Prevenció de caigudes dels pacients amb esclerosi múltiple

Les caigudes són un problema bastant habitual per a les persones que pateixen esclerosi múltiple. De fet, poden repercutir de manera considerable en el pacient, tant de manera física com psicològica, ja que suposen fractures, traumatismes i una disminució de la pràctica d’activitats de la vida diària a causa de la por de tornar a caure. Les caigudes solen ser el resultat de la suma de diferents factors, alguns vinculats a la malaltia (problemes de visió, motors, psicològics, cognitius, d’equilibri, de fatiga, etc.) i d’altres relacionats amb l’entorn (il·luminació insuficient, sòl mullat, desordre, manca d’agafadors, calçat inadequat, etc.).

Consells generals per prevenir caigudes i per actuar en cas que hagin tingut lloc:

  • És aconsellable distribuir i realitzar les Activitats de la Vida Diària (AVD) en funció de la percepció de fatiga. Aquesta pot variar d’un dia a un altre i, per tant, la persona haurà d’adaptar els esforços a la seva capacitat en cada moment.
  • Es recomana programar descansos i reduir el nombre de desplaçaments.
  • Quan es realitzin activitats de peu, és important comptar amb un punt de suport per mantenir l’equilibri i minimitzar el risc de caigudes.
  • És aconsellable fer certes activitats assegut (per exemple: planxar, dutxar-se o vestir-se) per evitar la fatiga i augmentar-ne la seguretat.
  • La supressió de barreres arquitectòniques i l’ús d’adaptacions i altres estratègies pot facilitar la realització de les AVD.
  • Si la persona pateix un accident, és important que no s’intenti aixecar ràpidament i que faci una primera autovaloració de l’estat físic. Per exemple, comprovar si ha patit un traumatisme al cap, en alguna articulació, si té alguna ferida oberta, etc.
  • Per sortir a l’exterior, és aconsellable evitar les hores de més calor, així com prescindir de les sortides en els dies de pluja o neu.
  • És recomanable valorar si és necessària ajuda tècnica per als desplaçaments, especialment per als exteriors, i planificar la ruta que cal fer, informant-se prèviament sobre les possibles situacions de risc, les barreres arquitectòniques, els pendents i zones de descans.
  • És aconsellable portar un telèfon mòbil per sol·licitar ajuda en cas de patir una caiguda.

En quin sentit pot ajudar la fisioteràpia?

La fisioteràpia és una especialitat de la rehabilitació que tracta de millorar, mitjançant l’exercici físic, la qualitat de vida de les persones amb EM. Una part important del tractament físic consisteix en l’aprenentatge i en l’entrenament de noves estratègies per millorar aquelles funcions físiques afectades per la malaltia. Alguns exemples serien:

  • Els exercicis cardiovasculars suaus, que ajuden a millorar la resistència a la fatiga.
  • L’entrenament amb activitats com estirar-se a terra, aixecar-se, baixar o pujar escales, que n’augmenten la seguretat.
  • Existeixen pautes per disminuir l’espasticitat mitjançant els estiraments, l’aplicació de fred o les postures favorables durant el descans, que ajudaran a aconseguir una marxa més fàcil i resistent.

El fisioterapeuta o el terapeuta ocupacional poden aconsellar-te sobre el teu cas a partir de l’estudi de les teves característiques personals. Consulta el teu especialista de referència.

Autors:

Carme Santoyo, Dolors Fábregas, Samuel Sánchez, Gaizka Loiola, Montserrat Janer. Equip de fisioteràpia del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat). I Valerie Block, fisioterapeuta.

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!