La decisió de tractar-se o no amb medicaments modificadors de la malaltia

Després d’un primer episodi suggestiu d’EM o en pacients amb EM remitent-recurrent, és possible que el neuròleg li indiqui iniciar un tractament modificador de la malaltia. Es tracta de fàrmacs que, com el seu nom indica, no guareixen la malaltia però sí poden modificar el seu curs disminuint el número de brots i de lesions noves a la ressonància magnètica (RM) cerebral. Degut a que l’EM és una malaltia autoimmune, la majoria d’aquests fàrmacs actuen a diferents zones del sistema immunològic fent que aquest sigui menys “agressiu”. L’escenari del tractament de l’EM està experimentant molts canvis: en els darrers anys han aparegut nous tractaments i molts altres estan sent investigats en assajos clínics (en aquest Observatori trobareu més informació sobre els medicaments aprovats i les seves característiques). Tot això pot generar alguns dubtes i preguntes a les persones diagnosticades d’EM, especialment en els primers moments en què s’enfronten amb la decisió d’iniciar algun tractament:

• Quin és el millor moment per començar el tractament?

La decisió de començar amb un tractament modificador de la malaltia és una qüestió que s’ha d’individualitzar en cada cas. S’haurà de valorar no només la repercussió dels brots en el dia a dia del pacient, sinó també l’impacte que aquests poden tenir en un futur. També és important tenir en compte l’impacte emocional que pot suposar per a la persona el fet d’iniciar una teràpia farmacològica de llarga durada. El neuròleg o un professional mèdic especialitzat en EM ajudarà el pacient a triar tant el moment adequat per iniciar el tractament així com l’opció més adequada en el seu cas en concret.

• Quins són els beneficis i els riscs d’aquests tipus de teràpia?

La percepció sobre què representa un benefici o un risc depèn de cada pacient i de cada tractament i, per tant, és quelcom que cal consultar amb el neuròleg especialista en EM.

L’objectiu primordial del tractament de l’EM és prevenir l’aparició de nous brots i noves lesions en la RM cerebral.

És possible, però, que les persones que inicien un tractament modificador de la malaltia no tinguin la percepció d’obtenir un benefici immediat. No obstant això, cal no oblidar que l’EM és una malaltia crònica i s’ha de pensar també en els beneficis a llarg termini. D’altra banda, alguns medicaments de nova aparició, tot i ser més eficaços, poden comportar efectes adversos més seriosos: alguns pacients estaran disposats a assumir més riscos per obtenir millors resultats, però d’altres no. Per tant, és important discutir totes les opcions existents amb el neuròleg especialitzat en EM, qui ajudarà al pacient a triar la millor opció.

• El tractament es pot continuar durant l’embaràs o la lactància materna?

La majoria de fàrmacs modificadors de la malaltia estan contraindicats durant l’embaràs i la lactància, però cada cas s’ha de tractar de forma individual. És important, per tant, una bona planificació i que, en el moment en què una dona amb EM consideri l’opció de tenir un fill, ho consulti amb el seu neuròleg especialista en EM. Davant una decisió tan important com és la de rebre o no tractament modificador de l’EM, pot ser de gran ajuda preparar-se per avançat la consulta al neuròleg especialista en EM. Aquests són alguns consells:

• Abans de la cita amb el metge és una bona idea fer una llista de les preguntes que es volen fer durant la visita.
• El fet de prendre nota dels punts clau que es tractin a la consulta pot resultar d’ajuda per recordar totes les explicacions del metge.
• Alguns pacients se senten millor si els acompanya algú que els hi doni suport i que els pot ajudar a organitzar tota la informació que reben a la consulta.
• Cal comentar amb el metge i infermers especialistes en EM quins són els sentiments i inquietuds sobre l’impacte que el tractament pot tenir sobre la vida diària del pacient.
• Si es considera necessari, és important demanar més informació (suport en paper, pàgines web amb informació contrastada, etc.) on consultar de nou les explicacions rebudes. Cal que el pacient es doni temps per reflexionar-ho i, si cal, comentar-ho també amb familiars o persones properes.
• Si el pacient creu que necessita encara més informació sobre el tema, pot concertar una altra cita amb el metge per consultar-li aquells nous dubtes i preguntes que li hagin pogut sorgir després de la primera visita.
• No s’ha de dubtar en preguntar quines són les raons específiques per les que el neuròleg o el metge descarta un medicament en concret per al tractament del pacient. Si es creu convenient, és lícit demanar una segona opinió a un altre professional.

Fonts d’informació: García Merino, A; Fernández, O; Montalbán, X; de Andrés, C; Arbizu, T. Documento de consenso de la Sociedad Española de Neurología sobre el uso de medicamentos en esclerosis múltiple escalado terapéutico. Neurología, 2010; 25:378-90 – vol.25, núm. 06 [accés: 16 de maig de 2013]. Disponible a: http://www.elsevier.es/es/revistas/neurologia-295/… Wiendl, H; Toyka, K.V. et al. Multiple Sclerosis Therapy Consensus Group (MSTCG). Basic and escalating immunomodulatory treatments in multiple sclerosis: current therapeutic recommendations. J. Neurol, 2008, Oct, 255 (10): 1449-63 [accés: 16 de maig de 2013]. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19005625 Hartung, H.P; Montalban, x; Sorensen, P.S; Vermersch, P; i Olsson, T. Principles of a New Treatment Algorithm in Multiple Sclerosis. Expert Rev Neurother, 2011;11(3):351-362 [accés: 16 de maig de 2013]. Disponible a: http://www.medscape.com/viewarticle/739107_2