La Patrícia Esteve fa vuit anys que conviu amb l’esclerosi múltiple i el passat mes de febrer va descobrir que també és celíaca. És una ferma defensora de la vida sana i de l’esport: practica la majoria de les disciplines que es fan al gimnàs. En la següent entrevista la Patrícia ens explica la seva experiència i ens dóna el seu punt de vista sobre l’àmbit de la recerca; està convençuda que l’esclerosi múltiple finalment tindrà cura.
Quan fa que li van diagnosticar EM?
Tenia 29 anys, ara en fa vuit.
Com va anar?
En aquell temps treballava al Corte Inglés i una nit, quan estava tornant a casa amb metro, després de sortir de la feina, hi veia doble. Vaig pensar que devia estar cansada. L’endemà vaig decidir anar a l’oculista i em va dir que era un tema de neurologia. Quan m’ho va dir… no entenia res. Vaig pensar que eren paraules majors. Llavors vaig demanar hora a un neuròleg, em van fer moltes proves i finalment em van dir que tenia esclerosi múltiple.
I doncs?
En un primer moment, amb l’impacte, vaig fer-me la pregunta de “per què a mi”. Però de seguida vaig pensar que m’havia tocat i que ho havia de superar. De totes maneres, al principi m’ho vaig guardar tot per a mi.
No ho va dir a ningú?
Als pares i a la família sí que els ho vaig dir. I als amics, inicialment només als més propers.
Com ho porta?
Tinguis el que tinguis cal afrontar-ho i superar-ho. Hi ha gent que diu: “Tinc esclerosi múltiple i no podré fer això, ni allò, ni allò altre”. Jo penso el contrari. Dic que m’ha tocat l’esclerosi múltiple i que podré fer el que vulgui i més. Faig ioga, pilates, tai-txi… suposo que tot això ha influït en la meva manera de pensar.
Per què ho diu?
Jo tinc aquesta malaltia però hi ha gent que en té de molt pitjors. La meva malaltia és passatgera, perquè sé que s’està fent molta recerca i que s’estan buscant solucions. És evident que amb l’esclerosi múltiple he passat per moments difícils, però són moments que s’han de passar i el millor és no pensar-hi gaire. A més, sé que no em moriré d’esclerosi múltiple i que no s’encomana. Per tant, ho assumeixo i visc la vida.
A vostè l’esport li ha anat bé.
L’esport va fantàsticament bé. Des que em van diagnosticar EM he perdut 9 quilos.
Després del diagnòstic va deixar de treballar?
Jo em trobava bé; l’únic problema era que quan sortia de la feina hi veia doble però no per això vaig deixar de treballar. Al cap d’un temps vaig agafar un any d’excedència i vaig anar a viure temporalment a la Rioja amb la meva parella per comprovar si la vida en un poble m’anava bé. La veritat és que aquest temps em va anar molt bé per pensar, per trobar-me a mi mateixa, per passejar, per anar amb bicicleta i per fer vida sana. Però jo sóc de ciutat i al cap d’un any vaig tornar a Barcelona i vaig començar a fer gimnàstica de nou.
N’havia fet abans?
Sí, però des del 2010 vaig al gimnàs cada dia, fins i tot els caps de setmana. Cal seguir el ritme que ens marqui el cos però sense aturar-se.
I què fa al gimnàs?
Faig de tot: pilates, ioga, spinning, natació, aquagym, tai-txi…
Com es troba normalment: bé o cansada?
Cansada no; al contrari, tinc més ganes de fer esport. És com una droga sana. I també cal tenir en compte el menjar: cal menjar sa per estar bé de salut.
Per tant, ha canviat la seva dieta.
Sóc celíaca. M’ho van diagnosticar aquest mes de febrer i per tant, he hagut de canviar l’alimentació. Però practico molt d’esport i faig vida sana, tinc moltes relacions socials, faig sortides… amb la família, els amics… Faig de tot.
Busca feina?
Sí, i com que m’agrada la fotografia estic buscant feina de fotògrafa. Si no en trobo, faré de perruquera, maquilladora, dependenta… El que surti.
I ara que està buscant feina, diu que té esclerosi múltiple?
No. Jo tinc el que tinc i és cosa meva. Si hagués d’anar al metge ho explicaria.
Els seus amics ara ja ho saben?
Sí, i es queden parats perquè sóc jove, molt activa i em veuen molt bé.
Heu d'iniciar la sessió per comentar.
Tens un compte? Inicia la sessió ara!
Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!