Hi ha dos pilars fonamentals i complementaris en el tractament de l’esclerosi múltiple: el farmacològic i el rehabilitador. Malgrat que l’esclerosi múltiple és una malaltia encara molt desconeguda, en els últims anys hi ha hagut un canvi substancial en la seva evolució gràcies a l’aparició de nous fàrmacs que aconsegueixen modificar-ne el curs. Aquests medicaments són més eficaços si es prenen immediatament després del diagnòstic, abans que la malaltia hagi evolucionat i causat danys significatius al sistema nerviós.
El tractament modificador aconsegueix reduir la freqüència i severitat dels brots i disminuir la formació de noves lesions al cervell i a la medul·la espinal.
El tractament agut accelera la recuperació dels símptomes després d’un brot però no modifica l’evolució de la malaltia a llarg termini. En els tractaments aguts es fan servir corticoides.
El tractament simptomàtic té com a objectiu tractar els símptomes que s’associen a la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple.