Les novetats en la investigació de l’esclerosi múltiple 2024

Més de 8.500 persones expertes en esclerosi múltiple de 103 països es van reunir a la capital de Dinamarca, per compartir les últimes novetats de la investigació en esclerosi múltiple (EM) en el marc de la 40a Reunió Anual de l’ECTRIMS (Comitè Europeu per al Tractament i la Recerca en EM). ECTRIMS és la reunió d’investigació de l’esclerosi múltiple més gran del món. A continuació, destaquem algunes de les recerques que s’hi van presentar.

Canvis en els criteris McDonald per accelerar el diagnòstic de l’EM

Una de les novetats en la investigació de l’esclerosi múltiple són els criteris McDonald. Aquests criteris s’utilitzen en la investigació de l’esclerosi múltiple i la seva pràctica clínica, però presenten limitacions. El cap del servei de neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron i director del Cemcat, Dr. Xavier Montalban, va presentar actualitzacions dels criteris diagnòstics de McDonald.

Segons els nous criteris, l’esclerosi múltiple es pot diagnosticar sense requerir disseminació en el temps. És a dir, sense haver d’esperar la presència de noves lesions o succedanis. Fins i tot es pot diagnosticar en persones sense símptomes d’esclerosi múltiple, si tenen una ressonància magnètica molt compatible alhora que d’altres variables.

El procés de revisió dels nous criteris va ser iniciat pel Comitè Assessor Internacional sobre Assajos Clínics en EM. Aquest comitè va reunir l’any passat a Barcelona un equip divers de 55 persones de 16 països, incloses persones que viuen amb EM, per arribar a un consens sobre aquestes revisions. Les revisions en si són les primeres que es fan des de 2017. Inclouen factors que poden optimitzar el diagnòstic en persones de 50 anys o més, així com en infants menors de 12 anys. Aquests canvis tenen com a objectiu accelerar el procés de diagnòstic d’esclerosi múltiple. Això permetrà que persones amb EM puguin accedir a tractaments modificadors de la malaltia de forma més precoç.

Altres novetats en la investigació de l’esclerosi múltiple

La vitamina D mostra beneficis en l’esclerosi múltiple en fases inicials

El Dr.Eric Thouvenot, de l’Hospital Universitari de Nimes (França), va informar que una dosi alta de colecalciferol, que s’utilitza com a complement dietètic quan falta vitamina D, (100.000 UI cada 2 setmanes durant 24 mesos) va reduir l’activitat de l’EM significativament. L’estudi es va fer entre 303 persones que havien experimentat un esdeveniment neurològic indicatiu d’esclerosi múltiple. Els resultats de la investigació assenyalen que el colecalciferol va provocar reduccions significatives de lesions noves o en augment i de lesions inflamatòries després de dos anys. En canvi, no es van observar diferències amb el placebo pel que fa a les recaigudes. Els suplements de colecalciferol tampoc van afectar significativament les mesures de discapacitat, cognició, qualitat de vida, fatiga, ansietat i depressió.

Les persones que més es van beneficiar de la suplementació de colecalciferol van ser les que no tenien lesions a la medul·la espinal, una deficiència greu de vitamina D i un pes saludable. El colecalciferol en dosis altes va ser segur i ben tolerat amb 288 persones (95,1%) que van completar l’estudi. Aquesta recerca reforça la suplementació amb dosis altes de vitamina D en l’esclerosi múltiple precoç.

El tolebrutinib retarda la progressió

El Dr.Robert Fox, neuròleg de Cleveland Clinic, va presentar els resultats de l’assaig Hercules de fase 3, que comparava tolebrutinib oral amb placebo en 1.131 persones amb esclerosi múltiple secundària progressiva. Actualment, les persones amb esclerosi múltiple secundària progressiva no tenen cap teràpia modificadora de la malaltia.

El tolebrutinib inhibeix una molècula de senyalització anomenada “tirosina quinasa de Bruton” (BTK), reduint l’activació dels limfòcits B, que són cèl·lules immunitàries que contribueixen a danyar el cervell i la medul·la espinal en l’EM. Així mateix, i de forma específica i interessant en formes progressives, aquesta família de fàrmacs actua sobre la micròglia, cèl·lula resident al cervell que es creu implicada en la progressió. El tolebrutinib va ​​retardar el temps de progressió de la discapacitat a l’escala EDSS, un 31% més que el placebo. El doble de persones van experimentar millores de l’EDSS en el grup de tolebrutinib.

En un altre estudi anomenat Gemini, informat pel Dr. Jiwon Oh de la Universitat de Toronto, el tolebrutinib no va reduir les recaigudes significativament més que la teriflunomida. Tanmateix, de manera similar a l’estudi Hercules, el tolebrutinib va ​​retardar el temps de progressió un 29% més que la teriflunomida.  Aquests són resultats inicials i l’anàlisi de dades està en curs.

Alletament amb ocrelizumab

La Dra. Riley Bove, de la UCSF (Universitat de Califòrnia a San Francisco), va informar de les conclusions d’un estudi en fase 4 de 13 mares que van optar per alletar els seus nadons mentre rebien tractament amb ocrelizumab per l’esclerosi múltiple. Els nivells d’ocrelizumab a la llet materna van ser de mitjana del 0,3%. Molt per sota del nivell de més del 10% que es consideraria insegur. L’ocrelizumab era indetectable al torrent sanguini dels nadons i no va esgotar les cèl·lules B. Aquest estudi continua i seguirà els nadons durant 13 mesos per avaluar el creixement. També per saber si el tractament afecta les respostes dels nadons a les vacunes. Estudis com aquests són crucials per ajudar les dones amb EM i les seves famílies a prendre decisions sobre la planificació familiar.

Esclerosi múltiple i altres malalties

La Dra. Amber Salter, de la  UT Southwestern, a Dallas, va exposar com les comorbiditats, una condició coexistent com la depressió o la pressió arterial alta, afecten l’experiència de persones amb EM en assaigs clínics. El seu equip va estudiar 16.794 persones inscrites en 17 assaigs d’esclerosi múltiple. Les persones amb 3 o més comorbiditats tenien un augment del 14% en l’activitat de la malaltia i un augment del 30% en l’empitjorament de la discapacitat. La depressió i les malalties del cor estaven específicament relacionades amb pitjors resultats.

L’exercici ajuda a millorar 

Actualment, hi ha una atenció creixent sobre com les intervencions de benestar poden ajudar les persones amb esclerosi múltiple. El Dr. Rob Motl, de la Universitat d’Illinois a Chicago, va presentar els resultats de l’assaig “Step for MS”, finançat pel Patient Centered Research Outcomes Institute. En aquest estudi, 379 persones amb discapacitat per caminar i discapacitat moderada van ser assignades aleatòriament a un programa d’exercicis de 16 setmanes impartit a casa o en un dels 7 llocs del país. Els participants van rebre directrius, equipament i entrenament, i l’exercici va incloure entrenament aeròbic i de resistència. La velocitat de marxa i les puntuacions a l’escala de discapacitat EDSS van millorar en els participants.

La dieta pot afectar l’atròfia cerebral

La Dra. Ilana Katz Sand, de Mount Sinai de Nova York, va revisar els gràfics de 840 persones que havien proporcionat informació sobre l’adhesió a la dieta mediterrània. Els resultats mostren que una pitjor adherència a la dieta estava relacionada amb un augment de l’atròfia cerebral. Concretament, un major ús d’oli d’oliva per cuinar i un major consum de verdures es va relacionar amb una menor atròfia.

El discurs com a biomarcador

La Dra. Alyssa Nylander de la UCSF (Universitat de Califòrnia a San Francisco) va voler provar si l’anàlisi automatitzada de la parla donaria pistes sobre els canvis en la cognició o estat d’ànim en 168 persones amb esclerosi múltiple. Aquest procés implicava l’enregistrament de diverses tasques de parla i l’anàlisi dels enregistraments mitjançant un sistema informatitzat de processament de la parla. També es van fer avaluacions cognitives i de l’estat d’ànim. Els resultats mostren enllaços de quatre patrons de parla amb la cognició i l’estat d’ànim. Per exemple, les pauses més curtes es van associar amb una millor cognició i estat d’ànim. L’equip continua aquesta investigació amb l’objectiu de desenvolupar un conjunt d’eines digitals per fer el seguiment dels canvis en aquests símptomes invisibles de l’EM.

Aquestes són algunes de les novetats en la investigació de l’esclerosi múltiple que es van presentar a l’ECTRIMS.

Per saber més sobre les novetats en els tractaments de l’EM, el director del Cemcat i cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Dr. Xavier Montalban encapçalarà un nou webinar organitzat per la FEM. Descobreix l’última hora sobre el futur de l’investigació el pròxim 19 de desembre.