Roser Pujol: ‘Tinc moltes ganes de tornar a treballar’

Roser Pujol té Esclerosi Múltiple des de fa 23 anys. Infermera de professió, fa deu anys va deixar de treballar. Ara està fent un curs online d’ofimàtica que li està fent apujar l’autoestima i que, alhora, li ha de permetre reorientar la seva carrera laboral.

-Fa 23 anys…

-L’Esclerosi Múltiple no es coneixia i es traduïa a una cadira de rodes. Vaig tenir un diagnòstic tortuós a partir d’un formigueig al dit petit de la mà.

-I doncs?

-Sóc infermera i treballava a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Tenia el formigueig i vaig anar al neuròleg però no li donava gaire importància. Abans de la diagnosi em van fer moltes proves. Quan encara no sabien què tenia em van pintar una situació molt dolenta i em van espantar molt. Després em van fer més proves i ja em van diagnosticar Esclerosi Múltiple.

– El fet de ser infermera l’ha ajudat amb la malaltia?

-Al començament sí perquè en tenia coneixements però vaig posar una barrera i vaig decidir que amb la meva persona jo no sóc infermera. Quan tinc un problema truco a la consulta i comento allò que em passa. Inconscientment crec que hi ha vegades que no puc evitar-ho però intento deixar aparcats els meus coneixements i no aplicar-los.

-Com conviu amb la malaltia?

-Ara bé, però durant un temps vaig negar la malaltia tot i que veia que l’Esclerosi Múltiple feia el seu recorregut dins el meu cos. A més a més, un any després que em diagnostiquessin va morir el meu pare i això va suposar que hagués de ser més forta perquè havia de suplir la seva pèrdua i donar suport a la meva mare i amb això la malaltia va quedar una miqueta apartada. Anys més tard vaig anar a la neuropsicòloga que em va dir que jo intentava demostrar que podia amb tot i que això m’estava fent mal. La neuropsicòloga em va ajudar a viure la vida d’una altra manera.

-Vostè explicava que tenia EM?

-No. Jo he sigut bastant selectiva a l’hora d’explicar-ho.

-Per què?

-Perquè si dic que tinc Esclerosi Múltiple tothom em vol ajudar i fer les coses per mi. Això, un cop, no passa res però si passa contínuament em fa més mal que bé perquè tinc sobreprotecció i no em convé. La decisió de no dir que tinc EM ha estat molt personal. El meu pare va morir sense saber que la seva filla tenia Esclerosi Múltiple i avui la meva mare tampoc ho sap. El fet que el meu pare no ho sabés ha tingut pes perquè la meva mare tampoc ho sàpiga.

-I doncs?

-La meva mare sap que la seva filla cada 48 hores es punxa, que de tant en tant camina més malament… Fins i tot m’ha acompanyat a l’hospital a buscar medicació, sap allò que provoca la malaltia però no en sap el nom. Potser és un error però no l’estic enganyant.

-Han passat molts anys.

-Quan em van diagnosticar no vaig tenir la valentia per dir-ho i després quan va morir el meu pare vaig tenir la sensació que ho havia d’explicar però no ho vaig fer i no me’n penedeixo perquè suposo que la meva mare m’hagués sobreprotegit molt.

-I ara vol fer un tomb a la seva vida i ha començat a estudiar ofimàtica.

-Al currículum, a l’apartat d’informàtica hi consta nivell d’usuari. Quan van començar a fer el curs d’ofimàtica online a la Fundació Esclerosi Múltiple vaig pensar que l’havia de fer. Vaig anar a la presentació del curs i allà van dir que calia un esforç de 3 hores diàries però jo de 3 hores res.

-Quantes en fa?

-Al matí m’hi poso tres hores i hi torno a la tarda. El dissabte faig festa però el diumenge m’hi poso pràcticament tot el dia. Ara, em sento molt bé?

-Per què?

-Perquè a part de tot allò que he pogut aprendre és una sensació personal de superar un repte. Tinc un tema i uns exercicis per fer i si no em surten hi torno i hi torno i ho repeteixo les vegades que calgui. Si el curs fos presencial segur que hauria vingut el professor i li hauria dit que l’exercici no em sortia i m’hauria acabat ajudant. El fet de ser online fa que el faci jo sola unes quantes vegades i això em provoca un sentiment de què jo ho puc fer amb esforç. El curs està essent una experiència molt i molt important perquè em demostra que puc fer-lo i em fa apujar l’autoestima.

-Té previst aprofitar laboralment aquests coneixements?

– Sí, estic buscant feina. Vaig adreçar-me a la Fundació fa un any perquè vull treballar però no puc treballar d’infermera. A la Fundació m’obren portes i m’obren els ulls en el sentit que puc reorientar la meva vida laboral.

-Per què ara?

-Perquè ara ja tinc els nens grans i penso per què no retornar al món laboral sempre i quan sigui adaptat a allò que jo puc fer. Tinc moltes ganes de tornar a treballar. Vaig deixar la feina l’any 2004 perquè fins llavors, interrompudament, havia treballat mitja jornada. Després del curs em sento plena i això es molt important per a una persona que té EM.
Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!