Merxe Ruiz: “Enfonsar-se no és una opció, si comences a dir que no pots, cada vegada és pitjor”

Merxe Ruiz, 39 anys, va ser diagnosticada l’any 2009. Va tenir un brot mentre estava embarassada. Perruquera de professió, la malaltia no li impedeix fer la seva feina i no té cap símptoma excepte la pèrdua de sensibilitat als dits de les mans.

Per què vas anar al metge?

Estava embarassada de tres mesos. Em van fer una ecografia i al dia següent, quan em vaig llevar, tenia tot el cos adormit. Vaig anar al metge i em va dir que això tenia a veure amb l’embaràs, la retenció de líquids… Em va recomanar que estigués tranquil·la, que quan tingués el nen tot se’m passaria.

I mentrestant?

Em vaig quedar sense forces, no podia agafar un got perquè em queia a terra. No podia ni sostenir un bolígraf ni escriure. En aquella època treballava en una fleca i feia el que podia. Per dins pensava que m’havia d’espavilar, perquè si em queia un got a terra, quan naixés el nen què passaria? Va ser una lluita, però llavors encara no estava diagnosticada.

És poc habitual tenir un brot durant l’embaràs.

Sí, el metge em va dir que mai ho havia vist, perquè normalment quan estàs embarassada estàs protegida.

Em vaig quedar sense forces, no podia agafar un got perquè em queia a terra. No podia ni sostenir un bolígraf ni escriure

I quan vas tenir el nen?

Em van dir que anés a rehabilitació per les mans, que les tenia adormides. Quan va néixer el nen se’m va despertar tot menys les mans. La noia de rehabilitació recordo que em va dir que potser el que tenia era del cap. I jo li vaig dir, “perdona?”. Aquella noia em va recomanar que anés a un neuròleg perquè em donés una ullada.

I hi vas anar?

Sí, li vaig explicar els símptomes i de seguida em va dir que tenia esclerosi múltiple. Em vaig fer un tip de plorar. És un pal perquè de veure’t sana a saber que tens esclerosi múltiple… Només sentir la paraula esclerosi múltiple semblava que m’havia de morir. Ningú de la família sabia què era. Després del diagnòstic vam anar a un altre metge que em va dir el mateix. Em van fer proves i em van dir que tenia una esclerosi múltiple remitent-recurrent.

I què vas fer?

Vaig continuar fent vida normal. Em vaig començar a medicar però faig vida normal. Faig zumba, treballo de perruquera, porto el nen a l’escola…

Quants fills tens?

Com que quan estava embarassada va ser quan em van venir els brots, vaig tenir por de deixar el medicament per tornar-m’hi a quedar i que em passés alguna cosa. I com que tinc un fill que val per tres ho vam deixar així…

Quan em van dir que tenia esclerosi múltiple remitent-recurrent vaig continuar fent vida normal. Ara faig zumba, treballo de perruquera, porto el nen a l’escola…

Tens símptomes?

Les mans les tinc adormides, però m’hi he acostumat i no en faig cas. Com que vaig recuperar la força puc agafar les tisores i ho puc fer tot.

Has canviat hàbits de vida arran de la malaltia?

No. Ara encara faig més coses que abans, perquè faig zumba.

Ets perruquera, pots aguantar tot el dia dreta?

Sí, no noto res. Treballo 8 hores i després me’n vaig a zumba i quan arribo a casa he de portar la casa, la roba, el nen…

Has fet teràpia al Centre Neurorehabilitador de la Fundació Esclerosi Múltiple de Reus.

Hi anava per treballar la rehabilitació a les mans, però em van donar l’alta. Ara amb la feina i la meva vida tampoc tinc temps. A la feina faig celles, per exemple, i treballo la pinça. La meva plaça al centre la pot ocupar una persona que ho necessiti més.

Has explicat que tens la malaltia?

Hi ha molta gent que no ho sap. El meu entorn sí ho sap però les meves clientes no. Tenir esclerosi múltiple és un pal, però molta part la fa la ment. Tu no li has de seguir la corrent. Al meu cap li vaig explicar que tinc la malaltia perquè vaig tenir por que algun dia em passés alguna cosa. Va quedar sorprès.

Penses amb la malaltia al llarg del dia?

Ara no. Abans sí i anava amb la psicòloga. Va arribar un moment que vaig decidir gaudir del dia a dia. Déu no ho vulgui, però si m’ha de passar alguna cosa, que no me’n penedeixi d’haver deixat de fer res. A mi m’agrada ballar. Quan surto de festa sóc l’última a sortir de la discoteca. Enfonsar-me no és una opció. Quan em van diagnosticar em vaig enfonsar, però alguna cosa em va fer espavilar. Si comences a dir que no pots, cada cop és pitjor.

Tenir esclerosi múltiple és un pal, però molta part la fa la ment. Tu no li has de seguir la corrent

Què penses quan mires el futur?

No hi penso.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

FUNDACIÓ PRIVADA PER A LA LLUITA CONTRA L'ESCLEROSI MÚLTIPLE és el Responsable del tractament de les dades personals de l'Interessat i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposen les normatives vigents en protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 de abril de 2016 (GDPR). Per informació del tractament consulti: https://www.fem.es/rgpd