Reivindiquem la feina per a les persones amb discapacitat

D’una banda, moltes persones amb esclerosi múltiple en prendre tractaments immunosupressors han d’estar aïllades estrictament per no contagiar-se. Així, l’impacte del coronavirus és major per aquestes persones, que es veuen obligades a estar recloses amb les conseqüències emocionals, de salut i laborals que aquest confinament suposa.

Es calcula que un 70% de les persones amb EM deixa de treballar deu anys després d’haver rebut el diagnòstic, una xifra que es podria reduir si hi hagués més facilitats per poder continuar treballant amb polítiques actives d’ocupació. No obstant, l’actual crisi en lloc de reduir els percentages pot fer-los augmentar. A més, després del confinament es preveu que el col·lectiu de la discapacitat pateixi amb més intensitat encara la crisi econòmica.

Per això, enguany commemorem un 1 de maig més reivindicatiu que mai, d’una banda demanem que es reforcin els ajuts a l’ocupació de les persones amb discacapacitat física i alhora també reivindiquem l’impuls de línies de suport al teixit empresarial i productiu i especialment als Centres Especials de Treball per poder mantenir l’ocupació i generar més llocs de treball.

Durant el confinament, amb l’objectiu d’aprofitar el temps i frenar en la mesura del possible l’impacte de la crisi, hem seguit treballant en la formació, programant cursos i tallers on-line, alhora que hem reforçat els processos d’intermediació laboral, que ens han permès seguir insertant persones a l’empresa ordinària.