La psicòloga diu que després del diagnòstic d’EM cal, sobretot, parlar i temps per assumir l’impacte de la malaltia.
És la psicòloga de la Fundació Esclerosi Múltiple a Reus. “No sóc gaire de donar consells parteixo del que la persona em transmet i a partir d’aquí treballem conjuntament”, explica Dolors Sans.
La psicòloga entén que quan hi ha un diagnòstic d’EM o d’una altra malaltia que posa en perill la integritat de la persona cal tenir en compte que serà un moment difícil. “Cadascú reacciona a la seva manera“, explica i ho compara amb l’etapa de l’adolescència quan ens fem preguntes sobre qui som i què volem. “És un moment en el que hi ha molta energia psíquica posada en resoldre aquesta qüestió i no sempre ens n’adonem. És important que la persona tingui present que està en un procés difícil i la família també està passant pel mateix procés.”, remarca.
Però què podem fer quan ens diagnostiquen EM?
“Primer, cal tenir consciència del diagnòstic; segon, cal respectar els temps de cadascú i tercer, cal parlar. És molt important parlar. En general parlar permet prendre una certa distància respecte al tema en el que s’està immers. Parlar facilita pair la qüestió.”