Massatge abdominal: una tècnica per millorar el restrenyiment

El restrenyiment és un trastorn gastrointestinal comú en l’esclerosi múltiple i que té un impacte negatiu en l’àmbit laboral, social, personal i familiar. També implica una important càrrega d’angoixa psicològica (per manca de control sobre la defecació), conduint a una pitjor qualitat de vida i una reducció de la interacció social.

Quines són les causes del restrenyiment? Poden ser variades:

• Obstruccions físiques que creen dificultats per anar de ventre (morenes, fístules, prolapses…).
• Com a conseqüència de prendre alguns fàrmacs.
• Per alteracions metabòliques/endocrines.
• Per malalties del Sistema Nerviós Central i/o perifèric.

Afecta el nostre estat emocional el restrenyiment? Sí. Hi ha estudis que demostren que, en algunes malalties com el Parkinson, l’estrès, l’ansietat i el dèficit cognitiu sobreestimulen el sistema nerviós simpàtic, que és el que actua sobre la musculatura llisa (no voluntària) del budell. Això disminueix la seva mobilitat, afavorint el restrenyiment i la tensió física i psicològica.

Característiques de l’estrenyiment crònic

Algunes característiques bàsiques del restrenyiment crònic són:

• Dificultat a l’hora d’anar de ventre.
• Enduriment de l’excrement.
• Sensació de manca de buidament complet.
• Necessitat de maniobres manuals en una de cada 4 defecacions.
• 3 o menys evacuacions a la setmana en els darrers 3 mesos.
• De vegades, sensació d’inflor abdominal.

Totes aquestes dificultats poden comportar problemes a la llarga, com lesions de nervis del sòl pelvià, incontinència fecal o dilatació del budell. Les contínues molèsties condicionen sovint a prendre solucions ràpides com prendre laxants de forma recurrent, fet que pot perjudicar el budell i causar deshidratació.

El nostre estat emocional pot disminuir la mobilitat del budell, afavorint el restrenyiment i la tensió psíquica i psicològica.

Massatges per ajudar amb l’estrenyiment

A part d’una dieta equilibrada, una correcta hidratació, l’exercici físic regular i un assessorament postural adient, existeix una tècnica de fisioteràpia per reduir l’estrenyiment. Es tracta del massatge abdominal.

Aquest massatge, aplicat correctament, millora el trànsit intestinal, enforteix la musculatura dedicada a defecar i també influeix sobre el diafragma i la respiració.

Els moviments del massatge es transmeten a través del ventre sobre la musculatura abdominal,  estimulant el sistema intestinal gràcies a la informació que enviem al budell.

Com es realitza un massatge abdominal

Per començar, es recomana beure un got d’aigua abans del massatge. Aquest s’hauria de realitzar després d’un mínim de 2 hores des del menjar.

La postura serà panxa amunt, amb les cames flexionades i en un espai relaxat. No pot durar més de 20 minuts, no es pot aplicar en dones embarassades ni en casos de malaltia més greu. En cap cas ha de produir dolor: si notem molèsties, hem d’avisar al/la fisioterapeuta.

Els passos a seguir durant el massatge són els següents:

1. Iniciar la tècnica amb 4 respiracions abdominals profundes per tal de moure el diafragma i relaxar la zona intestinal.
2. Moviments suaus en sentit de les agulles del rellotge, seguint la direcció natural de les diferents parts del còlon fins al recte com acompanyament de sortida. Es pot aplicar crema per facilitar el lliscament de les mans.
3. Estimulació vibratòria amb la punta dels dits seguint el mateix patró de moviment.
4. Pressió suau sobre les tres parts del còlon: ascendent des de l’engonal dreta fins al colon transvers situat sota les costelles, continuant cap a l’esquerra passant per sobre del melic i finalment baixant les mans en direcció al còlon descendent cap a l’engonal esquerra.
5. Repetir els mateixos moviments amb una pressió lleugerament superior.
6. Finalitzar la tècnica amb 4 respiracions abdominals profundes per relaxar el ventre.

Els estudis actuals mostren l’eficàcia d’aquesta tècnica com a estratègia per alleugerir els símptomes del restrenyiment i com a alternativa per dependre menys dels medicaments, millorant la qualitat de vida i el benestar psico-emocional de les persones amb aquest problema. Tot i això, s’ha de considerar la tolerància al tractament en cada cas i les preferències de cadascun abans de realitzar o recomanar el massatge.

Autora: Maria Eugènia Lacasa Andrade. Fisioterapeuta col·legiada 4027. Centre Neurorehabilitador Martí i Pol de Lleida.

Referències

Saz Peiró P, Ortiz Lucas M, Saz Tejero. Cuidados en el estreñimiento. S. Med Natur. 2010; 4 (2): 66-71

Abdominal Massage for the Relief of Constipation in People with Parkinson’s: A Qualitative Study. D. McClurg,¹ K. Walker,¹ P. Aitchison,¹ K. Jamieson,¹ L. Dickinson,² L. Paul,³ S. Hagen,¹ and A.-L. Cunnington⁴

M. Petticrew, M. Rodgers y A. Booth. Eficacia de los laxantes en adultos.  Calidad en la atención de la salud: QHC , vol. 10, no. 4, págs. 268-273, 2001.

M. Sinclair. El uso del masaje abdominal para tratar el estreñimiento crónico. Journal of Bodywork and Movement Therapies , vol. 15, no. 4, págs. 436–445, 2011.