Novetats en el tractament de l’EM i símptomes invisibles

La Fundació Esclerosi Múltiple i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) han organitzat amb motiu del Dia Nacional de l’EM una sessió informativa sobre nous tractaments i simptomatologia invisible.

El doctor Xavier Montalban, cap de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del Cemcat, va explicar durant la sessió les principals novetats en tractaments.

El doctor va anunciar que l’any 2023 han de sortir els resultats d’assajos clínics en fase III de 5  estudis, que poden canviar el paradigma de l’esclerosi múltiple.

Nous tractaments

Hi ha 2 medicaments nous: ponesimod i ozanimod. Tots dos són fàrmacs orals moduladors d’unes proteïnes que estan presents en diferents cèl·lules, que segresten els limfòcits dins els ganglis limfàtics i això fa que no puguin entrar dins el sistema nerviós central i no puguin atacar la mielina. Fins ara, ja existien medicaments en aquesta línia. No obstant això, els nous fàrmacs tenen més comoditat d’administració, més selectivitat i més tolerància.

El doctor Montalban va destacar que es tracta de medicaments de primera línia per a persones que s’han diagnosticat fa poc. Així, va evidenciar el canvi que això suposa, ja que fins ara aquests tractaments eren de segona línia.

Hi ha un tercer tractament nou: l’ofatumumab. És un fàrmac injectable via subcutània. Es tracta d’un anticòs monoclonal que redueix el nombre i funció dels limfòcits B i que s’ha demostrat molt eficaç.

Gens relacionats amb la gravetat de l’EM

Hi ha 200 gens que estan relacionats amb l’esclerosi múltiple. Ara, per primera vegada, s’han identificat gens relacionats amb la gravetat de l’esclerosi múltiple. Això permetrà veure com actuen i  identificar dianes terapèutiques per intentar modificar l’evolució de l’EM.

Virus Epstein-Barr

Les persones amb esclerosi múltiple s’han contagiat prèviament amb el virus d’Epstein-Barr (VEB), però aquest virus afecta també la major part de la societat que no té esclerosi múltiple. Per això el VEB no causa per si sol l’EM, sinó que també hi ha altres factors. Entre aquests indicadors n’hi ha d’ambientals –tabaquisme, sobreprès a l’adolescència i falta de vitamina D – a més de la càrrega genètica. La combinació d’aquests components sí que podria explicar l’EM. El doctor Montalban va afirmar que la recerca en aquest virus obre una “finestra d’oportunitats” perquè obre la porta a una vacuna de prevenció del VEB.

Els símptomes de l’esclerosi múltiple

La sessió va finalitzar amb una taula rodona sobre els símptomes de l’esclerosi múltiple. La taula rodona, que va moderar la directora de la FEM, Rosa Masriera, es va centrar sobre els símptomes invisibles com la fatiga i la depressió.

A la taula hi va participar Silvia Pariente, que té EM, i va relatar com conviu amb la fatiga. “He descobert que es poden fer moltes coses cansada” va dir. També hi van prendre part la terapeuta ocupacional del Cemcat, Helena Llorente, que va explicar algunes estratègies per combatre la fatiga, i la neuropsicòloga, Dra. Maria Jesús Arévalo.

La neuropsicòloga va detallar la manera de treballar de la FEM i el Cemcat, en què es fa una entrevista individual a la persona per establir un pla de treball. En el cas de la depressió, va dir que de vegades cal un suport psicològic molt centrat en l’esclerosi múltiple. En els casos més greus també es treballa coordinadament amb psiquiatria.