Què és l’espasticitat i quina relació té amb l’EM?

L’espasticitat és un símptoma comú de l’esclerosi múltiple i afecta diferents músculs del cos, augmentant-ne la rigidesa o la tensió.

Darrere dels moviments més senzills i quotidians s’hi amaguen les ordres que el cervell emet a través de senyals nerviosos perquè els músculs es moguin seguint la seva voluntat. El dany que l’esclerosi múltiple provoca a la mielina compromet els nervis que controlen els moviments i pot ocasionar espasticitat.

Què és l’espasticitat?

L’espasticitat es defineix com aquella sensació de rigidesa, pesadesa o convulsió que afecta les funcions musculars. Aquest símptoma habitual de l’EM es pot manifestar amb contraccions o amb moviments descontrolats. Generalment, afecta les cames, els engonals o els glutis, tot i que en alguns casos es pot donar també en els braços o l’esquena.

Hi ha dos tipus d’espasticitat que afecten les persones amb EM:

Espasticitat flexora

Aquesta variant genera una tensió a les extremitats que les força a plegar-se i provoca dificultat per poder-les estirar.

Espasticitat extensora

En aquest cas, es produeix l’efecte contrari. És a dir, l’espasticitat tensa els músculs de manera que les extremitats es mantenen rectes i resulta complicat poder-les plegar.

Segons el grau amb què es manifesta, l’espasticitat pot oferir alguns beneficis. En els casos de músculs dèbils, una determinada rigidesa a les cames pot ajudar a caminar o a mantenir-se a peu dret durant una estona. En canvi, si aquest símptoma es produeix amb més gravetat, requerirà un tractament específic per evitar el dolor o l’aparició de complicacions.

En aquest sentit, hi ha alguns factors que poden contribuir a la presència o a l’agreujament de l’espasticitat:

  • Les temperatures
  • La humitat.
  • Els moviments i els canvis de posició bruscos.
  • Les infeccions.
  • La roba ajustada.

Més enllà dels efectes físics, l’espasticitat també pot alterar el benestar emocional i la qualitat de vida de les persones amb EM. Quan aquest símptoma apareix de manera contundent, pot repercutir en la vida laboral i les relacions socials, fins al punt de desembocar en ansietat o depressió.

Causes de l’espasticitat en l’EM

Com hem avançat, el cervell i els músculs treballen conjuntament per coordinar els moviments, a través d’ordres que tensen i relaxen aquests teixits. Aquestes indicacions s’emeten mitjançant senyals nerviosos que, si es veuen interromputs per les lesions mielíniques de l’esclerosi múltiple, poden alterar el funcionament muscular.

Si la funció de relaxació no es produeix en el moment adequat, el múscul afectat esdevé rígid i presenta dificultats a l’hora de moure’l. En algunes ocasions, si una extremitat es manté en una posició fixa de manera persistent, es pot parlar de contractura. A més, l’alteració de les vies nervioses també pot fer que els músculs rebin massa missatges i experimentin espasmes.

Com tractar l’espasticitat?

La forma d’experimentar l’espasticitat varia entre una persona i una altra. Per això, hi ha diferents maneres de tractar-la i cal fer-ho d’una manera personalitzada, amb l’ajuda dels professionals sanitaris de referència.

En general, els tractaments per a aquest símptoma inclouen exercicis físics i estiraments, teràpies aquàtiques, aparells ortopèdics o medicaments.

Per trobar el mètode que funcioni millor a cada persona, també és important avaluar els factors desencadenants o les afeccions subjacents que poden induir a l’espasticitat. En aquest sentit, els equips mèdics o de neurorehabilitació poden examinar els efectes particulars que té aquest símptoma en cada persona.

Amb aquest abordatge, l’espasticitat es pot controlar i es pot reduir el risc que apareguin complicacions. D’aquesta manera, les persones amb EM poden viure més còmodament, moure’s amb més llibertat i sentir-se més fortes. A més, també redueix l’esforç dels moviments i, per tant, fa disminuir la fatiga i millora la coordinació.

En canvi, si no es tracta, l’espasticitat pot provocar efectes greus com contractures, immobilitzacions o, fins i tot, úlceres per pressió.

Per tot plegat, és fonamental buscar el suport dels professionals especialitzats en neurorehabilitació per trobar el tractament que millor s’adeqüi a cada cas.

 

Revisat per Noemí Martínez Lerín. Fisioterapeuta Núm. Col. 3673.

 

Referències:

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!