Velocitat, memòria i fatiga mental

En l’esclerosi múltiple, els problemes cognitius poden tenir diferents desencadenants i no depenen només del dany neurològic o de l’evolució de la condició, sinó també de com la persona experimenta la fatiga mental en el seu dia a dia. Un estudi analitza la relació entre tres variables afectades en l’EM: la velocitat de processament de la informació, la memòria verbal i la fatiga mental. Per fer-ho, es van avaluar 66 persones amb esclerosi múltiple i 38 persones sanes mitjançant proves estandarditzades de velocitat de processament, aprenentatge i memòria verbal, i una escala específica de fatiga cognitiva.

Quina relació existeix entre la velocitat de processament de la informació, la memòria verbal i la fatiga mental?

Els resultats van mostrar la confirmació de la hipòtesi principal: que les persones amb esclerosi múltiple van obtenir pitjors resultats que els controls sans en tots els dominis analitzats. És a dir, presentaven més fatiga mental, una pitjor velocitat de processament i un pitjor rendiment en memòria verbal. Fins aquí, la troballa és coherent amb el que ja es sabia sobre l’impacte cognitiu de l’esclerosi múltiple. Tanmateix, el valor afegit de l’estudi rau en com relaciona aquests tres elements.

Velocitat de processament i memòria verbal

Un dels descobriments de l’estudi va confirmar que la relació directa entre la velocitat de processament i la memòria verbal deixa de ser significativa quan la fatiga mental entra en joc; és a dir, que la fatiga mental té un paper important. Què significa això? La lentitud de processament sobre la memòria verbal no es produeix de manera aïllada, sinó en relació amb l’experiència subjectiva d’esgotament mental. Dit d’una altra manera, quan es processa la informació més lentament, la persona fa un esforç més gran i això genera fatiga mental, que al seu torn fa empitjorar el rendiment en la memòria verbal.

Com saber si aquest factor afecta tothom per igual o si s’accentua en persones amb EM?

L’estudi va comparar els resultats amb persones sanes i aquest patró no hi apareixia; és a dir, la fatiga no influïa entre la velocitat de processament i la memòria. Per tant, aquest factor revela que la fatiga mental subjectiva no és només una sensació o un cansament general, sinó un element rellevant dins de l’EM amb implicacions reals sobre el funcionament cognitiu.

Fatiga mental subjectiva o fatigabilitat

La fatiga mental subjectiva és un esgotament cognitiu persistent, mentre que la fatigabilitat implica una disminució del rendiment després d’una tasca que millora amb el descans. L’estudi mostra que aquesta fatiga actua com a factor clau entre el processament i la memòria en l’EM, per la qual cosa abordar-la pot millorar el rendiment cognitiu. Tot i que els resultats són rellevants, cal confirmar-los en mostres més àmplies. A més, l’evidència recent indica que la rehabilitació cognitiva pot millorar la connectivitat cerebral, influïda també per la reserva cognitiva.

L’entrenament cognitiu estructurat pot generar canvis tant a nivell funcional com neurofisiològic en persones amb esclerosi múltiple.

En aquesta línia, l’evidència recent no només apunta a la possibilitat de millorar funcions cognitives concretes, sinó també a la capacitat del cervell per reorganitzar-se davant estímuls dirigits. Un exemple d’això és l’estudi de Styliadis et al., que mostra com l’entrenament cognitiu estructurat pot generar canvis tant a nivell funcional com neurofisiològic en persones amb esclerosi múltiple, millorant la velocitat de processament i la memòria de treball, alhora que afavoreix l’activació de xarxes implicades en la integració multisensorial.

Parlem amb Mònica Nieves, neuropsicòloga

Parlem amb Mònica Nieves, neuropsicòloga i directora del Centre Neurorehabilitador de la Fundació Esclerosi Múltiple a Lleida.

Com sé si és boira mental, cansament o fatiga? Com identificar cada un dels estats durant la condició?
La boira mental implica manca de claredat i dificultat per concentrar-se o pensar amb agilitat. La fatiga mental és una sensació d’esgotament extrem del pensament que dificulta mantenir l’atenció i prendre decisions, i pot provocar boira mental. Es pot notar en forma d’esgotament mental, cansament ràpid en pensar, dificultat per mantenir l’atenció durant molta estona, tenir menys energia per decidir en el dia a dia… La fatiga mental pot provocar boira mental. El cansament és més aviat un problema físic, de manca d’energia per fer coses, tot i que pot semblar també mental.
Ni la boira mental ni la fatiga mental es resolen descansant; en canvi, el cansament mental o físic sí que millora amb el repòs o amb el son.

Quin és l’impacte de la realitat virtual en les persones amb EM?
La realitat virtual permet entrenaments més immersius i realistes, simulant situacions de la vida diària. El seu impacte acostuma a ser positiu, tot i que pot tenir limitacions com el cost o la tolerància individual. És clau adaptar-la a cada persona.

Com pot l’entrenament cognitiu crear noves rutes neuronals?
L’entrenament cognitiu estimula el cervell amb nous reptes, reforçant connexions existents i creant-ne de noves. Es basa en la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reorganitzar-se i adaptar-se al llarg de la vida. Aquest procés funciona a través de la creació de noves connexions, el reforç de les rutes existents i la reorganització funcional.

Com es dissenya una rutina d’exercicis progressiva per entrenar la funció cognitiva?
Primer és important conèixer l’estat inicial, idealment amb una valoració neuropsicològica. A partir d’aquí, es recomana començar amb exercicis senzills i anar augmentant la dificultat de manera progressiva. La durada s’ha d’adaptar al nivell de concentració de cada persona i els exercicis han de centrar-se en les funcions que es vulguin treballar, com l’atenció o la memòria. També és interessant triar els exercicis segons les funcions que més es volen treballar. Per exemple: si es vol treballar l’atenció es poden fer exercicis de buscar diferències o comptar objectes; si es vol treballar la memòria es poden triar exercicis que impliquin recordar llistes de paraules o escriure què s’ha fet durant el dia…

La importància del joc en l’EM

Quin paper tenen els jocs i els exercicis a casa en l’entrenament cognitiu en l’esclerosi múltiple i com aplicar-los de manera eficaç?
Els jocs mentals són una eina útil per entrenar funcions cognitives a casa de manera autònoma, sempre que no substitueixin un tractament guiat per una persona experta. Permeten treballar memòria, atenció, llenguatge o funcions executives de manera motivadora i adaptada a cada persona, seguint un ordre progressiu segons necessitats i tolerància a la fatiga. Perquè siguin eficaços, és clau triar activitats adequades al nivell i centrades en funcions concretes, evitant la sobrecàrrega.

Quines funcions es poden entrenar específicament a través del joc?
A través dels jocs es pot entrenar qualsevol funció cognitiva: per exemple, amb una sopa de lletres es treballen llenguatge, atenció i funcions visuoespacials; amb un joc de parelles es treballa la memòria; amb els escacs, un Sudoku o el “Connecta 4” es treballen funcions executives (estratègia, organització, planificació…).

Hi ha un ordre que afavoreixi l’entrenament? Per exemple, és millor començar per la memòria i després la velocitat?
Sí, hi ha un ordre que optimitza l’entrenament, però s’ha d’adaptar a l’edat de la persona, al nivell cognitiu i als seus interessos. També cal tenir en compte que no s’han de treballar totes les funcions cada vegada que es fa un joc. Per tant, si només es fa un joc i es vol treballar, per exemple, la memòria perquè és el que més falla, es pot escollir un joc que permeti treballar-la.
Dit això, l’ordre “ideal” per entrenar les funcions cognitives és:

1- Atenció: per exemple, buscar diferències en dues imatges.
2- Percepció: un tangram o un puzle
3- Memòria: joc de buscar parelles amb cartes
4- Llenguatge: jocs de paraules, sopa de lletres
5- Funcions executives: Sudoku

Cal tenir en compte el nivell de resistència a la fatiga mental, ja que si al cap de 10 minuts d’iniciar un joc apareix cansament, no és recomanable continuar. Per tant, és important conèixer-se bé i tenir en compte aquests factors perquè l’activitat sigui un moment agradable, permeti entrenar funcions cognitives i no generi frustració.

Com es dissenya un joc amb objectiu terapèutic?
Si es vol que el joc serveixi per entrenar de manera òptima les funcions cognitives, cal l’assessorament d’una persona especialista que pugui guiar-ne l’aplicació.

En quin moment sol ser clau intervenir des de la neuropsicologia?
Quan una persona amb EM refereix algun canvi a nivell cognitiu en el seu dia a dia (o ho comenta alguna persona del seu entorn), s’hauria de fer una valoració neuropsicològica per conèixer el grau d’afectació i iniciar un tractament personalitzat si cal, o bé oferir pautes per millorar en el dia a dia (exercicis, estratègies compensatòries…).

Quina durada i freqüència són recomanables per veure resultats?
La durada de les sessions variarà segons el grau i el tipus d’afectació cognitiva. Per exemple, en una persona amb EM amb fatiga cognitiva o dificultats d’atenció sostinguda es plantejaran inicialment sessions curtes que s’aniran ampliant progressivament. La freqüència ideal és de 2 o 3 vegades a la setmana i un tractament mínim de 6 mesos.

Quins senyals indiquen que una intervenció està funcionant?
En la pràctica diària, quan es veu que s’ha hagut d’augmentar el grau de dificultat de les sessions i/o la seva durada. Però, sobretot, els senyals més importants són els canvis que la persona percep en el seu dia a dia. Per exemple, una persona que havia deixat de llegir perquè no podia concentrar-se més d’una línia o no recordava on s’havia quedat d’un dia per l’altre, i que ara comenta que ha recuperat l’hàbit lector gràcies a les pautes i a l’entrenament de la rehabilitació.

Quina és la recomanació com a neuropsicòloga per a les diferents fases de la condició?

Per a persones amb EM amb problemes cognitius lleus: mantenir-se actives cognitivament amb aficions que facin pensar i gaudir.
Per a persones amb EM amb dèficit cognitiu moderat: fer estimulació cognitiva guiada per una persona professional i aplicar pautes al domicili (estratègies compensatòries com agendes, llistes…, exercicis personalitzats…).
Per a persones amb EM amb dèficit cognitiu greu o demència: és important el paper de l’entorn proper per entendre i gestionar els problemes derivats d’aquest símptoma invisible. Si la família pren consciència dels canvis en la conducta, el caràcter i l’alentiment cognitiu, es pot millorar molt la qualitat del temps compartit. També es recomanen tallers d’estimulació cognitiva en centres de dia o similars per mantenir l’activitat social i cognitiva.

Quins són els últims estudis en neuropsicologia que estan canviant el paradigma o que són rellevants en l’abordatge de l’EM des d’aquesta especialitat?
Molts estudis recents mostren que la rehabilitació cognitiva millora la connectivitat cerebral i pot augmentar el volum de la substància grisa. Més que un canvi de paradigma, els estudis dels darrers anys apunten a la necessitat d’intervencions específiques, especialitzades i rigoroses, tenint en compte que el cervell és un òrgan dinàmic que funciona a través de xarxes i circuits funcionals, i que la cognició és el resultat d’aquesta connectivitat, la plasticitat cerebral i factors personals.

Quines investigacions estan actualment en marxa que poden aportar noves evidències sobre l’afectació neuropsicològica de l’EM?
Actualment, moltes investigacions se centren en la detecció precoç del deteriorament cognitiu mitjançant biomarcadors, en l’estudi de l’atròfia cerebral i en l’impacte de nous tractaments. També s’explora com l’estil de vida, l’entrenament cognitiu i les eines digitals poden millorar la funció cognitiva i la qualitat de vida. L’octubre passat, al congrés ECTRIMS-RIMS, la principal organització professional del món dedicada a la comprensió i el tractament de l’EM, diversos equips de recerca van presentar noves troballes sobre com l’entrenament cognitiu, l’atenció plena, les eines digitals i fins i tot la definició d’objectius més intel·ligents poden afavorir la salut cerebral, la independència i la qualitat de vida.

Canviar la mirada

En conjunt, l’evidència científica i la pràctica clínica coincideixen en un mateix punt: la funció cognitiva en l’esclerosi múltiple no és estàtica, sinó modulable. Les funcions cognitives, com la velocitat de processament, la memòria i la fatiga mental, no actuen de manera aïllada, sinó com a part d’un sistema interconnectat en què l’experiència subjectiva de l’esforç mental pot condicionar de manera significativa el rendiment diari.

Aquest enfocament permet canviar la mirada: la fatiga mental deixa d’entendre’s únicament com un símptoma per convertir-se en una variable clau d’intervenció. Identificar-la, comprendre-la i abordar-la de manera específica no només pot alleujar el malestar, sinó també millorar altres funcions cognitives associades.

En aquest context, la neurorehabilitació i l’entrenament cognitiu emergeixen com a eines rellevants, amb capacitat no només d’entrenar habilitats, sinó també d’afavorir processos de reorganització cerebral. Tal com assenyala l’evidència més recent, treballar aquests aspectes des d’un enfocament estructurat, personalitzat i vinculat a la vida diària pot contribuir a millorar l’autonomia i la qualitat de vida.

En definitiva, avançar en l’abordatge de la cognició en l’EM implica integrar tres nivells: entendre els mecanismes cognitius, escoltar l’experiència de la persona i aplicar intervencions que connectin ambdós aspectes. Només així és possible passar d’explicar els símptomes a actuar-hi de manera efectiva.

La Fundació Esclerosi Múltiple té centres de neurorehabilitació que ofereixen un servei especialitzat diürn per frenar l’impacte de l’EM i augmentar la qualitat de vida. Si en vols saber més, fes clic aquí.