encara que no sigui d’educació física?

-Sí, puc fer de mestre de primària o fer reforç de psicopedagogia.

-Té ganes de tornar a treballar?

-Sí, en tinc ganes però no m’obsessiono. Suposo que també per la prestació econòmica que m’han concedit i que em dóna seguretat i em tranquil·litza. A l’escola on havia treballat, que ja em coneixen i els conec, em van dir que al setembre em dirien alguna cosa i ara he d’esperar.

-A l’escola va explicar que tenia esclerosi múltiple?

-Ho vaig explicar al final i em va costar molt dir-ho. Ho vaig explicar tres o quatre mesos abans de tenir el brot. El problema és que fèiem distàncies llargues caminant i em costava dissimular els efectes de la malaltia davant els nens. Sempre estava pensant amb el trajecte que havia de fer i com dissimular-ho. Però en canvi, l’experiència que tinc jo d’explicar la malaltia és molt maca. Ara no m’ho penso dues vegades i si ho de de dir ho dic.

-Com s’ho van prendre els nens?

-Molt bé. Jo no demano als nens que entenguin què és aquesta malaltia perquè jo amb 24 anys tampoc sabia què era. L’altre dia els vaig anar a veure i em van demanar a veure com estava.

-Tenen curiositat per la malaltia?

Alguns sí, alguns em demanen què és, com em trobo i jo els hi explico. D’altres només em saluden i parlem de com els va el curs, què fan…

-Com li va afectar la malaltia en la seva vida personal?

Va ser bastant dur per a mi. Jo llavors tenia parella i vaig començar a pensar que ella s’hauria de fer responsable de mi i que m’hauria de cuidar tot i que físicament en aquell moment estava perfecte. Vaig acabar forçant la situació per deixar la parella. Després vaig decidir que no m’ajuntaria més amb ningú i que no es repetiria la situació però va tornar a passar.

-Amb la mateixa persona?

-No, amb una altra. Vam començar molt bé però després vaig començar a pensar en el futur i vaig forçar la situació perquè s’acabés la relació.

-I ara vol tenir parella?

-Sí, ara sí. Em sento bé. Penso que necessitava temps per fer el meu procés. Ara ho explico tot sense problemes i no m’he trobat mai que em rebutgessin. Ara tinc molta confiança i seguretat en mi mateix. Això m’ajuda. Abans tenia l’autoestima baixa i això ha canviat. He deixat de jutjar les persones i quan faig una cosa és perquè vull.

-L’esclerosi múltiple li ha aportat aspectes positius també.

-Aporta límits per una banda i aspectes positius per una altra banda, però els aspectes positius apareixen ara. Quan em van diagnosticar, si m’haguessis preguntat, tot era negatiu. Veia que els de la colla jugaven a futbol i jo no podia. Quedaven per anar en bici i jo no hi podia anar. Això va ser dur.

-Com el tracta ara la malaltia?

Ara bé, després del canvi de mentalitat que he fet la malaltia també m’ha millorat. Camino millor tot i que no puc caminar distàncies llargues.

-Llevat de caminar distàncies llargues la malaltia no el limita en res més.

-No em limita. Vaig al gimnàs, faig màquines i natació. Ho faig tot al meu ritme i em va molt bé fer-ho. Em permet desconnectar, pensar en altres coses.