Habitatge adaptat: recomanacions per millorar la seguretat i l’autonomia de les persones amb esclerosi múltiple

Accessibilitat i seguretat a la llar

L’entorn domèstic té un paper fonamental en la qualitat de vida de les persones que conviuen amb esclerosi múltiple. Amb el temps, poden aparèixer canvis en les capacitats funcionals, com la pèrdua de mobilitat, pèrdua de força, disminució de l’equilibri o de la coordinació, així com un augment del nivell de fatiga que pot afectar la seguretat i l’autonomia en la realització de les tasques quotidianes als diferents espais de l’entorn o de la llar.

És recomanable suprimir barreres arquitectòniques, adaptar i modificar els espais, redistribuir el mobiliari o simplificar hàbits per facilitar la realització de les tasques en un espai més segur, reduint el risc de caigudes i/o millorant la comoditat per a les persones cuidadores.

No existeixen solucions universals. Les adaptacions s’han de fer de manera individualitzada, responent a les necessitats específiques de cada persona o cuidadora. És important, en tot el procés d’adaptació de l’entorn, respectar les preferències, circumstàncies i decisions pròpies.

Eliminar barreres i facilitar els desplaçaments

Quan es valora la seguretat i l’accessibilitat, un dels criteris a tenir en compte és la supressió de barreres i obstacles a l’entorn o a la llar.

Es recomana deixar els espais de pas lliures, disposar d’una bona il·luminació i una distribució funcional del mobiliari per facilitar els desplaçaments, millorar la seguretat en la realització de les activitats de la vida diària (AVD) i disminuir el risc de caigudes.

El bany

El bany és un dels espais on, a mesura que disminueixen les capacitats funcionals, es detecten més dificultats d’accessibilitat i pèrdua de seguretat en la realització de les tasques d’higiene, cura personal, bany i, a vegades, vestir-se. Per tant, és important tenir present la previsió i priorització en l’adaptació del bany.

Millorar-ne l’accessibilitat permet augmentar el nivell d’autonomia o disminuir el nivell d’assistència d’una tercera persona en la cura, higiene personal i bany, facilitant més seguretat en la seva execució.

Les adaptacions es faran segons les necessitats, circumstàncies i possibilitats de la persona, de la família i/o de l’entorn.

Possibles adaptacions per millorar la seguretat i l’autonomia al bany:

• Supressió de la banyera: fomentar l’adaptació a dutxa arran de terra o amb plat de dutxa, eliminant desnivells o sòcols que requereixin flexionar i aixecar les cames per salvar l’obstacle.
• Mides del plat de dutxa:

Intentar que les dimensions de la dutxa siguin òptimes, preferiblement àmplies.

Cal tenir en compte també la presència d’altres obstacles, com les mampares, que poden dificultar l’accés, la maniobrabilitat i l’ús d’ajudes tècniques si calgués.

• Terra antilliscant:

Es recomana que les superfícies siguin antilliscants, sigui mitjançant materials o rajoles antilliscants, o altres productes com catifes antilliscants.

• Productes de suport al bany:

Incorporar productes de suport d’acord amb les capacitats i necessitats, com ara un tamboret o cadira de dutxa, la col·locació d’un seient abatible o fins i tot un seient d’obra, permet realitzar la dutxa assegut, reduint el risc de caigudes i disminuint també el nivell de fatiga.

• Pica del lavabo:

Segons la possibilitat de mantenir-se dret o assegut en cadira de rodes, cal tenir present l’alçada més adequada per facilitar l’accés, no només de la pica, sinó també dels miralls, armaris i prestatgeries, per permetre un abast autònom dels productes necessaris per a la higiene.

Es recomana que la pica no tingui pedestal ni mobiliari inferior que interfereixi en l’apropament de persones amb cadira de rodes. Disposar d’espai lliure per sota de la pica facilita la realització de les activitats d’higiene assegut i permet col·locar les cames amb més comoditat.

Si és possible, disposar d’un espai de maniobra amb un diàmetre d’1,50 m.

Pel que fa als miralls, es recomana que la part inferior tingui una alçada màxima de 90 cm per permetre que les persones assegudes es puguin veure.

• Es recomana aixetes accessibles:

o aixetes monocomandament, fàcils d’accionar mitjançant pressió o palanca.

o manetes llargues i ergonòmiques, que permetin l’ús fins i tot amb l’avantbraç.

o aixetes amb sensor, que eviten esforços i redueixen descuits.

• Inodor, tenint en compte:

o una alçada aproximada de 45 cm des del terra per facilitar asseure’s i aixecar-se; segons l’alçada de la persona, es pot beneficiar d’algun producte de suport com l’alçavàter.

o si és possible, deixar un espai de 0,80 m per a l’apropament lateral al WC, facilitant les transferències des de la cadira al WC.

o la instal·lació d’agafadors laterals per a més estabilitat i suport.

o sistemes de descàrrega amb accionament electrònic o per sensor.

o sistemes o aixetes extensibles per a la higiene perianal.

• Abast al mobiliari i accessoris:

Es recomana adaptar, reorganitzar i reubicar mobles, tovallolers, dispensadors i interruptors per facilitar l’abast, l’accés i la maniobrabilitat als espais.

Zona d’abast: alçada compresa entre 0,40 m i 1,40 m.

Buscar sistemes d’obertura senzills, sense necessitat de fer força.

• Portes:

Optar per portes de fàcil obertura, preferiblement corredisses, que facilitin l’accés i evitin maniobres complexes. Les portes han de tenir una amplada mínima de 0,80 m i es recomana obertura cap enfora o corredissa.

• Barres / agafadors:

Col·locar barres de suport de manera estratègica, per exemple:

o al costat del lavabo.

o a l’entrada i interior de la dutxa.

o al costat de l’inodor.

o a prop de la porta.

Les barres de suport han d’estar situades entre 0,70 i 0,75 m sobre el nivell del terra per permetre agafar-se amb fermesa en la transferència al WC o per aixecar-se des de la posició asseguda. Hi ha barres de diferents models i formes: fixes, abatibles…

Les adaptacions i alçades han de ser individualitzades segons les capacitats presents de la persona per facilitar el suport i l’abast.

• Dispositius i mesures de seguretat.

Incorporar un sistema d’alerta al bany, com alarmes o botons d’emergència situats en un lloc accessible —preferiblement a prop del terra— per poder utilitzar-los fins i tot sense incorporar-se.

Eliminar obstacles i millorar la il·luminació, retirant catifes soltes i utilitzant terres antilliscants.

• Assegurar una bona visibilitat per reduir riscos.

Optimitzar els espais per facilitar la maniobrabilitat en cas d’utilitzar productes de suport (caminadors, cadires de rodes, cadires de dutxa). Si és possible, habilitar un espai amb un diàmetre d’1,50 m. Les adaptacions a l’entorn, en aquest cas al bany, milloren el nivell de seguretat en la realització de les activitats de cura personal, potenciant la participació i l’autonomia de la persona amb EM. Segons la capacitat funcional, pot ser necessària la supervisió i assistència d’una tercera persona en la realització d’activitats diàries com el bany, especialment si existeix risc de caiguda.

Cuidar l’ergonomia en el dia a dia

L’ergonomia a la llar va més enllà de l’equipament. Implica organitzar les tasques, alternar activitat i descans, prioritzar el que és important i delegar quan sigui necessari. Cuidar la higiene postural i adaptar la manera de fer les tasques ajuda a reduir l’esforç físic i prevenir sobrecàrregues.

A la cuina o en les tasques domèstiques, reorganitzar els espais per evitar ajupir-se o estirar-se en excés, elevar l’alçada de sofàs i cadires per facilitar incorporar-se, o utilitzar eines que redueixin la flexió i el pes, contribueix a conservar energia i minimitzar la fatiga.

Ajudes tècniques i suports puntuals

La introducció d’ajudes tècniques millora el nivell d’autonomia i seguretat, i en altres casos pot ajudar a disminuir el nivell d’assistència d’una tercera persona, evitant la sobrecàrrega de la persona cuidadora. L’acceptació i incorporació d’aquestes ajudes ha de facilitar el dia a dia, proporcionant més seguretat i autonomia.

Es recomana consultar professionals especialitzats per determinar quines adaptacions o productes són els més adequats, quins usos en cal fer o amb quina freqüència es recomana utilitzar-los. Han d’ajustar-se i respondre a les necessitats individuals de cada persona, cuidadora i entorn.

Seguretat, comoditat i benestar emocional

Adaptar la llar no només té un impacte físic, sinó també emocional. Un entorn accessible facilita la participació i l’autonomia en les tasques i activitats diàries, reforçant la seguretat, l’autoestima, el sentit d’eficàcia i el control sobre l’entorn. La llar ha de continuar sent un espai còmode, segur i ergonòmic.

Per això, les adaptacions que es van fent a l’entorn, la introducció d’ajudes tècniques, el canvi d’hàbits, entre altres mesures, formen part d’un procés d’acceptació i presa de consciència sobre l’autocura que, juntament amb l’assessorament professional i l’acompanyament emocional, permeten un abordatge integral, contribuint a millorar la qualitat de vida tant de la persona amb esclerosi múltiple com del seu entorn proper.

Referències:

Cuidados de un pacientes con esclerosis múltiple. Cuidados y consejos

Cómo cuidar a una persona con esclerosis múltiple en casa

Conectando Pacientes | Consejos sobre ergonomía en el hogar para pacientes con esclerosis múltiple

7 Consejos para Tener Baños Adaptados para Personas Mayores | Stannah