Esclerosi múltiple i exercicis respiratoris

L’esclerosi múltiple (EM) és una condició neurològica crònica que afecta el sistema nerviós central i altera la transmissió dels impulsos nerviosos. Això pot repercutir en diferents funcions de l’organisme i manifestar-se de manera diferent en cada persona i en cada moment.

Entre els símptomes més freqüents es troben la pèrdua de força, la disminució de la resistència muscular i la fatiga.

A nivell muscular es poden veure alterats músculs que controlen els moviments més evidents, com caminar o moure els braços, però també altres que passen més desapercebuts, com els que utilitzem per respirar. L’alteració dels músculs respiratoris pot relacionar-se amb l’alteració neuronal però també amb la falta de mobilitat i la fatiga.

Respiració i esclerosi múltiple: una relació poc visible

La respiració es pot veure afectada en l’EM, encara que no sempre es percep de manera immediata. Els músculs que permeten inspirar i espirar, com el diafragma i els músculs intercostals, depenen del sistema nerviós per funcionar correctament. Quan aquesta connexió es veu alterada, el seu rendiment pot disminuir.

En fases inicials pot ser un símptoma lleu, però amb el temps pot dificultar respirar profundament o expulsar l’aire amb eficàcia. Això pot complicar accions com tossir correctament o mantenir una ventilació adequada.

A més, existeix una relació directa entre la funció respiratòria i la fatiga. Quan els músculs respiratoris treballen amb menys eficiència, l’esforç necessari per respirar augmenta, fet que pot contribuir a una sensació de cansament més intensa i sostinguda.

Què és l’entrenament dels músculs respiratoris (EMR)

L’entrenament dels músculs respiratoris és una intervenció específica orientada a enfortir els músculs implicats en la respiració, com el diafragma i els músculs intercostals.

En l’EM, aquests músculs es poden debilitar a causa de l’alteració de les vies nervioses que els controlen. Això pot afectar la seva capacitat per generar força, coordinar-se i mantenir la resistència, influint en la ventilació i en funcions com la tos.

L’entrenament dels músculs respiratoris consisteix en una sèrie d’exercicis de fisioteràpia respiratòria dirigits, que busquen millorar la força, la resistència i la coordinació d’aquests músculs. Pot centrar-se en la inspiració, l’espiració o en ambdues. A més, també ajuda a reeducar el patró respiratori, ajustant el ritme i la profunditat de la respiració.

Des del punt de vista pràctic, aquest entrenament pot contribuir a millorar la funció respiratòria, facilitar una tos més eficaç i reduir el risc de complicacions respiratòries.

Dificultat per respirar en l’esclerosi múltiple

La dificultat per respirar en l’EM es relaciona principalment amb la debilitat progressiva dels músculs respiratoris, fet que obliga a realitzar un major esforç en inhalar i exhalar, encara que algunes alteracions sensitives també afecten la respiració. L’«abraçada de l’EM» és un símptoma sensitiu (disestèsia) que causa una sensació d’opressió, dolor o compressió al voltant del tors, pit o abdomen. Es produeix per espasmes en els petits músculs intercostals, provocant des d’una lleu molèstia fins a dolor intens i dificultat per respirar.

A més, la respiració pot influir en la parla, fent que mantenir una conversa resulti més fatigant.

És possible enfortir els músculs respiratoris amb exercicis d’entrenament específics que milloren la funció respiratòria, la coordinació bucofonatòria i afavoreixen la gestió de la fatiga i aporten relaxació.

Exercicis clau per millorar la funció respiratòria en l’esclerosi múltiple

• Respiracions profundes controlades: consisteixen a inspirar lentament pel nas, omplint bé els pulmons, i espirar de manera pausada i completa. Aquest exercici ajuda a millorar la ventilació pulmonar, optimitzar l’intercanvi d’aire i augmentar l’eficiència respiratòria en el dia a dia.
• Respiració diafragmàtica: se centra a activar el diafragma mitjançant una respiració abdominal conscient. En col·locar una mà sobre l’abdomen, es pot percebre com s’eleva en inspirar i descendeix en espirar. Aquest patró respiratori afavoreix un ús més eficient dels músculs implicats i redueix l’esforç respiratori.
• Exercici aeròbic moderat: activitats com caminar, nedar o pedalar contribueixen a millorar la resistència general de l’organisme. Encara que no són exercicis respiratoris específics, ajuden a optimitzar la funció pulmonar i a reduir símptomes com la fatiga, impactant positivament en la respiració.
• Entrenament de força: el treball muscular global també beneficia indirectament la respiració, ja que enforteix el conjunt del cos, inclosos els músculs implicats en el procés respiratori, millorant-ne el rendiment i la resistència.
• Tècniques de respiració del ioga (pranayama): a través de la combinació d’inhalació, exhalació i retenció de l’aire, aquestes tècniques permeten prendre més control sobre la respiració. A més de millorar la funció respiratòria, contribueixen a la relaxació i a una major consciència corporal.
• Exercicis amb resistència: es realitzen amb dispositius com inspiròmetres que afegeixen dificultat al procés d’inhalar i exhalar. Aquest tipus d’entrenament obliga els músculs respiratoris a treballar amb més intensitat, afavorint-ne l’enfortiment progressiu i millorant la capacitat per mobilitzar l’aire de manera més eficaç.

Un enfocament progressiu i acompanyat

La pràctica regular i progressiva d’aquests exercicis pot ajudar a millorar la capacitat pulmonar, enfortir els músculs respiratoris i reduir la fatiga.

Abans d’iniciar qualsevol programa, és recomanable comptar amb l’acompanyament de professionals de la salut, com els serveis de fisioteràpia respiratòria, que puguin adaptar els exercicis a cada situació i assegurar una pràctica segura i personalitzada.

Uneix-te a la Comunitat EM per a obtenir suport addicional, compartir experiències amb altres persones que conviuen amb l’esclerosi múltiple. Podràs accedir a recursos exclusius.

Referències: 

Chen Y, Meng K, Jiang G . Effects of Respiratory Muscle Training on Respiratory Function and Fatigue in Multiple Sclerosis: A Systematic Review and Meta-Analysis. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 2026; 107. Disponible a: https://www.msard-journal.com/article/S2211-0348%2825%2900691-1/fulltext

Mejora de la fuerza muscular respiratoria en pacientes con esclerosis múltiple mediante entrenamiento de los músculos respiratorios: una revisión sistemática y metaanálisis. Disponible a: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC13070315/

Problemas respiratorios en la esclerosis múltiple. Disponible a: Problemas respiratorios con la esclerosis múltiple | Sociedad Nacional de Esclerosis Múltiple

Esclerosis múltiple y ejercicios respiratorios. Disponible a: Esclerosis Múltiple y ejercicios respiratorios | EMforma