Mar Tintoré, neuròloga especialitzada en embaràs: “M’he trobat amb dones que no s’atrevien a fer-me la pregunta”

Per resoldre algunes de les preguntes més freqüents sobre fertilitat, tractaments, brots, part i postpart, parlem amb la neuròloga Mar Tintoré, responsable clínica de Neuroimmunologia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora de Neurologia a la UVic-UCC. Tintoré destaca la importància d’abordar el desig de maternitat des de la consulta i d’enderrocar pors que, de vegades, fins i tot impedeixen plantejar la pregunta. El seu missatge és clar: la planificació i la informació són les millors aliades per afrontar aquesta etapa amb confiança.

Per on hauria de començar una dona que vol quedar-se embarassada i té esclerosi múltiple?
El meu primer consell seria que, a la visita que tinguem planificada amb el nostre neuròleg o neuròloga, li plantegi directament aquesta situació. Aquest és un tema que nosaltres preguntem activament perquè forma part de la informació que ens ajudarà, per exemple, a escollir millor el tipus de tractament que farem.

Quins aspectes hauria de valorar una persona amb esclerosi múltiple abans de plantejar-se un embaràs?
Jo crec que és important tenir una malaltia que estigui estable, ja que sabem que, si la malaltia està estable, és a dir, que no hi ha hagut brots i no hi ha hagut lesions noves a la ressonància, podrem abordar l’embaràs en una situació òptima. De tota manera, insisteixo, aquest és un debat que s’ha de tenir amb el neuròleg o la neuròloga des de l’inici del diagnòstic o des del moment en què aquesta idea entra al nostre cap.

Hi ha un moment més adequat per buscar l’embaràs en funció de l’evolució de l’esclerosi múltiple?
Bé, ja hem dit que l’ideal seria començar o plantejar-nos l’embaràs en un moment d’estabilitat, i sabem que això vol dir que la persona estigui tan estable com sigui possible pel que fa a no tenir brots i no tenir lesions noves.

Hi ha algun tipus de proves que s’hagin de fer abans de buscar l’embaràs?
En principi, una persona amb esclerosi múltiple té la mateixa fertilitat que una persona que no tingui la malaltia i, per tant, d’entrada, no cal fer proves específiques. L’EM no causa problemes de fertilitat. El que sí que pot passar és que, pel fet de tenir una esclerosi múltiple, les pacients de vegades es plantegin l’embaràs més tard, i sabem que l’edat sí que està molt relacionada amb la fertilitat.

Hi ha alguna recomanació específica per a qui necessita recórrer a tractaments de fertilitat?
Doncs avui dia tenim dades que són molt tranquil·litzadores: és a dir, sabem que totes les tècniques de reproducció assistida es poden dur a terme en persones amb esclerosi múltiple. Els tractaments de fertilitat no s’han relacionat amb un augment de brots o de lesions, per tant, tots els tractaments que es duen a terme per augmentar la fertilitat es poden aplicar a una persona amb esclerosi múltiple. És cert que no es recomana deixar el tractament que estem fent i, com hem dit abans, els tractaments de fertilitat és millor plantejar-los en un moment d’estabilitat de la malaltia.

És cert que els brots tendeixen a disminuir durant la gestació?
Doncs sí, és cert. Quan estem embarassades, tenim dins nostre un ésser que té almenys un 50 % dels gens del seu pare, per tant, tenim dins nostre un ésser que és diferent de nosaltres de manera natural. Si a nosaltres ens posen alguna cosa que és genèticament diferent, el nostre cos té tendència a rebutjar-la. Durant l’embaràs això no passa perquè les nostres defenses de manera natural baixen per no rebutjar el nadó que portem a dins.

Aquesta baixada natural de les defenses que passa durant l’embaràs també té un efecte beneficiós per a la malaltia. Seria, de fet, un tractament boníssim si poguéssim mantenir-nos embarassades tota la vida, perquè fins a un 80 % dels brots disminueixen durant el tercer trimestre de l’embaràs.

Hi ha algun senyal específic per acudir a consulta urgent?
Durant l’embaràs els brots disminueixen, però com sabem en medicina res és impossible i, per tant, si pensem que podem estar tenint un brot, evidentment també haurem de consultar, com faríem en qualsevol situació. Davant d’un símptoma nou, consultarem amb el nostre equip habitual.

L’EM condiciona el tipus de part?
En principi, no. Les dones amb esclerosi múltiple poden tenir un part vaginal, però si és necessari per algun motiu obstètric, també poden tenir un part per cesària. El part ve determinat, no pel fet que tinguem una esclerosi múltiple, sinó pel fet de què és el millor per al nadó i la mare en aquella situació concreta.

Què passa amb els tractaments de l’esclerosi múltiple abans, durant i després de l’embaràs?
La veritat és que, pel que fa a l’ús de tractaments que permeten tenir un embaràs segur, les coses han canviat de manera molt significativa. Avui dia disposem de tractaments que es poden mantenir fins a confirmar l’embaràs i que permeten arribar a aquesta etapa d’una manera segura. A més, s’han produït avenços importants en el coneixement de la lactància i de la compatibilitat de determinats tractaments durant aquest període. Actualment sabem que aquests tractaments no afecten l’assoliment de l’embaràs ni comprometen la seguretat del nadó. Fa uns anys hi havia moltes dones a qui, pel fet de voler-se quedar embarassades, no se’ls començava un tractament. Avui dia sabem que això no s’ha de fer.

Hem de seleccionar quins són els tractaments compatibles amb la cerca d’un embaràs. I avui dia tenim tractaments segurs, tant tractaments d’eficàcia moderada com tractaments d’alta eficàcia, que es poden utilitzar fins a confirmar l’embaràs. També hem après la importància de la lactància, tant per a la mare com per al nadó, i tenim també una sèrie de tractaments que són compatibles amb la lactància. Per tant, ja no haurem d’escollir entre donar el pit o tractar-nos, o voler un embaràs o tractar-nos. No, avui dia les coses es poden fer de manera compatible i, per tant, és important que aquests embarassos siguin planificats per poder arribar al moment de l’embaràs amb un tractament compatible i per poder planificar la lactància, si aquest és el nostre desig, també amb tractaments compatibles.

Quines són les pors més grans que veus a consulta i com acompanyes les persones amb EM? Què els preocupa?
Jo diria que aquí, d’entrada, les pors sempre són grans i a vegades fins i tot jo veig por a plantejar el desig d’embaràs. Per tant, és una cosa que els metges hem de preguntar de manera proactiva, perquè m’he trobat amb dones que no s’atrevien a fer-me la pregunta. És important suscitar aquest diàleg. Una vegada la pacient sap que l’embaràs protegeix contra els brots, això d’alguna manera també fa que algunes pors desapareguin. Hem de saber que el període postpart és un període en què hi ha un augment de la població en el risc de tenir brots.

Això no vol dir que no puguem abordar un embaràs de manera segura, però vol dir que l’haurem de planificar bé per saber com, d’alguna manera, contrarestar aquest increment en el risc de brots que pot existir en els mesos després del part. I, en aquest sentit, són molt bones notícies que ja no hàgim d’escollir entre tractament o lactància, ja que per a totes dues coses podem trobar opcions compatibles.

Cap a on va la investigació en aquest àmbit?
Bé, cada vegada tenim més dades sobre com tenir un embaràs que sigui segur, tant per al part, la mare com per al nadó. I avui dia, fins i tot les recomanacions de les agències avaluadores del medicament, com són l’EMA, que és l’europea, o la FDA, que és l’americana, és que no s’hauria d’excloure les embarassades dels nous tractaments, sinó que s’ha de fer una vigilància intensiva però no excloure-les, perquè excloure-les ens limita les opcions.

Si haguessis de donar tres recomanacions a una persona que està pensant a quedar-se embarassada, quines serien?
Doncs bé, em quedaria amb una de sola: planificació. Aquest seria el meu gran consell. Hem de planificar bé l’embaràs per arribar-hi amb un tractament segur, saber de quina manera podem afrontar l’embaràs, poder resoldre tots els dubtes que puguem tenir sobre el tipus d’anestèsia, sobre el tipus de part, sobre el tipus de lactància. Tot això ens donarà seguretat i avui dia és absolutament factible tenir la malaltia controlada i afrontar un embaràs de manera tranquil·la i segura.