Tai-txi per a persones amb EM

El tai-txi és una art marcial tradicional xinesa que combina l’exercitació física i mental. Els seus exercicis alternen tècniques de relaxació i respiració profunda amb diferents postures que es formen a través de moviments lents, suaus i elegants. El tai-txi s’ha assenyalat com una pràctica beneficiosa tant per a aspectes físics com psicològics i, en general, es relaciona amb quatre propòsits principals:

• Alleujar l’estrès.
• Millorar la concentració.
• Desenvolupar l’equilibri tant físic com mental.
• Millorar el to muscular.

Precisament, aquests aspectes treballats pel tai-txi (estrès, concentració, equilibri i to muscular) sovint es veuen afectats per l’esclerosi múltiple. Per aquest motiu, i sumat al fet que no requereix una gran força o flexibilitat ja que es basa principalment en la tècnica, el tai-txi s’ha convertit en una activitat cada vegada més popular entre les persones amb EM. Diversos estudis han intentat aclarir els beneficis que aquesta pràctica pot aportar, concretament, a les persones amb EM. Així, un estudi de l’any 2004 examina els efectes físics i psicològics del tai-txi en persones amb problemes de salut crònics, entre aquests, l’esclerosi múltiple.

Les conclusions van indicar que la pràctica d’aquesta disciplina tenia un impacte favorable en la salut cardiovascular i la funció respiratòria, millorava l’equilibri i la flexibilitat, disminuïa la pressió arterial, i reduïa les caigudes en pacients d’edat avançada. A més, té efectes positius en la reducció del dolor, l’estrès i l’ansietat.

Tot i això, l’estudi també té les seves limitacions i s’han de tenir en compte diversos aspectes abans de valorar si el tai-txi és beneficiós per a tots els casos. L’esclerosi múltiple és una malaltia amb una varietat simptomatològica àmplia; cada pacient mostra uns símptomes diferents i, per tant, unes tècniques que són beneficioses per a uns símptomes poden no ser-ho per a uns altres. Per això, és molt important, abans de començar a practicar aquesta disciplina, consultar al metge/fisioterapeuta sobre el nostre cas concret. De la mateixa manera, si finalment aquesta pràctica és recomanable, abans de començar la classe és important parlar amb l’instructor de tai-txi sobre la malaltia, ja que la filosofia d’aquesta disciplina permet adaptar-la a les necessitats individuals de cadascú. Enllaços als documents originals: Adaptive Tai Chi. National Multiple Sclerosis Society (MS), 2014 [accés: 3 d’abril de 2014]. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/Living-Well-With-MS/Diet-Exercise-Healthy-Behaviors/Exercise/Adaptive-Tai-Chi The Effect of Tai Chi on Health Outcomes in Patients With Chronic Conditions. A Systematic Review. Archives of Internal Medicine, 2004 [accés: 3 d’abril de 2014]. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15006825 A to Z of MS. Tai Chi. Multiple Sclerosis Trust, 2014 [accés: 3 d’abril de 2014]. Disponible a : http://www.mstrust.org.uk/atoz/taichi.jsp