Una tècnica d’electroteràpia reduiria els efectes secundaris de la medicació per a l’esclerosi múltiple

Dos dels fàrmacs que s’han utilitzat fins fa poc temps com a tractament de primera elecció en l’esclerosi múltiple remitent-recurrent són el glatiràmer acetat, administrat en dosis diàries mitjançant injecció, i l’interferon Beta (aplicat tres vegades a la setmana en el cas de l’interferon beta-1a, i cada dos dies en el cas de l’interferon beta-1b).
A banda dels efectes secundaris que poden aparèixer després de l’administració del medicament, la pell pot estar més sensible i poden aparèixer nafres. Hi ha alguns indicis que mostren que els efectes són 8 vegades més forts en dones que en homes, tot i que no està demostrat que aquestes reaccions siguin més habituals quan les injeccions es realitzen a través d’aparells mecànics que de manera tradicional.

Alguns dels factors de risc que poden estar associats als efectes secundaris de la medicació són la poca profunditat de l’agulla, una tècnica d’injecció errònia o una exposició precipitada al sol. La prevenció i una gestió clínica correcta dels efectes secundaris poden evitar complicacions posteriors. Per aquest motiu, es recomana que les persones amb esclerosi múltiple segueixin una correcta educació sanitària, un examen periòdic i palpació de les zones on es reben les injeccions per fer un control i seguiment.

Desenvolupament d’una tècnica d’electroteràpia per evitar lesions

El Centre Neurorehabilitador Miquel Martí i Pol de Lleida va posar en marxa l’any 2006 un tractament de fisioteràpia per reduir l’aparició dels efectes secundaris provocats per la medicació en pacients amb esclerosi múltiple. Es tracta de l’aplicació d’ones de so d’alta freqüència com a tractament antiinflamatori sobre la pell i teixits subcutanis. La teràpia afavoreix l’augment de la circulació, del metabolisme cel·lular i la viscoelasticitat del teixit connectiu.
Tot i que encara no s’ha pogut demostrar l’eficàcia real del tractament, l’aplicació conjunta de massoteràpia (aplicació de massatge) sobre la zona a tractar mitjançant drenatge, alguna crema i/o pomada, i antiinflamatoris afavoreix la normalització del teixit danyat.

L’avenç farmacològic en el camp de la neurologia en relació a l’administració de la medicació per a l’esclerosi múltiple ha contribuït a la reducció dels casos que requereixen tractament després de la injecció i ha facilitat la trobada de fàrmacs més eficaços.

Maria Eugènia Lacasa Andrade.

Fisioterapeuta col.legiada núm: 4.027

Centre Neurorehabilitador Martí i Pol, Lleida.