Sílvia Hurtado: ‘A casa hem convertit la crossa en un objecte divertit perquè els nens vegin que no passa res’
Sílvia Hurtado té 41 anys. Li van diagnosticar esclerosi múltiple al novembre del 2012 i, des de llavors, intenta conviure amb la situació i fer que els seus dos fills, l’Abril i el Jordi, de 6 i 2 anys, l’entenguin.
La van diagnosticar després de tenir el seu segon fill.
Jo vaig tenir en Jordi el 2 de novembre del 2012 i després del part tenia tremolors a la mà esquerra. Al principi, els metges es van pensar que era de les tiroides però em van començar a fer proves i van veure que no. La meva doctora de capçalera em va enviar al neuròleg. Allà la primera prova ja va donar símptomes d’esclerosi múltiple.
Li van dir?
No. Em van fer un informe amb paraules que no entenia i em van enviar a Can Ruti. Allà el doctor em va explicar les proves que em farien i no em van dir res sobre el diagnòstic fins l’última prova.
Quan li van comunicar el diagnòstic?
Em van diagnosticar el 10 de novembre del 2014 i quan vaig entrar al despatx de la doctora i vaig veure més metges vaig pensar que passava alguna cosa. Intuïa l’esclerosi múltiple però no m’ho pensava.
Per què ho intuïa?
Perquè a cada visita a les consultes hi havia un cartellet que deia esclerosi múltiple. A casa meva tinc una parenta, l’Olga, que té esclerosi múltiple, i el seu pare també en té. Sempre hem estat molt vinculats amb aquests parents i ella, que té 42 anys, té una esclerosi múltiple molt agressiva. Així que quan em van diagnosticar vaig pensar que acabaria com l’Olga, que va amb cadira de rodes, i la meva primera pregunta va ser si la malaltia és hereditària. Perquè tinc dos fills, una nena de 6 anys i un nen de 2.
I el seu únic símptoma era el tremolor de la mà?
I també que quan caminava anava de costat i em feia mal la cama esquerra. I em cansava molt. Jo que sempre em moc molt m’adonava que estava limitada, que no tirava. Eren moltes coses que se m’ajuntaven i no li trobava un sentit però el que pitjor he portat és el tremolor de la mà.
Què va passar després del diagnòstic?
Et preguntes i ara què? Però he de lluitar. Tinc dos fills que depenen en un 90% de mi perquè estic tot el dia amb ells. L’Abril té 6 anys i ho entén però en Jordi, que en té 2, no.
Li ha explicat a la seva filla la malaltia?
Sí.
I com la viu?
Ella va anar veient que, per exemple, jo feia el dinar, i si m’agafava un tremolor a la mà esquerra sortia volant allò que cuinava, o que em costava tallar el menjar i coses així. Va entendre que havia d’ajudar la mama i no posar-li entrebancs. I la veritat és que és un sol. “Mama ja t’ajudo jo'”, “mama ja tallo jo la carn” i diu “sort que la cuina és petita i si surt alguna cosa volant la trobarem ràpid”. Hi posa humor. Els nens són un gran suport, perquè jo sóc molt de tirar endavant però ells hi posen molt de la seva part.
La van diagnosticar al novembre i ara ja va amb crossa.
Sí, primer vaig tenir un brot medul·lar i després vaig caure dos vegades pel carrer i em van dir que hauria de dur un punt de suport. La meva crossa es diu Filomena. A casa l’hem convertit en un objecte divertit perquè els nens vegin que no passa res. Els meus fills i els amics dels meus fills sempre em pregunten per la Filomena. El meu fill petit me l’amaga.
Vostè treballava abans del diagnòstic?
Sí, fent manipulats amb anxoves i seitons artesanals. Just abans del diagnòstic ens van acomiadar i jo crec que vaig ser la primera en ser acomiadada perquè veien les tremolors que tenia. Encara que jo intentava dissimular-les.
Ara pot treballar?
M’han donat una invalidesa i no puc tornar a treballar fent manipulats. M’han sortit feines d’administratiu però tampoc puc treballar d’administrativa perquè se me’n va la mà. Això de no poder treballar ho porto fatal però el que pitjor he dut ha estat no poder conduir. Però ara ja puc tornar a conduir perquè tinc un cotxe automàtic. Fins ara no podia perquè no podia embragar i un dia em va quedar la cama enrampada.
Vostè va trobant sortides a tots els entrebancs.
No em sé quedar apalancada sempre he sigut molt activa. Ara ja noto que les ales se m’han tallat. Participo en dos grups de suport: un a can Ruti que es diu Comando G. De vegades vas allà i penses “que bé que estic!”. I al Masnou també tenim un grup d’esclerosi múltiple que es diu Remem.
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!