Les persones amb esclerosi múltiple tenen períodes de recaiguda o brots, durant els quals els símptomes empitjoren, i períodes de remissió de la malaltia.
Els brots o les recaigudes són característics de l’esclerosi múltiple recurrent-remitent, el tipus més freqüent d’EM amb fins al 85% de diagnòstics. Durant un brot, poden aparèixer nous símptomes o poden empitjorar els símptomes ja existents.
Les recaigudes poden variar en intensitat i remeten després d’un temps, però poden deixar seqüeles. La seva aparició és conseqüència de la inflamació del sistema central i de la destrucció de la mielina que provoca l’esclerosi múltiple.
Tot i que la manera d’experimentar un brot pot variar molt d’una persona a una altra, hi ha certes similituds en els patrons de recaiguda i remissió que es poden dividir en tres fases: abans d’un brot, durant un brot i després d’un brot.
Abans d’un brot: com reconèixer una recaiguda
De vegades pot ser complicat saber si estem tenint un brot. Des del punt de vista sanitari, es considera que es tracta d’una recaiguda si l’empitjorament o els nous símptomes persisteixen durant més de 24h i han passat com a mínim 30 dies des del darrer brot.
També és possible que es tracti d’un empitjorament passatger dels símptomes per causes externes, pels efectes d’una lesió anterior. Aquests casos es coneixen com a pseudoexacerbació i poden ser deguts a efectes com la calor excessiva, l’estrès o infeccions. L’única manera de saber amb seguretat si es tracta d’un brot és amb una ressonància magnètica, però no sempre és necessari fer-la.
Quan notem un empitjorament dels símptomes, és aconsellable evitar les causes externes per saber si es podria tractar d’un nou brot.
Durant un brot: tractaments
Si veiem que els símptomes no s’aturen o pensem que estem patint un nou brot, és recomanable consultar-ho amb el metge. En general, una recaiguda no es considera una urgència mèdica i, si els símptomes ho permeten, sol ser millor contactar amb el nostre equip mèdic habitual, que coneixerà el nostre historial i ens podrà prescriure un tractament adequat.
No tots els brots necessiten tractament, ja que dependrà dels símptomes o la seva gravetat. Hi ha símptomes com l’entumimento el formigueig que acostumen a remetre després d’un temps. Això no obstant, altres símptomes com la pèrdua de visió o els problemes de mobilitat podrien necessitar medicaments, fisioteràpia, neurorehabilitació…
Després d’un brot d’esclerosi múltiple: remissió i recuperació
Eventualment, un brot acaba per remetre, però també pot ser necessari un període posterior de recuperació. És probable que sentim cansament i malestar després d’una recaiguda, però la rehabilitació pot ser especialment útil per recuperar-nos més de pressa.
Les recaigudes solen afectar especialment aquestes àrees de la vida diària:
Casa: les tasques quotidianes com ara netejar o caminar poden ser més difícils. És important tenir paciència amb un mateix i ser conscient de les limitacions. Si cal, podem demanar ajuda a les persones més properes o valorar ajuda professional.
Feina: pot ser que necessitem una reducció d’hores o ajustar els nostres horaris a la feina. Podem comunicar als nostres superiors quines són les tasques més problemàtiques en aquell moment per poder fer els ajustaments necessaris.
Funció cognitiva: la ment, com la resta del cos, també necessita recuperar-se després d’un brot. Durant la remissió poden ser més comunes les alteracions del son o els problemes de memòria. Els professionals sanitaris ens poden aconsellar sobre aquests problemes i com encarar-los.
Hi ha moltes maneres diferents d’afrontar un procés de recuperació. El millor és parlar com més aviat millor amb el nostre equip mèdic habitual per poder trobar una estratègia de tractament que s’adapti al nostre cas.
Les emocions són respostes fisiològiques del nostre organisme davant situacions que es produeixen al nostre entorn o en nosaltres mateixos. Les emocions no són positives o negatives, tot i que és cert que algunes són més agradables i altres menys (com pot ser la por o la ràbia). Malgrat això totes són necessàries perquè aporten informació per poder adaptar-nos als canvis.
Si aquestes emocions es manifesten de tal manera que per la seva intensitat ens generen alteracions en el nostre dia i tenen un impacte en la nostra qualitat de vida, és recomanable demanar suport professional. En aquest cas es pot contactar amb l’organització de persones amb EM del territori per rebre pautes i reduir aquest malestar.
Les emocions negatives. Poden empitjorar molt la teva enfermetat?
Hola Verónica,
Les emocions són respostes fisiològiques del nostre organisme davant situacions que es produeixen al nostre entorn o en nosaltres mateixos. Les emocions no són positives o negatives, tot i que és cert que algunes són més agradables i altres menys (com pot ser la por o la ràbia). Malgrat això totes són necessàries perquè aporten informació per poder adaptar-nos als canvis.
Si aquestes emocions es manifesten de tal manera que per la seva intensitat ens generen alteracions en el nostre dia i tenen un impacte en la nostra qualitat de vida, és recomanable demanar suport professional. En aquest cas es pot contactar amb l’organització de persones amb EM del territori per rebre pautes i reduir aquest malestar.
Salutacions