‘Neurology’ publica un estudi sobre l’impacte de la covid en la telerehabilitació

Durant la pandèmia, moltes persones amb esclerosi múltiple (EM) van veure com la seva rutina d’activitat física i rehabilitació canviava de la nit al dia. Per conèixer millor aquest impacte de la covid, es va impulsar el projecte europeu “Survey Project”, amb la participació d’onze països i coordinat, a l’Estat espanyol, pel Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat). 

L’estudi es va fer amb dues enquestes: una dirigida a persones amb esclerosi múltiple i una altra a professionals de la fisioteràpia. A l’Estat espanyol, hi van col·laborar entitats com la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), ADEMBI i EME. Les enquestes van estar actives entre març i maig del 2021. 

Menys activitat física i canvis en els hàbits arran de la covid

Segons els resultats publicats a la revista Neurology Perspectives el febrer del 2024, un 82,2% de les persones amb esclerosi múltiple eren actives físicament abans de la pandèmia. Durant aquest període, la xifra va baixar al 75,9%. 

Les activitats que més van disminuir van ser l’exercici al gimnàs i a l’aigua, mentre que van augmentar els exercicis a casa, la bicicleta estàtica i, sobretot, caminar com a forma d’exercici terapèutic. 

Entre les principals raons per deixar de fer exercici en les persones amb EM hi havia el tancament dels centres. També les restriccions de mobilitat, l’empitjorament dels símptomes, la pèrdua de motivació i la por de contagiar-se. 

Tot i les dificultats, algunes persones amb esclerosi múltiple van valorar positivament no haver de desplaçar-se. També van valorar positivament el fet de poder fer exercici quan volien i l’estalvi de temps. En canvi, d’altres van trobar a faltar espai a casa, companyia, gaudir l’activitat i suport professional per fer els exercicis. 

El repte de la fisioteràpia a distància 

El febrer del 2025, la mateixa revista va publicar els resultats de l’enquesta a 32 fisioterapeutes especialitzats en esclerosi múltiple. Els professionals van explicar com van viure els mesos de pandèmia i com van adaptar la seva feina. 

Amb els centres tancats o amb serveis mínims, la telerehabilitació (rehabilitació a distància) va ser l’alternativa per continuar oferint suport. Malgrat tot, es van trobar limitacions importants: manca d’experiència amb les tecnologies, problemes de connexió, dispositius poc adequats i falta de preparació de les persones usuàries. 

A més, es va notar un gran impacte emocional en els professionals, amb incertesa, estrès i una clara reducció de la interacció social habitual amb les persones ateses. 

Un futur amb més recerca i millors eines 

El projecte destaca la necessitat de continuar investigant l’eficàcia de la telerehabilitació per al tractament de l’EM. També proposa millorar la formació digital tant per a professionals com per a persones amb EM, i actualitzar el marc legal perquè la rehabilitació a distància pugui funcionar correctament, seguint l’exemple de països com França, Suècia o Alemanya.  

Llegeix l’article sencer aquí: