Àngels Solé: ‘El ‘Mulla’t’ s’ha instal·lat a la memòria col·lectiva del poble’

El “Mulla’t” és una campanya emblemàtica, però si a un lloc se supera any rere any és a Constantí, municipi de la província de Tarragona, on l’Àngels Solé i el seu marit, Vicenç Maceira, promouen el “Mulla’t” amb molta imaginació i encara més esforç. Per aquest motiu, l’any 2012 els voluntaris del “Mulla’t” de Constantí van rebre el Premi Acció Cívica per part de l’ajuntament de la localitat, en un reconeixement per la tasca realitzada. A l’entrevista, l’Àngels Solé explica com va començar a col·laborar amb el “Mulla’t”, després que li detectessin la malaltia a la seva cunyada, la Maite Torrents.

Quants anys fa que organitza el “Mulla’t” a Constantí?

Ja fa divuit anys.

Com va començar a ocupar-se de l’organització del “Mulla’t”?

Vaig començar perquè la meva cunyada va ser diagnosticada d’EM i es va associar a la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM). Jo també m’hi vaig apuntar i em vaig fer voluntària del “Mulla’t”. Aleshores anàvem a la piscina de Campclar a Tarragona, ja que a Constantí no hi havia piscina pública. Només n’hi havia una de privada, però no tenia bar ni serveis.

Com va passar de ser voluntària a Campclar a promotora del “Mulla’t” a Constantí?

Un dia la meva cunyada em va dir: “I si ho féssim a Constantí?”. Va demanar permís a la Junta del Club Esplai per poder fer la festa i les activitats allà. No van posar cap impediment i vam començar a organitzar-ho tot. Hi havia inconvenients perquè a la piscina de Constantí només hi podien entrar els socis i no hi havia bar. Després vam pensar: “Com ho farem perquè la gent col·labori?”. Aleshores els nostres marits eren més joves i jugaven a futbol sala. Se’ns va acudir organitzar partits benèfics i ens vam anar engrescant. Així, el “Mulla’t” es va anar fent més gran i ja són molts anys d’iniciatives.

I doncs?

Al principi, la meva cunyada col·laborava activament en el “Mulla’t”. Ara som el meu marit i jo qui l’organitzem. Algun dia haurem de donar el relleu però, de moment, no en tenim.

Com munten any rere any el “Mulla’t”?

Comencem dos mesos abans. Pel “Mulla’t” a Constantí s’hi fan moltes activitats: actuacions, partits de futbol, la gent s’hi banya, etc. Organitzar-ho tot requereix ordre i temps, i abans cal parlar amb empreses perquè ens ajudin.

Vostè organitza tot això cada any. Què en treu a canvi?

Quan t’involucres en una activitat d’aquest tipus i veus que gent del poble amb la qual amb prou feines saludes amb un “hola” i “adéu”, aquell dia s’aboca amb la iniciativa, és increïble. Al principi, a Constantí la gent hi col·laborava per la meva cunyada, perquè la coneixien, però ara ja no. El “Mulla’t” s’ha instal·lat a la memòria col·lectiva del poble i la gent hi col·labora de la mateixa manera que ho fa per a la lluita contra el càncer o per a la Marató de TV3.

El “Mulla’t” és tan gran a Constantí que hi ha gent que compara l’esdeveniment amb la festa major…

Sí, perquè és cert que organitzem moltes activitats. El “Mulla’t” té molt de mèrit a Constantí perquè la gent canta, balla, arbitra els partits i hi participa activament… Aquesta gent mai no ha cobrat res. Tota la feina és voluntària.

Creu que som un país solidari?

I tant. Molt solidari, més del què ens pensem. A l’hora de la veritat, quan la gent se n’adona de la seriositat, del rigor i de les coses ben fetes, s’hi aboca.

La piscina de Constantí és, juntament amb la de Breda, la que més recaptació aconsegueix per al “Mulla’t” a tot Catalunya. Com se sent?

Vam començar demanant col·laboració a les empreses perquè ens ajudessin a pagar els aperitius per a les persones voluntàries. A la piscina de Constantí, en total recaptem uns 6.000 euros, 3.000 dels quals procedeixen de la venda de material i els altres 3.000 de donatius i ajudes d’empreses. La gent es bolca en el “Mulla’t”. Estem parlant d’una piscina amb només 300 famílies que són sòcies i que només fa dia de portes obertes durant aquella jornada. Entra molta gent a banyar-se, a jugar, a consumir en el bar… i tot ajuda.

El “Mulla’t” és la campanya més important per conscienciar la gent sobre l’esclerosi múltiple i ha crescut molt. Nota també un canvi en la percepció social?

Al principi, la gent no sabia què era l’esclerosi múltiple i preguntava com s’hi podia col·laborar. Ara, en canvi, la gent vol ajudar tant que, fins i tot, hi ha persones que, si no poden venir aquell dia, em vénen a buscar dies després per comprar una tovallola o una samarreta i, d’aquesta manera, poder participar.