Prevenir els maltractaments

La violència domèstica, molts cops exercida com a violència de gènere, és una xacra silenciosa que afecta la nostra societat. Qualsevol persona pot ser víctima de maltractaments dins de l’àmbit familiar, independentment de l’edat, la classe social, la religió o qualsevol altre aspecte personal o social. Les persones afectades d’esclerosi múltiple (EM) també poden ser víctimes de maltractaments, sobretot a causa de la frustració i de la falta de comunicació. I malgrat que és un tema espinós, cal parlar-ne per evitar que aquest tipus de situacions es donin i es repeteixin.

En primer lloc cal manifestar que qualsevol tipus d’abús o maltractament no és tolerable i que ningú no es mereix ser tractat de forma denigrant. Dit això, dins del terreny de l’EM, la víctima més susceptible a patir maltractaments és aquella que pateix un alt grau de discapacitat i que requereix assistència continuada. Malgrat tot, també existeix el cas en què sigui el mateix afectat d’EM qui abusi dels seus familiars o cuidadors amb insults o agressions. En qualsevol cas, la violència es pot expressar de diferents maneres:

  • Violència verbal. Insults i llenguatge degradant.
  • Abandonament. Privació de l’atenció essencial, principalment aliment, beguda, higiene personal o possibilitat de sortir a l’exterior.
  • Agressivitat. Mostra d’agressivitat durant l’assistència d’algú: a l’hora de vestir-lo, banyar-lo, netejar-lo, durant els trasllats… És el maltractament més subtil.

Factors de risc

El principal factor de risc que pot conduir al maltractament és la frustració. És present en gairebé totes les situacions:

  • Cuidadors (tant personal contractat com membres de la família): la frustració es pot produir per l’exigència del seu rol. Concretament, a causa del temps, l’energia i la paciència que es requereix per assistir algú que hagi patit un canvi sever a nivell físic o cognitiu.

  • Cònjuge: es pot sentir superat per haver de compaginar la feina i les tasques d’atenció de l’afectat d’EM, tenir el sentiment “d’estar de guàrdia” constantment. Pot aparèixer ressentiment per culpa d’aquest canvi en la relació, quan els moments compartits del passat es transformen en assistència personal.
  • Afectats d’EM: perdre independència i dependre d’algú per realitzar les funcions més bàsiques pot provocar frustració, fins i tot en les persones més equilibrades.

El segon factor de risc més habitual és la falta de comunicació, la incapacitat de parlar obertament de les situacions difícils.

  • Membres de la família: es poden sentir culpables o incòmodes de parlar de la seva pròpia frustració, tristesa o cansament.

  • Afectats d’EM: poden sentir-se cohibits de compartir els seus sentiments i preocupacions per evitar molèsties als cuidadors o familiars que els atenen. Sense comunicació és impossible trobar l’equilibri que permeti que la situació sigui més confortable per a tots.

El tercer factor de risc és la sensació d’estar en un camí sense sortida. Les persones afectades d’EM o els seus familiars poden sentir-se aclaparats i no veure que hi hagi cap camí de sortida o fórmula per alleujar la seva situació. Aquesta ansietat i sentiment de desesperança es pot transformar en agressivitat cap aquells que els envolten, fins i tot fent despertar sentiments de rebuig contra les persones que els plantegen aquests reptes.

Alguns consells per reduir el risc de maltractament

1. En primer lloc, cal recordar que qualsevol tipus de maltractament no és tolerable, ni tan sols en situacions de frustració o dificultat.

2. Ser conscient que l’EM és una malaltia crònica i imprevisible, i que compartir la vida amb un afectat pot ser emocionalment difícil (tant per als cònjuges o familiars directes com pel propi afectat).

3. Fer servir tots els recursos que estiguin a l’abast:

  • Aprendre fórmules per reduir la tensió familiar.
  • Buscar suport i assistència de familiars i amics.
  • Aprofitar les possibilitats que ofereix la tecnologia en assistència.
  • Fer que la llar sigui més accessible.
  • Utilitzar els serveis socials.

4. Si la persona amb EM se sent completament angoixada i aclaparada, cal saber que aquest és un senyal clar de que necessita ajuda. No és cap vergonya sentir-se superat. En aquests casos és molt aconsellable buscar el suport d’especialistes que tracten aquest tipus de situacions d’estrès i que tenen experiència en fer front a malalties cròniques. El terapeuta també pot ajudar a buscar vies per expressar els sentiments i dissenyar estratègies per reduir la tensió.

Accés al document original:

Preventing abuse http://www.nationalmssociety.org/ Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/Living-Well-With-MS/Family-and-Relationships/Preventing-Abuse

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

FUNDACIÓ PRIVADA PER A LA LLUITA CONTRA L'ESCLEROSI MÚLTIPLE és el Responsable del tractament de les dades personals de l'Interessat i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposen les normatives vigents en protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 de abril de 2016 (GDPR). Per informació del tractament consulti: https://www.fem.es/rgpd