Transformacions en el comportament i l’estat d’ànim de les persones amb esclerosi múltiple

Les persones amb esclerosi múltiple presenten símptomes físics, però també poden experimentar transformacions en la conducta i personalitat que poden tenir diversos orígens i que són una part més de conviure amb la malaltia.

Les alteracions de l’estat d’ànim i el comportament són una part més desconeguda de l’esclerosi múltiple, però poden ser tan importants com els símptomes físics. En alguns casos, aquests canvis són psicològics i tenen a veure amb les reaccions davant el diagnòstic, com els sentiments de depressió, frustració o ràbia. D’altres, poden derivar del mal funcionament d’algunes zones del cervell, producte de la malaltia, i normalment són més difícils d’identificar. Els familiars i amics han de comprendre aquests canvis i la persona amb EM ha d’intentar controlar-los en la mesura que li sigui possible.

Els familiars i amics han de comprendre aquests canvis en el comportament i l’estat d’ànim i la persona amb EM ha d’intentar controlar-los en la mesura que li sigui possible.

Causes dels canvis en l’estat d’ànim amb esclerosi múltiple

El grup de símptomes associat als canvis de personalitat i conducta és difícil d’identificar en moltes ocasions. A més, no afecta totes les persones de la mateixa manera. Aquestes alteracions poden derivar de tres fonts diferents:

  • Causes psicològiques: la incertesa davant el diagnòstic de la malaltia, les transformacions que suposa en àmbits de la vida com el laboral o el familiar i la sensació de falta de control provoquen canvis psicològics. Les reaccions i les maneres de fer front al problema poden ser molt diferents: negació del diagnòstic, trastorns del son, etc. Aquests símptomes solen desaparèixer amb el temps, quan la persona accepta i s’adapta a la nova situació.
  • Causes orgàniques: l’esclerosi múltiple afecta diferents parts del cervell i aquestes lesions poden provocar canvis irremeiables en la conducta i l’estat d’ànim de la persona amb EM, segons la zona danyada del cervell.
  • Fàrmacs: alguns tractaments farmacològics que s’utilitzen per combatre símptomes de l’EM poden tenir efectes secundaris i influir en el comportament i l’estat d’ànim de la persona.

Tipus de transformacions del comportaments comuns en l’esclerosi múltiple

A continuació, enumerem els canvis en el comportament i l’estat d’ànim més habituals que provoca l’esclerosi múltiple, i oferim consells per intentar controlar-los:

  • Depressió: por tenir diferents signes d’expressió com la preocupació, la impotència, la ira, la culpabilitat o els pensaments suïcides. És habitual que les persones amb depressió mostrin dificultats per dormir i no demostrin interès per res. La combinació de fàrmacs antidepressius i assessorament psicològic suposa el tractament més efectiu per superar-la.
  • Depressió emmascarada: és aquella depressió que s’amaga darrera d’una felicitat i alegria aparents.
  • Eufòria: la persona mostra un estat d’ànim excessivament optimista i alegre. No percep les coses de manera realista, sobretot pel que fa a les seves capacitats, i és molt difícil ajudar-la ja que no és conscient del problema.
  • Labilitat emocional/fluctuacions emocionals: les emocions canvien fàcilment i poden passar d’un extrem a un altre ràpidament. És important que la persona amb EM sigui conscient del problema i, sobretot, se n’adoni quan la seva reacció és desmesurada i inadequada. Els familiars i amics han de ser comprensius davant aquests canvis sobtats i la poden ajudar identificant si hi ha situacions específiques que li provoquin aquestes reaccions, per així evitar-les. Si la labilitat emocional és moderada, sovint pot tractar-se amb fàrmacs antidepressius.
  • Aplanament afectiu: la persona amb EM no dona importància i mostra indiferència davant qualsevol cosa. Sembla que les seves emocions quedin neutralitzades. No existeix un tractament per aquest problema, encara que és important que la persona entengui el seu comportament. Pot ser d’ajuda buscar assessorament tant per a la persona amb EM com per als seus familiars i cuidadors.
  • Riure o plor descontrolats: la persona amb EM comença a riure o a plorar, independentment del seu estat d’ànim real. Són reaccions totalment involuntàries que es deuen a una afectació a la part del cervell que s’encarrega d’inhibir les expressions emocionals. És fonamental que familiars i amics estiguin assabentats del problema i sàpiguen que aquestes reaccions són pròpies de la malaltia per evitar malentesos. En ocasions, és possible evitar el riure o el plor pensant en un altra cosa, distraient l’atenció o utilitzant els músculs facials de manera voluntària. A vegades, els fàrmacs antidepressius també poden ser útils.
  • Pèrdua de consciència o insight: la persona no és conscient de la malaltia que té, no s’adona dels símptomes ni de les conseqüències, i pot tenir expectatives grans i irreals respecte la rehabilitació. És molt difícil fer raonar a una persona amb aquest problema. Si la causa és orgànica, aquesta pèrdua de consciència no es podrà recuperar. En canvi, si la pèrdua d’insight és parcial, l’assessorament a familiars i amics pot ser de gran ajuda per trobar formes subtils de recordar a la persona les seves limitacions (i de centrar-se en les capacitats). En cap cas, els familiars i amics no han de donar la raó a la persona en les seves expectatives poc realistes.
  • Desinhibició/conducta desinhibida: les persones amb EM poden mostrar comportaments inadequats i perdre la consideració, l’empatia i el judici. Es tracta d’un fet totalment inconscient i, per tant, la gent propera n’ha d’estar informada i entendre que és un símptoma de la malaltia. És possible que els familiars i amics necessitin ajuda professional per fer front a aquestes reaccions. La millor manera d’ajudar la persona amb EM no és enfadar-se ni renyar-la, però sí se li pot fer saber quan algun comportament és inadequat.
  • Falta d’iniciativa: es tracta de la dificultat de les persones amb EM per començar activitats o accions, és a dir, per donar el primer pas (que no significa pas que després tingui dificultats per realitzar aquestes mateixes activitats, un cop les ha iniciades). Aquest fet pot ser molt frustrant per als familiars i amics propers i, per tant, han d’entendre que això és producte de la malaltia. L’ajuda de la família és indispensable per recordar a les persones què han de fer, així com fer servir com a suport alarmes, agendes i llistes.

Referència:

Personalidad, conducta y esclerosis múltiple. FEM, RIMS, Cemcat, Hospital de Dia. Disponible a: https://es.slideshare.net/nmparra86/personalidad-conducta-y-esclerosis-multiple

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!

Cistella
  • No hi ha productes a la cistella.