La síndrome clínica aïllada i l’esclerosi múltiple

Es podria dir que la primera fase de l’esclerosi múltiple és la síndrome clínica aïllada (SCA), tot i que això no és ben bé així. Aquest diagnòstic pot ser un indicador d’un cas d’EM, però no totes les persones diagnosticades amb SCA acaben desenvolupant esclerosi múltiple.

Entre la SCA i l’esclerosi múltiple pot haver-hi molta confusió, ja que els símptomes d’una i altra són pràcticament els mateixos. No obstant això, una SCA pot ser un primer brot d’esclerosi múltiple que no compleix, en aquell moment, els criteris diagnòstics de la malaltia, o bé un primer episodi d’una altra malaltia diferent de l’EM. A vegades es tracta d’un episodi aïllat del qual no s’arriba a trobar la causa concreta.

Quins símptomes té la síndrome clínica aïllada?

La SCA i l’esclerosi múltiple causen el mateix tipus de danys als nervis del Sistema Nerviós Central. Per aquest motiu, els símptomes poden ser els mateixos que els d’un brot d’EM i duren, com a mínim, 24 hores. Els més comuns són:

• Entumiment o formigueig
• Problemes de visió
• Espasticitat
• Dolor
• Incontinència
• Debilitat muscular

Com en l’esclerosi múltiple, els símptomes es poden donar en qualsevol part del cos i amb una intensitat variable, des de lleu fins a força incapacitant. S’acostuma a diagnosticar en persones entre 20 i 40 anys i és més comú en dones.

Com es diagnostica la síndrome clínica aïllada?

No hi ha una única prova que pugui confirmar la SCA. Normalment, el procés de diagnòstic comença amb una avaluació neurològica i proves per descartar altres causes de la malaltia, com una infecció.

Les ressonàncies magnètiques poden mostrar si hi ha danys al cervell, tot i que no trobar-ne no és suficient per descartar la malaltia. Aquestes lesions es presenten com a àrees d’inflamació i danys a la mielina, la substància que protegeix els nervis i els permet transmetre senyals a les diferents parts del cos.

Normalment, es fa un diagnòstic de síndrome clínica aïllada si es té:

• Un únic episodi dels símptomes característics de l’EM.
• Una imatge de ressonància magnètica on es poden detectar els danys neurològics que es poden trobar a l’EM.

Què diferencia la síndrome clínica aïllada dels símptomes de l’esclerosi múltiple?

La diferència principal és el nombre de vegades que s’han tingut els símptomes, ja que a la síndrome clínica aïllada només hi ha hagut un episodi. A més, hi ha altres criteris per diferenciar entre SCA i EM:

• Si només s’ha tingut un episodi de símptomes, però a la ressonància magnètica es detecten lesions antigues i típiques de l’EM juntament amb altres recents, es pot fer un diagnòstic d’EM.
• Si es detecten certs senyals en una punció lumbar que indiquen que el sistema immune ha estat actiu, juntament amb lesions típiques de l’EM, es pot fer un diagnòstic d’EM.

No hi ha cap manera de saber si la SCA acabarà progressant a esclerosi múltiple o no. Si s’han detectat lesions a la ressonància magnètica, la probabilitat de desenvolupar EM és d’entorn el 60%-85%. Si no n’hi ha cap o n’hi ha poques, les probabilitats baixen al 20%.

És convenient fer visites regulars amb el/la neuròleg/a, normalment cada 6-12 mesos, després d’un diagnòstic de SCA, i també és aconsellable realitzar controls de ressonància magnètica cada cert temps. A més, cal saber amb qui podem parlar en el cas que els símptomes tornin a aparèixer o canviïn.

Referències

CIS vs. MS: Difference Between Clinically Isolated Syndrome & MS. Webmd. Disponible a: https://www.webmd.com/multiple-sclerosis/cis-and-ms-whats-the-difference

Clinically Isolated Syndrome. Cedars-Sinai. Disponible a: https://www.cedars-sinai.org/health-library/diseases-and-conditions/c/clinically-isolated-syndrome.html

Clinically isolated syndrome. MS Society. Disponible a: https://www.mssociety.org.uk/about-ms/types-ms/clinically-isolated-syndrome-cis