És evident que tenir EM no és incompatible amb la feina, però és necessari tenir en compte que, de vegades sí ho és. I no s'ha d'estigmatizar a les persones amb EM que no poden continuar treballant.
Qüestions com les adaptacions del lloc de treball o ajustar horaris i activitat són possibles en empreses grans, però la realitat per als que hem treballat en empreses petites (amb 1 o 2 treballadors) és que són qüestions que, tot i la bona voluntat, són impossibles de solventar.
També és necessari tenir en compte que hi ha casos en què, per poder realitzar la teva jornada laboral, has de renunciar a la resta d'activitats que fas (oci, familiars, formació...) així que pots trobar-te en la situació d'haver de decidir si continues treballant o no. I no s'ha de jutjar a qui decideix no treballar perquè no pot arribar a tot.
Pel que fa a la incapacitat laboral, seria necessari que l'administració tingués en compte les afectacions dels malalts, més enllà de si poden caminar o no. Qüestions com el dolor neuropàtic, les afectacions visuals, les afectacions cognitives o els problemes amb la parla són determinants a l'hora de poder realitzar la feina però l'administració considera que hi ha feines que pots realitzar, quan és possible que no sigui així. L'efecte és important, no és el mateix una pensió d'invalidesa total (55% de la base reguladora) que una pensió d'invalidea absoluta (100% de la base reguladora).