Què és l'esclerosi múltiple?
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmune que afecta el cervell i la medul·la espinal (sistema nerviós central). Hi ha entre dues i tres vegades més dones amb esclerosi múltiple que homes. Aquesta malaltia és la principal causa de discapacitat en els joves, després dels accidents de trànsit.
Què vol dir que l’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune?
Significa que les cèl·lules del sistema immunitari, les encarregades de protegir-nos de les infeccions causades pels microorganismes externs, reaccionen de manera errònia contra estructures pròpies de l’organisme.
En el cas de l’EM, el sistema immunitari ataca per error la mielina (desmielinització). Es tracta d’una estructura que es troba al sistema nerviós central, formada pel cervell i la medul·la espinal.
La mielina és una estructura que recobreix els axons de les neurones, permetent així el seu correcte funcionament. A tall d’exemple, podríem comparar el sistema nerviós central amb un cablejat elèctric. Així, el cable serien els axons, prolongacions de les neurones, i la mielina seria el plàstic o cobertura aïllant del cable.
Els axons (“el cable”) són els encarregats de transmetre la informació des del cap al cervell. Això permet el correcte funcionament motor i sensitiu, entre altres funcions.
La mielina (“la cobertura aïllant”) és l’encarregada de facilitar la transmissió correcta d’aquests impulsos nerviosos.
A les zones del sistema nerviós central on es produeix una pèrdua de mielina apareixen zones endurides tipus cicatriu (anomenades lesions o plaques). Aquestes cicatrius apareixen en diferents moments i en múltiples localitzacions del cervell i la medul·la espinal. Per això, el seu nom: esclerosi –sclerae, cicatriu en llatí- múltiple.
Els símptomes de la malaltia variaran en funció de les àrees en què tinguin lloc les lesions. Per això, encara que diferents persones comparteixin el mateix diagnòstic, la malaltia i la seva evolució seran diferents. Val a dir que, la majoria de les lesions són asimptomàtiques.
Existeixen diferents tipus d'esclerosi múltiple:
Esclerosi Múltiple Remitent-Recurrent
L’esclerosi múltiple remitent-recurrent és el tipus d’esclerosi múltiple majoritari. Els símptomes després d’un brot disminueixen o desapareixen espontàniament en un període que pot durar de dies a mesos. Els símptomes variaran d’un episodi a un altre segons la zona del sistema nerviós central afectada.
Aquest tipus d’EM és més freqüent en dones. Se sol donar en estadis primerencs de la malaltia, tot i que moltes persones romanen en aquesta fase la resta de la seva vida.
Esclerosi Múltiple Primària Progressiva
L’esclerosi múltiple primària progressiva es caracteritza perquè l’aparició dels símptomes es produeix de forma progressiva. Especialment, els relacionats amb l’habilitat de caminar i la força motora. L’esclerosi múltiple primària progressiva té la mateixa incidència en homes que en dones.
Esclerosi Múltiple Secundària Progressiva
Un 25% de les persones que tenen esclerosi múltiple remitent-recurrent evolucionen amb un empitjorament neurològic progressiu que deriva, amb els anys, amb l’esclerosi múltiple secundària progressiva.
Esclerosi Múltiple Progressiva Recurrent
L’esclerosi múltiple progressiva recurrent és el tipus menys comú. Només un 3% de les persones amb EM tenen el tipus progressiva recurrent. Aquest tipus d’esclerosi múltiple es caracteritza per una progressió constant de la malaltia, sense remissions.
L'esclerosi múltiple, principal causa de discapacitat en joves després dels accidents de trànsit
L’EM afecta 1,2 milions de persones a Europa i 2,8 milions a tot el món. Segons dades de la Sociedad Española de Neurologia (SEN), a Espanya hi ha entre 4 i 8 persones amb EM per cada 10.000 habitants, cosa que significa que hi ha unes 55.000 persones que conviuen amb la malaltia.
Cada any, es diagnostiquen 2.000 nous casos, xifra que en els darrers anys ha augmentat, principalment, a causa de millores en el diagnòstic, però també a factors ambientals que podrien estar jugant un paper en la seva aparició i/o evolució: com per exemple el tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i la dieta, entre d’altres.
L’esclerosi múltiple afecta entre dues i tres vegades més les dones que els homes i és la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves, després dels traumatismes.
No disposem d'un tractament que curi l'esclerosi múltiple, però és possible controlar-la
Encara que ara com ara no existeix un tractament que curi l’EM, en els darrers anys l’aparició de nous fàrmacs ha produït un canvi substancial en el seu maneig. Disposem de gran varietat de tractaments modificadors de la malaltia (TME) i des del 2019 també hi ha tractament per a les formes progressives de l’esclerosi múltiple.
De manera que, un cop trobat el tractament apropiat, i seguint certs hàbits de vida saludable, en molts casos les persones amb EM aconsegueixen controlar la malaltia i poden continuar fent les activitats que desitgen.
