L’esclerosi múltiple és una condició neurològica que es divideix en quatre tipus. T’expliquem com distingir-los i quines característiques té cadascun.
L’Esclerosi Múltiple (EM) és un trastorn autoimmune que afecta el sistema nerviós central. En aquest cas, el sistema immunitari ataca per error la coberta protectora de les fibres nervioses; en aquest procés, es genera inflamació i la comunicació entre el cervell i la resta del cos es pot veure alterada, donant lloc a diversos símptomes neurològics.
Ara bé, és important tenir en compte que cada persona viu l’EM de manera diferent. Per això, conèixer els tipus més freqüents no només ajuda a entendre millor com pot evolucionar, sinó que també facilita la presa de decisions compartides amb les persones professionals sanitàries sobre el tractament més adequat en cada cas.
Actualment, es reconeixen quatre tipus principals d’EM: la síndrome clínicament aïllada, l’EM remitent-recurrent, l’EM secundària progressiva i l’EM primària progressiva. En termes generals, aquestes categories serveixen per descriure el curs que pot seguir l’EM, encara que no determinen de manera definitiva com serà la seva evolució al llarg del temps.
Síndrome clínicament aïllada (SCA)
La síndrome clínicament aïllada es considera, en molts casos, la primera manifestació de l’EM. Es tracta d’un episodi inicial de símptomes neurològics provocats per inflamació i desmielinització al sistema nerviós central. Tanmateix, aquest episodi únic no és suficient per confirmar un diagnòstic d’EM.
Algunes persones no tornen a experimentar símptomes després d’aquest primer episodi. Altres, en canvi —sobretot si presenten lesions visibles a la ressonància magnètica o certes alteracions en el líquid cefalorraquidi— poden tenir un risc més elevat de desenvolupar EM. Per aquest motiu, en determinades situacions es recomana iniciar un tractament fins i tot abans de confirmar el diagnòstic, ja que diversos estudis han demostrat que una intervenció precoç pot retardar l’aparició de nous brots.
Esclerosi Múltiple remitent-recurrent (EMRR)
L’EM remitent-recurrent és la forma més comuna i afecta aproximadament el 85 % de les persones amb diagnòstic confirmat. Es caracteritza per l’aparició de brots o recaigudes: períodes en què apareixen nous símptomes o s’agreugen els ja existents. Posteriorment, aquests brots van seguits de fases de remissió, durant les quals els símptomes poden desaparèixer totalment o parcialment.
Durant aquests períodes de remissió, moltes persones experimenten una certa estabilitat, i fins i tot poden notar millora. No obstant això, amb el temps, l’acumulació de lesions pot dificultar que el sistema nerviós es recuperi completament, cosa que augmenta la possibilitat que alguns símptomes es mantinguin de manera més persistent.
Esclerosi Múltiple secundària progressiva (EMSP)
A mesura que passa el temps, moltes persones que han conviscut amb una forma remitent-recurrent d’EM poden evolucionar cap a una forma progressiva. Aquest és el cas de l’EM secundària progressiva, que pot aparèixer entre 10 i 20 anys després del diagnòstic inicial, encara que cada cas és diferent.
En l’EMSP, els símptomes tendeixen a empitjorar de manera més constant, encara que poden continuar produint-se recaigudes. En alguns moments, aquesta forma d’EM pot classificar-se com a “activa”, si hi ha recaigudes o noves lesions visibles en proves d’imatge, o “no activa”, si no hi ha senyals d’activitat recent. A més, es pot parlar de si hi ha o no hi ha progressió, en funció de si augmenta o no la discapacitat neurològica amb el temps.
Esclerosi Múltiple primària progressiva (EMPP)
L’EM primària progressiva representa entre el 10 % i el 15 % dels diagnòstics. A diferència de les formes anteriors, en aquest tipus no hi ha brots des de l’inici. En lloc d’això, els símptomes empitjoren de manera progressiva des dels primers signes.
Això sí, la progressió no sempre és constant. Pot haver-hi moments d’una certa estabilitat o, al contrari, fases d’empitjorament més ràpid. De vegades, també es detecta activitat en les proves d’imatge, cosa que permet ajustar el seguiment i el tractament. Com passa amb la resta de tipus d’EM, cada persona viu el seu procés de manera diferent, fet que fa fonamental un abordatge personalitzat i proper.
I l’EM progressiva recurrent?
En alguns textos encara es menciona una forma anomenada EM progressiva recurrent. Es tracta d’un tipus en què els símptomes progressen des del principi, però amb brots afegits. Tanmateix, aquesta categoria ha caigut en desús, ja que actualment es considera una variant dins de l’espectre de l’EM primària progressiva amb activitat.
Més enllà de les etiquetes
Tot i que aquestes categories ajuden a entendre millor l’EM, és important recordar que no són compartiments tancats. Cada experiència és única, i moltes persones poden no encaixar exactament en una sola classificació.
Afortunadament, en els darrers anys la recerca ha avançat molt. Avui dia existeixen més de 20 tractaments modificadors de l’EM, especialment eficaços en les formes recurrents, i s’està treballant intensament per trobar noves opcions per a l’EM progressiva.
Conviure amb l’EM pot suposar un repte, sí. Però també és cert que existeixen recursos, suports i tractaments que permeten a moltes persones mantenir la seva qualitat de vida i avançar en els seus projectes. Un diagnòstic precoç, un seguiment continu i una actitud activa poden marcar una gran diferència en el dia a dia.
T’han diagnosticat EM? Descobreix la Comunitat EM
Conèixer els tipus d’esclerosi múltiple és només un pas. Cada persona recorre el seu propi camí, i comptar amb suport és essencial. En la Comunitat EM trobaràs informació útil, experiències reals i recursos validats per professionals. Uneix-te gratis per a rebre continguts actualitzats sobre les diferents variants d’esclerosi múltiple i com abordar-les de manera activa.
Hem van diagnosticar la EM fa 2 anys, malgrat que anava al metge i hem deia que no tenia res , vaig viure 3 anys la malaltia sense diagnòstic, fins què el doctor Ramió ….. i ell va ser qui hem va diagnosticar la EM , tinc EM primària progressiva, ha. dia d, avui no tinc medicació perquè no cap medicament què hem ajudar, la veritat és què hem trobo molt malament i gestiono com puc
els símptomes, 2 anys diagnosticada i ja camino h’am cadira de rodes
Hem van diagnosticar la EM fa 2 anys, malgrat que anava al metge i hem deia que no tenia res , vaig viure 3 anys la malaltia sense diagnòstic, fins què el doctor Ramió ….. i ell va ser qui hem va diagnosticar la EM , tinc EM primària progressiva, ha. dia d, avui no tinc medicació perquè no cap medicament què hem ajudar, la veritat és què hem trobo molt malament i gestiono com puc
els símptomes, 2 anys diagnosticada i ja camino h’am cadira de rodes