La covid molt present en la trobada anual de neurorehabilitació

Publicat el 17-11-2020

La FEM presenta tres pòsters al RIMS, la trobada europea de neurorehabilitació i esclerosi múltiple

El RIMS -Rehabilitation in Multiple Sclerosis– és la trobada europea de rehabilitació i esclerosi múltiple per excel·lència, que se celebrarà a principis de desembre. Cada any s’hi apleguen els màxims experts en neurorehabilitació però enguany la situació de pandèmia no només fa que la trobada se celebri on-line sinó que a més ha canviat els temes que normalment s’hi tracten. Per exemple, temes com la covid i les teleconsultes són presents en el programa d’aquest any.

La Fundació que cada any participa a la trobada enguany hi presenta tres pòsters fets pels professionals de la Fundació.

Estudis presentats per la Fundació al RIMS

Recuperació funcional de les extremitats inferiors mitjançant l’entrenament amb bicicleta estàtica amb retroalimentació visual en persones amb EM

Autores: Noemí Martínez Lerín, Gloria Yaya Tur, Cinta Zabay Neiro i Maria Teresa Ruiz Anglés.

El deteriorament funcional de les extremitats inferiors és una complicació que pot aparèixer en persones amb esclerosi múltiple. La mobilitat de les cames té un paper fonamental en la vida diària, com ara canviar de posició, caminar o mantenir l’equilibri. Aquest estudi va avaluar els efectes de l’entrenament amb bicicleta estàtica, ja que hi ha estudis que suggereixen que l’ús del ciclisme com a mètode rehabilitador pot causar millores significatives en la funció motora.

Aquest estudi, que va comparar dos grups de deu persones amb EM: un va experimentar la rehabilitació clàssica mentre que l’altre va fer a més a més durant 12 setmanes un tipus de rehabilitació experimental que incloïa entrenament amb bicicleta estàtica dos cops per setmana durant 45 minuts, i consells per adoptar estils de vida saludables. Les conclusions evidencien com el grup experimental va millorar significativament la força muscular, la capacitat de caminar, la fatiga física i la cognitiva. A més aquest tipus de rehabilitació podria disminuir l’espasticitat, els espasmes i ajudar al control del pes corporal.

Programa d’entrenament basat en el ciclisme per a la millora de la mobilitat de les persones amb esclerosi múltiple utilitzant un enfocament de definició d’objectius

Autores: Noemí Martínez Lerín, Gloria Yaya Tur, Cinta Zabay Neiro i Maria Teresa Ruiz Anglés.

L’establiment d’objectius és un procés formal mitjançant el qual un equip de rehabilitació, juntament amb la persona amb EM o la seva família, negocia objectius. S’utilitza per dirigir les intervencions de rehabilitació cap a resultats específics i avaluar-los.

Deu persones amb esclerosi múltiple van ser seleccionades i van realitzar una entrevista motivacional i estructurada amb una fisioterapeuta per triar un objectiu relacionat amb la mobilitat. Van escollir accions com millorar la capacitat de caminar, de pujar i baixar les escales dels seus domicilis, la seguretat a l’anar a compar o disminuir el grau de fatiga. Tots els participants van realitzar sessions individualitzades de 45 minuts d’entrenament amb bicicleta estàtica dues vegades per setmana durant 12 setmanes.

Es va observar que en el 90% dels casos hi havia una percepció de millora de l’acció relacionada amb l’objectiu. Els participants van considerar que havien millorat la seva qualitat de vida i van expressar un elevat grau de satisfacció amb el tractament proposat. Els resultats suggereixen que la identificació d’objectius és una mesura de resultat sensible i útil per a la rehabilitació ja que proporciona un valor afegit a la mesura de resultats estandarditzada. Fixar objectius pot augmentar la motivació i el nivell de participació de les persones amb EM.

Diferències clíniques entre dones i homes amb esclerosi múltiple: un programa d’intervenció psicològica en pacients recent diagnosticats

Autores: Sara Navarro, Laia Miralles i Gisela Carrés.

Diferents estudis han indicat que l’impacte del diagnòstic de l’esclerosi múltiple actua com un episodi traumàtic. Aquests estudis conclouen que el diagnòstic està correlacionat positivament a símptomes psicològics. En aquesta línia, van trobar diferències significatives entre la manifestació de símptomes clínics entre dones i homes amb EM.

Per això aquest estudi es planteja dilucidar les diferències psicopatològiques entre dones i homes amb EM i determinar les diferències clíniques entre les variables de percepció de salut de dones i homes amb EM així com les maneres d’afrontar la malaltia diferents d’homes i dones.

L’estudi consta de 90 pacients amb EM -51 dones i 39 homes, que es van evaluar en diferents escales. Durant l’anàlisi s’han trobat diferències significatives entre dones i homes amb EM. Així, les dones amb EM van obtenir puntuacions significativament més altes en fòbia, mentre que els homes amb EM van obtenir puntuacions significativament més altes en la simptomatologia física. Igualment, les dones amb EM van puntuar millor en diferents estratègies d’afrontament al diagnòstic.

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!