Logopèdia per millorar la comunicació i la deglució en l’esclerosi múltiple

Les persones amb EM poden presentar alteracions en la comunicació. De vegades, tan sols són alteracions lleus només percebudes, de manera subjectiva, pel propi afectat. En altres casos, les dificultats són més evidents i poden aparèixer tant en l’expressió com en la comprensió dels missatges. La intervenció del logopeda pot ajudar a millorar el coneixement de les mateixes dificultats i a disposar de més eines per aconseguir una millor comunicació.

Les alteracions en l’expressió poden ser causades per problemes de força, mobilitat i/o coordinació de la musculatura respiratòria, oral i laríngia. A conseqüència d’això, els afectats poden patir canvis en la qualitat i volum de la veu, en la pronunciació i entonació de la parla i, a més, és freqüent que pateixin fatiga vocal.

L’esclerosi múltiple també pot provocar canvis cognitius en els afectats. Els més habituals són l’alentiment de la velocitat de processament de la informació i també les alteracions de l’atenció, la memòria i les funcions executives. Aquests canvis poden repercutir en la comunicació. En l’àmbit de l’expressió, la persona pot patir, entre d’altres, dificultats per trobar una paraula i per organitzar el discurs.

Recomanacions per millorar l’emissió

• Parlar a un ritme que resulti còmode, tenir paciència i no preocupar-se si s’ha d’enraonar a poc a poc. És aconsellable que l’afectat dediqui un temps a pensar amb tranquil·litat què vol dir, sense cap mena de pressió.
• Intentar conversar en un entorn tranquil i una postura còmoda, procurar que no hi hagi molt soroll al voltant i alhora realitzar les pauses necessàries per evitar sobreesforços.

Quan les dificultats es troben en la comprensió és possible que la persona amb esclerosi múltiple no pugui arribar a seguir amb facilitat una conversa o la televisió.

Aquests problemes estan relacionats tot sovint amb l’alentiment de la velocitat de processament de la informació i amb les alteracions de l’atenció, la memòria i les funcions executives. Això també pot repercutir en la lectura, ja que l’afectat pot oblidar part de la informació i perdre el fil del contingut.

Recomanacions per les persones de l’entorn

• Facilitar que la persona amb EM pugui concentrar-se en la conversa: cal tractar els temes un a un, sense presses, i evitar les distraccions.
• Donar-li l’opció perquè pugui intervenir sense por sempre que tingui algun dubte o no entengui quelcom en una conversa.
• A l’hora de llegir, és recomanable triar textos curts i assegurar-se que el contingut és interessant. Cal llegir-los a poc a poc, subratllant les idees principals si fa falta.

És important que les persones de l’entorn valorin els esforços que l’afectat realitza per comunicar-se. Cal que siguin pacients. D’aquesta manera, evitaran que la persona amb EM vagi minvant les seves intervencions per por o vergonya que no siguin adequades i s’aïlli progressivament. El més important és dedicar-li temps a la conversa.

La deglució, un altre problema que pot tractar la logopèdia

Les persones amb EM també poden presentar dificultats en la deglució, tant de líquids com de sòlids. Aquest trastorn es coneix amb el nom de disfàgia.

Els afectats per la disfàgia experimenten problemes a l’hora d’empassar-se els líquids, la saliva i, a vegades, també els aliments sòlids. Poden aparèixer diferents dificultats: tos durant la ingesta de menjar o de begudes; sensació de cos estrany a la gola; i altres molèsties durant l’alimentació. Cal tractar aquestes complicacions, siguin lleus o moderades. Per una banda, es podrà evitar que l’aliment o la saliva passin a la via respiratòria i, per altra, que l’afectat pateixi desnutrició o deshidratació.

Es recomana que els àpats es realitzin en un entorn tranquil que permeti a la persona amb EM concentrar-se i en un moment en què no estigui cansat. La postura en què es menja és molt important: cal fer-ho ben assegut i, si no és possible, s’haurà d’adaptar convenientment la posició del cos. A més, s’ha de valorar si és necessari dur a terme alguna adaptació en la textura dels aliments. Els líquids, la barreja de líquids i sòlids, les textures enganxoses i els aliments que s’esmicolen són més difícils d’empassar.

Cal consultar a un professional especialitzat en deglució sempre que es detectin aquest tipus de dificultats. El logopeda, o un altre professional expert, observarà i avaluarà aquests aspectes i guiarà a la persona amb EM perquè, mitjançant exercicis i canvis de postures, aconsegueixi la deglució més segura i eficaç possible.

Enllaç al document original:

Hábitos para la Salud en la Esclerosis Múltiple. Fundación Vasca EM. 2012 [accés: 16 de desembre de 2013]. Disponible a: https://issuu.com/esclerosismultiple/docs/habitosparalasalud