Quan s’ha d’iniciar un procés d’incapacitat permanent?
Publicat el
12-07-2016
Si els símptomes impossibiliten seguir exercint la seva professió, la persona amb EM s’ha de plantejar sol·licitar una incapacitat laboral permanent. Aquesta dóna dret a rebre diferents pensions, en funció de si és total, absoluta o únicament parcial.
Primer de tot, si una persona pateix esclerosi múltiple, és important que prengui una decisió ferma. Si les limitacions físiques són realment excessives per al treball que ha de fer diàriament, és el moment de demanar una incapacitat laboral permanent. Les persones que pateixen la malaltia són les principals expertes en els seus símptomes i ningú no sap tan bé com elles gestionar les crisis.
Normalment, són els facultatius de la direcció provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) els que fan un reconeixement mèdic del pacient, i procedeixen a avaluar si en aquest cas en concret es pot concedir la incapacitat permanent. Alhora determinen si és parcial, si és total o si és absoluta. Aquests professionals són els encarregats d’elaborar el decret–proposta, amb el grau d’incapacitat estimat.
La incapacitat permanent parcial és la que redueix significativament el rendiment en el treball. La incapacitat total es concedeix en els casos en què el treballador no pot seguir amb la seva professió en absolut, encara que es deixa oberta la possibilitat que s’incorpori a una altra. Si aquesta possibilitat no existeix, és quan la incapacitació s’anomena absoluta.
Font d’informació:
Preguntas más frecuentes sobre empleo y esclerosis múltiple. FELEM. 2007 [accés 20 de novembre de 2012]. Disponible a: http://www.esclerosismultiple.com/pdfs/2009/Preguntas%20mas%20frecuentes%20sobre%20empleo%20y%20Esclerosis%20M.%20FELEM%5B.pdf
Les reduccions anatòmiques o funcionals tenen una incidència important en el dia a dia de les rutines laborals. Generalment, quan això passa la persona afectada ja està seguint algun tractament, malgrat tenir l’alta mèdica. També és probable que ja s’hagi reconegut de manera oficial alguna limitació al pacient, però si aquesta s’agreuja respecte al moment en què es va afiliar a la Seguretat Social, aquesta pot ser revisada.Si les seqüeles que pateix són permanents i amb anterioritat ja se l’havia concedit una incapacitat temporal, no serà necessària l’alta mèdica.
Normalment, són els facultatius de la direcció provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) els que fan un reconeixement mèdic del pacient, i procedeixen a avaluar si en aquest cas en concret es pot concedir la incapacitat permanent. Alhora determinen si és parcial, si és total o si és absoluta. Aquests professionals són els encarregats d’elaborar el decret–proposta, amb el grau d’incapacitat estimat.
La incapacitat permanent parcial és la que redueix significativament el rendiment en el treball. La incapacitat total es concedeix en els casos en què el treballador no pot seguir amb la seva professió en absolut, encara que es deixa oberta la possibilitat que s’incorpori a una altra. Si aquesta possibilitat no existeix, és quan la incapacitació s’anomena absoluta.
Font d’informació:
Preguntas más frecuentes sobre empleo y esclerosis múltiple. FELEM. 2007 [accés 20 de novembre de 2012]. Disponible a: http://www.esclerosismultiple.com/pdfs/2009/Preguntas%20mas%20frecuentes%20sobre%20empleo%20y%20Esclerosis%20M.%20FELEM%5B.pdf
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!