Yolanda Hernández: ‘És posar-me els esquís i veure-ho tot diferent’

Com li van diagnosticar esclerosi múltiple?

A causa del ciclisme i de la feina que feia aleshores tenia un desgast molt gran a les cervicals. Em pensava que això era el que em provocava el dolor i els mareigs. Va arribar un punt que el dolor era insuportable: no dormia a les nits i em vaig adonar que ensopegava sovint quan caminava. Vaig anar al traumatòleg i vaig demanar que em fes una ressonància perquè em pensava que el desgast havia augmentat. Els resultats van mostrar que tenia la medul·la inflamada. Vaig estar 23 dies ingressada a l’Hospital de la Vall d’Hebron i em van anar fent proves fins que, finalment, em van diagnosticar esclerosi múltiple.

Què va sentir quan van donar-li el diagnòstic?

Al principi, no tenia ni idea què era aquesta malaltia. Quan em van explicar en què consistia l’esclerosi múltiple, el meu món es va trastocar per complet. Vaig pensar que la meva vida fins aleshores havia acabat: la meva joventut, la meva vitalitat i les meves “drogues”, que eren agafar la bici i fer quilòmetres i anar a esquiar a l’hivern.

Però no se li va acabar, la vida…

Vaig pensar que en aquesta guerra tenia dues opcions, i si em quedava asseguda, ja sabia el que m’esperava: acabar en una cadira de rodes. Però si lluitava, podria caminar, encara que fos malament, i ser autònoma i fer coses per mi mateixa. Vaig escollir l’opció de batallar. Des d’aleshores, és el que faig cada dia: lluitar, lluitar i lluitar.

Avui, mirant enrere, deu estar impressionada de tot el que ha arribat a fer, tot i l’esclerosi múltiple.

El primer dia que em vaig posar uns esquís de fons, vaig pensar que no podria fer-ho. Sabia que era impossible continuar practicant esquí alpí, i tenia la sensació que l’esquí de fons era fàcil. Estava equivocada. He fet un esforç impressionant per practicar aquest esport, però, definitivament, ha valgut la pena. Lluitar per tenir millors condicions físiques i ser autònoma val la pena.

Nota la millora gràcies a aquestes activitats i a la lluita?

Sí. Abans no podia caminar deu metres sense una crossa de suport i ara després de practicar esquí de fons, camino malament, però puc fer-ho sense la crossa. Per millorar, cal lluitar, esforçar-se i no baixar la guàrdia.

És car l’esquí de fons?

L’esquí no és barat. Hi ha gent que s’ho pot permetre i altra que no. A més, per la meva situació, necessito un monitor i he de pagar classes particulars. No només practico esquí, també faig bicicleta.

Quines activitats fa amb la bicicleta?

Vaig intentar continuar fent ciclisme com ho feia abans del diagnòstic de la malaltia, però tinc problemes a la cama esquerra i no tinc ni equilibri ni estabilitat. Per això, em vaig comprar una bicicleta estàtica i cada dia en faig una hora i mitja, que equival a 30 quilòmetres. A la tarda també surto a caminar i en temporada vaig a fer esquí de fons. Aquest hivern he fet cada dia quatre o cinc hores i és molt dur.

La bicicleta també l’ajuda?

Sí, n’estic convençuda. Si no fos per tot l’esport que practico, no estaria com estic.

Fa esport a diari o descansa algun dia?

Cada dia. Si no faig bicicleta algun dia, em falta alguna cosa. Potser em trobo malament, però quan pujo a la bicicleta, se’m passen tots els dolors. El mateix quan vaig a la neu. És posar-me els esquís i veure-ho tot diferent. El cos m’ho demana i jo em trobo millor.

Vídeo de l’Escola d’Esquí de Baqueira Beret