Últimes investigacions en esclerosi múltiple
Encara no disposem d’un tractament que curi l’esclerosi múltiple, però els últims avenços en investigació han aportat un canvi substancial en l’abordatge dels símptomes i la seva progressió. En aquest article us mostrem algunes de les últimes troballes.
Nous tractaments en fase d’investigació: evobrutinib
Evobrutinib és un fàrmac oral que s’ha estudiat com a tractament en persones amb esclerosi múltiple remitent recurrent i esclerosi múltiple secundària progressiva amb brots. Es tracta d’una molècula que inhibeix a dos components del sistema immunitari: limfòcits B i els macròfags.
Un estudi inicial on van participar 267 persones amb EM remitent-recurrent i secundària progressiva amb brots va avaluar el nombre de lesions cerebrals actives en la ressonància magnètica en les setmanes 12, 16, 20 i 24 des de l’inici del tractament.
En 24 setmanes, el tractament amb evobrutinib produeix una reducció significativa del nombre de lesions cerebrals actives
Els resultats van mostrar que s’havia produït una reducció significativa del nombre de lesions actives al cap de 24 setmanes en les persones que havien rebut 75 mg d’evobrutinib una o dues vegades al dia.
Els autors de l’estudi conclouen que evobrutinib redueix el nombre de lesions actives i de brots sense mostrar una toxicitat significativa. Per tant, s’ha de seguir treballant en el seu desenvolupament clínic.
Comparació de TMEs existents
Sovint, les persones amb esclerosi múltiple i els seus neuròlegs tenen dubtes sobre si un Tractament Modificador de la Malaltia (TME) és el més adequat o si s’ha de canviar a un altre. La manca d’estudis que comparin l’eficàcia dels diferents TMEs entre si dificulta aquesta decisió.
En un estudi en persones amb EM remitent-recurrent (estudi ASSESS), es van comparar 2 TMEs amb l’objectiu d’avaluar la Taxa Anual de Brots (TAB) després de 12 mesos de tractament i el nombre de noves lesions en la ressonància magnètica.
Els resultats de l’estudi van mostrar que els participants que havien estat tractats amb 0,5 mg de fingolimod mostraven una TAB menor que aquells tractats amb acetat de glatiràmer, així com una major reducció de les lesions.
Els pacients tractats amb fingolimod mostraven una Taxa Anual de Brots menor que aquells tractats amb acetat de glatiràmer, així com una major reducció de les lesions
Reajustaments en els esquemes de dosificació
Una dosi òptima és aquella en la qual s’obté major benefici amb menor risc d’efectes secundaris. Recentment, un estudi ha avaluat l’esquema de tractament de natalizumab.
Aquest tractament redueix el nombre de brots de les persones amb EMRR. No obstant això, també augmenta el risc de tenir una infecció viral oportunista en el sistema nerviós que pot tenir conseqüències fatals. El risc és major en aquelles persones que:
- Han rebut prèviament un tractament de tipus immunosupressor
- Presenten anticossos contra el virus JC
- Són tractats amb natalizumab durant més de dos anys.
Extendre el període entre dosis de natalizumab redueix considerablement el risc de tenir una infecció viral oportunista sense afectar a la seva eficàcia.
Abans de prescriure natalizumab, els neuròlegs avaluen els dos primers factors de risc. Malgrat això, no hi ha unes indicacions establertes sobre com procedir més enllà dels 2 anys de tractament. S’ha realitzat un estudi per avaluar si estendre el període entre dosis més de 4 setmanes redueix el risc de desenvolupament d’aquest efecte secundari.
Els resultats apunten al fet que l’extensió de l’interval entre infusions redueix considerablement el risc de LMP sense afectar de forma significativa a l’eficàcia del fàrmac.
Avaluació dels efectes a llarg termini del tractament amb ocrelizumab
L’ocrelizumab, el primer tractament efectiu per tractar les formes progressives de l’EM, va ser aprovat el 2018. Ara un nou estudi descriu positivament els efectes de l’ocrelizumab després de 5,5 anys de tractament.
L’anàlisi de resultats va mostrar que els participants que havien estat tractats amb ocrelizumab des de l’inici de l’estudi original (assaig ORATORI) tenien taxes més baixes de progressió de la discapacitat que aquells que originalment havien rebut placebo.
Els participants tractats amb ocrelizumab tenien taxes més baixes de progressió de la discapacitat que aquells que originalment havien rebut placebo
Els autors de l’estudi conclouen que ocrelizumab aporta beneficis constants i sostinguts, reduint la progressió de la discapacitat després de 5 anys de tractament.
Predir el curs de l’esclerosi múltiple a partir dels nivells sanguinis de “NFL”
La proteïna coneguda com a cadena lleugera dels neurofilaments o “NFL” ha sorgit en els darrers anys com un indicador de la progressió de l’EM i de l’eficàcia dels TMEs. Ara, en un nou estudi, s’han analitzat els nivells en sang de NFL de més de 1.400 persones amb EM.
L’anàlisi de resultats va mostrar que els participants amb nivells sèrics de NFL superiors a 16 picograms/mil·lilitre (pg/ml) tenien un valor predictiu Positiu (VPP) del 91%. Això vol dir que 91 de cada 100 participants experimentarien activitat de la malaltia durant els següents 12 mesos.
La proteïna “NFL” ha sorgit com a indicador de la progressió de l’EM i de l’eficàcia dels TMEs
Els autors de l’estudi proposen establir punts de tall per a l’estratificació de l’evolució de l’esclerosi múltiple amb l’objectiu de monitorar l’eficàcia del tractament en persones amb EM.
Article original:
What’s New in MS Research: July 2019. Multiple Sclerosis Association of America (https://mymsaa.org)
Abstracts de la jornada disponibles a:
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!