Brots d’esclerosi múltiple: novetats a l’ECTRIMS i la relació amb les infeccions

Els brots són una de les manifestacions més conegudes de l’esclerosi múltiple i, tot i que no sempre són fàcils d’identificar, comprendre què els provoca i com afrontar-los pot marcar la diferència.
En els darrers mesos, noves investigacions —com les presentades al congrés ECTRIMS 2025— han aportat llum sobre la relació entre els brots, les infeccions i els mecanismes silenciosos de progressió de la malaltia.
Les persones que conviuen amb esclerosi múltiple poden passar per períodes de recaiguda, també anomenats brots, durant els quals els símptomes empitjoren o n’apareixen de nous, i per fases de remissió, en què la situació es manté estable. Aquest patró és propi de l’esclerosi múltiple recurrent-remitent, la forma més habitual de la malaltia, que representa aproximadament el 85 % dels casos.
Un brot es produeix per la inflamació del sistema nerviós central, que danya la mielina —la capa que protegeix les fibres nervioses— i altera la comunicació entre les neurones. Els símptomes poden variar en intensitat i durada; alguns desapareixen completament i d’altres deixen seqüeles. Des del punt de vista mèdic, es considera brot quan els símptomes duren més de 24 hores i han passat com a mínim 30 dies des de l’anterior.
A vegades, els símptomes poden empitjorar temporalment sense que hi hagi nova inflamació. Aquests episodis s’anomenen pseudobrots o pseudoexacerbacions i solen deure’s a factors com la calor, la febre, l’estrès o una infecció. Tot i que poden resultar molestos, no indiquen un nou dany neurològic i milloren quan es resol la causa que els provoca.
Si els símptomes persisteixen o interfereixen en la vida diària, és important contactar amb l’equip mèdic habitual, que podrà confirmar si es tracta d’un brot i valorar el tractament més adequat. No tots els brots requereixen medicació: alguns símptomes lleus, com el formigueig o la falta de sensibilitat, poden desaparèixer per si sols. En altres casos, pot ser necessari recórrer a corticoides, fisioteràpia o neurorrehabilitació per alleujar els símptomes i afavorir la recuperació.
Quan el brot remet, moltes persones necessiten un període de recuperació, durant el qual és normal sentir-se més cansades o amb menys energia. En aquesta etapa, convé respectar els temps del cos, demanar ajuda si les tasques quotidianes es fan més difícils i, si cal, adaptar els horaris laborals o les activitats. La rehabilitació física i cognitiva pot ajudar a recuperar força, equilibri i concentració.
Cada experiència amb l’esclerosi múltiple és diferent, per això és essencial mantenir una comunicació fluida amb l’equip sanitari i revisar el pla de tractament després de cada recaiguda. Reconèixer els signes d’un brot, distingir-los d’un pseudobrot i abordar la recuperació de manera activa pot marcar la diferència en la qualitat de vida i el benestar a llarg termini.
Estudis 2025: la relació entre infeccions i brots
Es creu que les infeccions poden influir de manera notable en l’evolució de l’esclerosi múltiple. Una de les hipòtesis és que podrien activar el sistema immunitari i augmentar el risc de brot. Altres vegades, poden provocar pseudobrots, és a dir, un empitjorament temporal de símptomes ja coneguts —com la fatiga o la debilitat— sense inflamació ni dany nou.
Un estudi recent ha mostrat una associació entre les infeccions no relacionades amb la COVID i un risc una mica més gran de brot. En canvi, no s’ha observat aquesta associació amb la COVID, probablement gràcies a la protecció de les vacunes o a la presència de quadres més lleus.
Davant d’un empitjorament en context de qualsevol tipus d’infecció, cal pensar en la possibilitat d’un pseudobrot, que sovint es confon amb una recaiguda real. Per això és essencial diferenciar ambdós fenòmens, per evitar tractaments innecessaris i centrar-se en la recuperació i el control de la infecció.
ECTRIMS 2025: nous avenços en la comprensió de la progressió
Durant el Congrés ECTRIMS 2025, celebrat a Barcelona, una investigació ha identificat per primera vegada un grup de proteïnes en el líquid cefalorraquidi que permet distingir les persones amb progressió silenciosa —una forma d’evolució sense brots visibles— d’aquelles amb una evolució estable. Aquesta progressió silenciosa, també anomenada PIRA, es considera una de les principals causes de l’augment de la discapacitat a llarg termini.
L’estudi va analitzar mostres de 122 persones amb diferents tractaments i etapes de la malaltia, i va descobrir 13 proteïnes clau que podrien servir com a biomarcadors per detectar i seguir de prop aquesta progressió. Aquests resultats obren la porta a ajustar millor els tractaments i a desenvolupar noves teràpies específiques per frenar la discapacitat, millorant així la qualitat de vida de les persones que conviuen amb esclerosi múltiple.
Reconèixer els signes d’un brot d’esclerosi múltiple, diferenciar-lo d’un pseudobrot i mantenir una comunicació constant amb l’equip sanitari pot marcar la diferència en la teva qualitat de vida.
Uneix-te a la Comunitat EM de la Fundació Esclerosi Múltiple per accedir a informació actualitzada, acompanyament i recursos sobre brots, tractaments i avenços científics.
Referències:
-
The three stages of RRMS relapses. Living Like You. Disponible a: https://www.livinglikeyou.com/three-stages-rrms-relapses [Accés: 21/04/2023]
-
Relapsing remitting MS. MS Trust. Disponible a: https://mstrust.org.uk/a-z/relapsing-remitting-ms [Accés: 21/04/2023]
-
Managing Relapses. National Multiple Sclerosis Society. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/Treating-MS/Managing-Relapses [Accés: 21/04/2023]
-
Un nou estudi identifica biomarcadors diferents vinculats a la progressió independentment de l’activitat de recaiguda en l’esclerosi múltiple. Disponible a: https://ectrims.eu/press/new-study-identifies-distinct-biomarkers-linked-to-progression-independent-of-relapse-activity-in-multiple-sclerosis/ [Accés: 01/10/2025]
-
Infection, Relapses, and Pseudo-Relapses in Individuals With Multiple Sclerosis. Neurology Clinical Practice. [Accés: 02/10/2025


Les emocions negatives. Poden empitjorar molt la teva enfermetat?
Hola Verónica,
Les emocions són respostes fisiològiques del nostre organisme davant situacions que es produeixen al nostre entorn o en nosaltres mateixos. Les emocions no són positives o negatives, tot i que és cert que algunes són més agradables i altres menys (com pot ser la por o la ràbia). Malgrat això totes són necessàries perquè aporten informació per poder adaptar-nos als canvis.
Si aquestes emocions es manifesten de tal manera que per la seva intensitat ens generen alteracions en el nostre dia i tenen un impacte en la nostra qualitat de vida, és recomanable demanar suport professional. En aquest cas es pot contactar amb l’organització de persones amb EM del territori per rebre pautes i reduir aquest malestar.
Salutacions