Incontinència urinària i esclerosi múltiple: entendre-la per millorar el dia a dia

La esclerosi múltiple pot afectar funcions poc visibles com el control de la bufeta. La incontinència urinària és freqüent, però sovint silenciada, tot i formar part de l’experiència de moltes persones que conviuen amb l’EM.

L’esclerosi múltiple pot afectar funcions que no sempre són visibles, com el control de la bufeta. La incontinència urinària és una de les més freqüents i, tot i que sovint costa parlar-ne, forma part de l’experiència de moltes persones que conviuen amb l’EM. S’estima que fins a un 80 % pot presentar algun tipus d’alteració vesical al llarg del temps. La bona notícia és que hi ha formes eficaces d’abordar-la i millorar la qualitat de vida.

Per què apareix la incontinència urinària?

La incontinència urinària en l’EM es produeix quan les lesions al sistema nerviós interfereixen en la comunicació entre el cervell, la medul·la espinal i la bufeta. Aquest desajust pot fer que la bufeta es contregui abans d’hora o que no es buidi correctament.

Com a conseqüència, poden aparèixer símptomes com urgència urinària (necessitat sobtada d’orinar), augment de la freqüència, pèrdues involuntàries o dificultat per iniciar la micció. També és habitual aixecar-se diverses vegades durant la nit per anar al bany. En alguns casos, la bufeta no es buida completament, fet que pot afavorir infeccions urinàries recurrents.

Més enllà del símptoma: impacte en la vida diària

La incontinència urinària no només té un component físic. Pot influir en l’organització del dia, en les relacions socials o en la seguretat personal. Moltes persones comencen a planificar les seves activitats en funció de l’accés a un bany o redueixen certs desplaçaments per por a les pèrdues.

A més, quan no s’aborda, pot empitjorar altres aspectes relacionats amb l’EM, com la fatiga o l’espasticitat, i afectar l’autoestima i l’autonomia. Per això, identificar els símptomes i comentar-los amb professionals de la salut és un pas clau per trobar solucions.

Com abordar la incontinència urinària

La gestió de la incontinència urinària combina intervencions clíniques amb estratègies pràctiques que ajuden a recuperar el control en el dia a dia. No existeix una única solució, però sí diferents eines que es poden adaptar a cada situació.

Intervencions terapèutiques

Un dels pilars de l’abordatge és la fisioteràpia de sòl pelvià, que treballa la musculatura implicada en el control urinari i pot millorar la continència de manera significativa. A això s’hi sumen tractaments farmacològics que ajuden a regular l’activitat de la bufeta, especialment en casos d’urgència o freqüència elevada.

En situacions concretes, també es poden utilitzar tècniques més avançades, com l’estimulació nerviosa, orientades a millorar la coordinació entre el sistema nerviós i la bufeta.

Estratègies pràctiques en el dia a dia

Més enllà del tractament, hi ha petites adaptacions que poden marcar una gran diferència:

  • Cuidar la hidratació i l’alimentació
    Mantenir una ingesta adequada de líquids i evitar substàncies irritants pot ajudar a reduir els símptomes.
  • Entrenar la bufeta
    Les miccions programades permeten anar augmentant progressivament el temps entre visites al bany, millorant el control.
  • Planificar activitats
    Tenir en compte la ubicació de banys o preveure pauses durant els desplaçaments aporta seguretat.
  • Utilitzar productes de suport quan sigui necessari
    Els absorbents poden ser una eina puntual que faciliti mantenir l’activitat diària amb tranquil·litat.
  • Escollir roba còmoda i funcional
    Optar per peces fàcils de treure pot ajudar a respondre amb més rapidesa davant la urgència.
  • Anticipar-se a possibles situacions
    Portar un petit kit amb recanvis o productes d’higiene pot reduir la preocupació fora de casa.

Aquestes estratègies no substitueixen el tractament, però sí que el complementen i permeten guanyar autonomia en el dia a dia.

Un enfocament que millora la qualitat de vida

La incontinència urinària en l’esclerosi múltiple és freqüent, però no s’ha de normalitzar ni invisibilitzar. Existeixen opcions per millorar-la i, en molts casos, controlar-la de manera eficaç.

Un abordatge que combini tractament, acompanyament professional i estratègies pràctiques permet no només reduir els símptomes, sinó també recuperar confiança i mantenir una vida activa. Parlar-ne i buscar suport és el primer pas per millorar el benestar.

Descobreix tot el contingut relacionat amb la incontinència aquí.

Fonts: 

 

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!