Sexualitat i esclerosi múltiple

La presència de disfuncions sexuals és freqüent en l’esclerosi múltiple i l’impacte sobre la qualitat de vida de la persona i de la seva parella és considerable.

La disfunció sexual és un problema freqüent i important en les persones amb EM. Es tracta d’un tema que s’aborda de manera insuficient a la consulta, com es conclou a estudis com “Abordaje de la disfunción sexual en la esclerosis múltiple”, publicat a la revista Neurologia. La recerca també ha mostrat que les persones amb EM no parlen de les dificultats sexuals de forma espontània a la consulta, ja sigui perquè desconeixen que la disfunció sexual pugui relacionar-se amb la seva malaltia, per un tema cultural o perquè per a elles els símptomes sexuals són menys rellevants que altres símptomes més discapacitants.

Això provoca que el diagnòstic depengui, en gran manera, de la voluntat dels professionals sanitaris per plantejar la qüestió. Per això, l’equip sanitari ha d’assumir la necessitat d’abordar els problemes sexuals. En aquest sentit cal fer una valoració ordenada i sistemàtica que permeti, en primer lloc, la seva detecció i, seguidament, l’atenció necessària, per part d’un equip multidisciplinari, per proporcionar el tractament més adient.

La disfunció sexual és un problema freqüent i important en les persones amb EM i que s’aborda de manera insuficient

Simptomatologia i diferents tipus de disfuncions sexuals

Els símptomes sexuals en l’esclerosi múltiple es poden definir en termes de disfunció sexual primària, secundària i terciària:

• La disfunció sexual primària es produeix com a resultat directe de canvis neurològics que afecten la resposta sexual. Consisteix molt sovint en pèrdua de la libido, alteracions en la sensibilitat genital i menys capacitat per arribar a l’orgasme. En el cas de la dona, també es pot trobar manca de lubricació i, en el cas de l’home, disfunció erèctil i ejaculatòria.
• La disfunció sexual secundària inclou símptomes que no impliquen directament al sistema genital, però poden afectar-lo. Per exemple, problemes vesicals o intestinals, presència de fatiga, tremolor, espasticitat i debilitat muscular o manca d’atenció i concentració.
• La disfunció sexual terciària deriva de factors psicosocials i culturals relacionats amb la discapacitat. Aquests factors poden interferir amb els sentiments i les experiències sexuals de cadascú. En aquest sentit, inclouen canvis d’humor o disminució de l’autoestima provocats per canvis en el rol de parella en haver d’oferir o rebre cures constants, per canvis físics provocats per la presència de dèficits motors, per la pèrdua d’intimitat en haver de ser assistit per la parella o per la mala interpretació de les mostres d’afecte com a formes de compassió i no de passió.

Tractament de les disfuncions sexuals

L’equip sanitari juga un paper decisiu en l’abordatge de la sexualitat en persones amb EM. Les teràpies on s’inclou als dos membres de la parella i on s’imparteix educació sanitària sobre sexualitat i EM són imprescindibles.

Algunes estratègies per tractar les disfuncions primàries, i més específicament, a augmentar la resposta sexual, són aplicar fred o olis en les zones genitals. També crear un “nou mapa corporal de sensacions” amb la parella a la recerca de noves zones erògenes, incloure jocs de seducció i trencar la rutina, utilitzar lubricants o recórrer a fàrmacs o dispositius que facilitin l’erecció quan sigui necessari.

Algunes estratègies per augmentar la resposta sexual són aplicar fred o olis en les zones genitals, crear un “nou mapa corporal de sensacions”, incloure jocs de seducció i trencar la rutina

El tractament de les disfuncions secundàries es basa, principalment, en el control dels símptomes de l’EM que puguin interferir en la funció sexual.

• És molt important per a les persones amb EM controlar els possibles episodis d’incontinència vesical o fecal durant les relacions. Cal comunicar aquesta preocupació a la parella. Prendre la medicació per la incontinència vesical 30 minuts abans de l’acte sexual per controlar les contraccions de la bufeta durant el mateix, no ingerir líquids una hora abans de la relació o sondar-se prèviament a aquest pot ajudar a controlar aquesta simptomatologia.
• Per combatre la fatiga s’ha de planificar el moment més adient del dia segons la disposició d’energia de la persona amb EM per realitzar l’acte sexual. També és rellevant introduir temps de descans durant el mateix i practicar postures sexuals que redueixin pes i esforç.
• Per tal de controlar la tremolor i la debilitat, la parella intentarà trobar postures passives i segures que requereixin menys força i amb suport de les parts més proximals de les extremitats.
• L’espasticitat en determinats músculs es pot controlar aplicant fred durant 15 minuts abans de l’activitat sexual. Igualment, practicant estiraments i fent determinades postures inhibitòries per trencar patrons espàstics. Una altra opció que ha de valorar l’especialista és l’aplicació de toxina botulínica en aquests músculs.
• Per tal d’intentar mantenir ocupada l’atenció i la concentració es poden fer servir estratègies que potencien al màxim l’estímul sensual i sexual de la persona amb EM. Per exemple, posar música sensual, utilitzar llums tènues, roba interior sexy, aromes agradables o fer carícies.

El tractament de les disfuncions secundàries es basa, principalment, en el control dels símptomes de la pròpia malaltia neurològica que puguin interferir en la funció sexual

El benestar i la sexualitat

L’abordatge de les disfuncions sexuals terciàries anirà dirigit a augmentar l’autoestima de la persona amb EM posant l’accent sobre les pràctiques que sí pot realitzar, ajudant-la a acceptar les seves limitacions físiques o programant cites regulars amb la parella per mantenir moments plaents amb l’altre.

L’EM pot provocar alteracions que afectin la sexualitat de la persona amb aquesta malaltia i la de la seva parella. Malgrat tot, mai disminuirà la seva necessitat de donar i rebre plaer sexual. Les relacions sexuals són part del benestar de la persona i augmenten la seva qualitat de vida. És per això que l’equip sanitari ha de posar els medis necessaris per detectar aquestes disfuncions i oferir els millors tractaments disponibles.

Finalment, recordar que la comunicació constant de la parella és primordial per mantenir un espai d’intimitat i complicitat on poder exposar preocupacions i descobrir, conjuntament, noves rutes.

Autora: Glòria Yaya Tur, Fisioterapeuta. Número de colegiada 2419

Fonts d’informació

R. Alarcia-Alejos, J.R. Ara-Callizo, J. Martín-Martínez, M.J. GarcíaGomara. Abordaje de la disfunción sexual en la esclerosis múltiple. REV NEUROL 2007;44(9): 524-526. https://www.neurologia.com/articulo/2006267

Campos Rico, A.; Elvira Cuevas, A.; Rey Becerra, Y.; Zafra Luque, B. Vivir la sexualidad con esclerosis múltiple y vegiga neurógena: a propósito de un caso. Enfermeras U.G.C. Centro de Salud Miraflores de los Ángeles, Málaga (2011). https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4093587

Álvarez Nuño Samuel, Quiñones Aguilar Sandra, Plascencia Álvarez Noel Isaías, Sauri Suárez Sergio, Nuñez Orozoco Lilia. Impacto de la disfunción sexual en la calidad de vida en pacientes con esclerosis múltiple. Rev. Mex. Neuroc. 2007; 8(2): 142-149. https://www.medigraphic.com/cgi-bin/new/resumen.cgi?IDARTICULO=43827

Relaciones, intimidad y sexualidad. Federación española para la lucha contra la esclerosis múltiple (FELEM) (2014). http://www.esclerosismultiple.com/pdfs/Comprender%20la%20EM/RELACIONES,%20INTIMIDAD%20Y%20SEXUALIDAD%20EN%20EM.pdf

José Bustamante Bellmunt. Conviviendo con la esclerosis múltiple. Esclerosis múltiple y sexualidad. Merck (2013). https://www.conlaem.es/sites/default/files/Guia_EsclerosisMultiple_Sexualidad.pdf