Toni Rodríguez: ‘La meva vida ha perdut adrenalina però ha guanyat en cultura’

Quant fa que li van diagnosticar EM?

Fa sis anys. En tenia 24. Els peus se m’adormien sovint, i aquest adormiment va anar pujant fins a les extremitats superiors. Vaig anar al metge moltes vegades. Van fer-me una ressonància magnètica i una punció lumbar i, finalment, em van diagnosticar esclerosi múltiple.

Com va rebre el diagnòstic?

El vaig rebre malament perquè no sabia què era l’esclerosi múltiple. En aquell moment, treballava a la construcció com a guixaire. Les coses m’anaven bé i treballava molt dur.

Arran de la malaltia, va haver de deixar de treballar?

No. Em van diagnosticar EM, però vaig poder seguir treballant i fent vida normal. Al principi, vaig estar cinc mesos malament però, després, vaig recuperar la mobilitat i la força. Així, vaig continuar treballant fins que va arribar el moment que no vaig poder més i vaig demanar la baixa.

Quan va deixar de treballar?

Al novembre del 2012. Vaig patir un brot de la malaltia i vaig començar a sentir una fatiga molt forta, falta de sensibilitat a les cames i carència de força, que va ser el pitjor símptoma. Des d’aleshores, estic de baixa i amb tribunals mèdics.

Com es troba anímicament?

El primer any de baixa ha sigut dur i he estat molt deprimit. Abans treballava moltíssim entre setmana, en una feina que m’agradava molt i sabia fer, la de guixaire. Els caps de setmana feia escalada, i també patinava, anava en bicicleta i jugava a futbol. Portava una vida amb molta activitat física i res m’aturava. Vaig continuar fent tot això fins fa un any quan, arran del brot, em vaig notar amb molta més fluixesa.

Què va fer aleshores?

Abans, viatjava en metro i sempre anava dret, tant al matí com a la tarda. No necessitava seure. Ara noto que necessito seure i això m’afecta, ja que sóc conscient que, segurament, no podré continuar amb la meva feina i que les activitats que abans realitzava tampoc seran el mateix.

Què fa en l’actualitat?

A través de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) he fet cursos d’ofimàtica. He après a treballar amb els programes Word i Excel. Els ordinadors mai m’havien agradat, però ara, en canvi, sí que en gaudeixo. Fins i tot, me n’he comprat un per anar practicant. També, he fet un curs d’Autogestió de les Competències i ha sigut una experiència molt positiva. A més, m’estic traient un curs de català i en vull fer un d’anglès.

Té molta voluntat…

Ara mateix, sí. Vull reorientar la meva vida professional i dedicar-me a tenir cura de nens amb discapacitats. Per això, he de fer un Grau Mitjà.

La crisi l’ha ajudat a prendre la decisió de canviar de sector professional?

La crisi ha fet neteja del sector de la construcció; moltes empreses han tancat, però les fortes continuen treballant. En el meu cas, deixo la construcció no per la crisi sinó per l’esclerosi múltiple. Ara mateix, tot el que faig em produeix cansament. Si abans feia piscines amb normalitat, ara, només entrar a l’aigua, ja em canso. Tot i això, continuo nedant, però la meva vida ha canviat molt.

Pot posar alguns exemples?

Em canso molt. No he tornat a practicar escalada i m’he posat els patins algun cop. En canvi, ara llegeixo, que abans no ho feia. També m’adono que perdo memòria; llegeixo una cosa i, al cap d’una estona, ja no la recordo. M’ho he d’apuntar tot.

Què li diu el neuròleg?

Em diu que és normal, que estic bé.

I els seus amics?

Els meus amics s’estan assabentant ara que pateixo EM ja que, abans, com feia vida normal, no en sabien res. A més, sóc molt reservat i no ho explico a gaire gent. Aquest últim any, se n’han adonat perquè m’han vist al carrer en horari de feina. Al principi, em preguntaven què feia al carrer i els deia que estava de vacances però, al mes següent, em tornaven a veure… Al final vaig explicar-ho.

Li ha costat explicar-ho?

No gaire. Molta gent em pregunta si és una malaltia dels ossos.

Nota un canvi en el seu projecte de vida?

Sempre havia pensat en deixar la construcció, però no sabia on anar ni què fer. Ara miro la vida des d’una altra perspectiva, amb més tranquil•litat. A vegades, penso que la meva vida ha perdut adrenalina però ha guanyat en cultura.

Què li diria a una persona acabada de diagnosticar?

Que tindrà molts dubtes i molta por. Et preguntes: ‘què passarà?’, ‘què faré?’, ‘com es comportarà la malaltia amb mi?’. Són dubtes que et planteges, però que no et fan cap bé.