Laura Verdugo “Les limitacions te les poses tu en base a les creences que hagis anat adquirint i a les etiquetes que et deixis penjar”

– Quan et van diagnosticar?

Al setembre de l’any 2010 i durant 10 anys pràcticament no he parlat amb ningú sobre la malaltia, només quan he tingut un brot o he vist que empitjorava.

M’he adonat que això ha estat perquè una part de mi pensava que si mostrava la meva vulnerabilitat deixava de ser valenta, i he après que una cosa no té res a veure amb l’altra. Ens passa a moltes persones que tenim aquesta malaltia i això m’ha portat que de vegades m’he sentit molt sola i incompresa per pròpia voluntat.

– Quins símptomes tenies?

Abans que em diagnostiquessin l’EM, de vegades se m’adormia el llavi o tenia un tic a l’ull, però realment vaig anar al metge perquè se’m van adormir les dues mans i jo era cambrera. Només podia sostenir la safata si la mirava.

Un dia estava de festa amb uns amics prenent uns cubates. Vaig demanar el primer i em va caure; vaig demanar el segon i també, i el tercer… Tots em deien “vas torrada” i jo estava indignada. No estava borratxa, estava avergonyida i espantada perquè no tenia control sobre el meu cos i sabia que m’estava passant alguna cosa que no era normal.

Una part de mi pensava que si mostrava la meva vulnerabilitat deixava de ser valenta, i he après que res té a veure una cosa amb l’altra.

– Quants anys tenies quan et van diagnosticar?

Tenia 26 anys, era feliç, no em faltaven els diners perquè vaig començar a treballar molt jove, anava i venia i creia que era invencible. Jo pensava que m’anava a menjar el món i al final vaig comprovar que el món em va menjar a mi. Amb un diagnòstic d’esclerosi múltiple la vida et canvia, encara que creguis en un principi que no, la perspectiva de la vida es modifica.

– I què vas fer?

Quan et diagnostiquen has de seguir la teva vida; no estàs bé i no hi ha res que ho pugui canviar. Jo vaig viure durant 10 anys amb brots, amb molt d’estrès, treballant moltíssim, amb fatiga… i el pitjor de tot, sense escoltar-me a mi mateixa. Durant aquest temps ja havia canviat aspectes de mi mateixa, però, tot i això, hi havia coses que no anaven com havien d’anar.

L’any 2019 vaig sentir la necessitat de buscar alguna cosa més, i aquesta cosa va començar per escoltar-me a mi mateixa per dins, què volia, quines creences s’havien instal·lat a la meva vida fent que em limités, així que vaig començar a buscar.

– On?

Vaig entrar en un grup de creixement personal (“el camino del corazón”) i des d’aquí, entenent que necessitava fer canvis per estar millor, vaig decidir matricular-me en un màster de Coaching, Intel·ligència Emocional i Programació Neurolingüística a Madrid. Jo soc de Valladolid. Això va suposar haver d’anar a Madrid, agafar el cotxe, trencar moltes barreres que tenia al meu cap. Pensava que seria incapaç, però em vaig posar un objectiu i aquestes barreres van anar caient.

Un cop vaig començar el màster, em vaig adonar que m’estava plantejant coses que no m’havia plantejat mai a la vida. La sortida és cap a dins, no cap a fora. No pots canviar el món sencer perquè tu estiguis bé, és just a l’inrevés.

– Com vas decidir especialitzar-te en EM?

Quan em va tocar fer el projecte, vaig sentir que havia d’anar dirigit a persones amb esclerosi múltiple. Jo he aconseguit fer una cosa que m’ha alliberat en molts aspectes, i vaig pensar “jo no soc més llesta que els altres, ells també podrien canviar certs aspectes que els estan limitant i així tenir una vida millor”. Va ser així com va sorgir la idea d’especialitzar-me en EM.

Quan vius amb una malaltia així, vius de manera permanent amb coronavirus. La incertesa hi és des del moment que et lleves al matí. Si et saps gestionar bé emocionalment, si saps apartar els pensaments negatius en bucle, si saps com comunicar-te eficaçment… La visió de la vida et canvia radicalment. Moltes vegades ens quedem amb “és que no puc fer res més”, “és que mare meva, quina por, no m’agafaran en cap feina”, “em deixarà la meva parella”… Creences que ens limiten de manera continuada. Això es pot canviar, la teva ment pot canviar si estàs disposat a entrenar-la cada dia.

Si et saps gestionar bé emocionalment, si saps apartar els pensaments negatius en bucle, si saps com comunicar-te eficaçment… La visió de la vida et canvia radicalment.

– I llavors?

Sí, tenim una malaltia. Sí, ho tenim més complicat, però les limitacions te les poses tu d’acord amb les creences que tinguis i d’acord amb les etiquetes que et deixis penjar. Durant molts anys, jo he estat l’EM, i a sobre sense voler dir-ho a ningú. Jo era l’EM i ara ja no ho soc. Jo soc jo. Jo tinc un fill petit, jo tinc un marit, jo soc coach, jo tinc els meus amics, jo tinc el meu esport, jo tinc una malaltia … L’EM és una part de la meva vida, no és tota la meva vida.

– Què ofereixes a la gent des del coaching?

És un acompanyament personalitzat, un espai de no judici, en el qual la persona ha de respondre a grans interrogants. Poques vegades ens fem preguntes a nosaltres mateixos. El coaching és una metodologia en la qual, et planteges un objectiu realista i a través de les preguntes, l’escolta activa, les dinàmiques… et crees un pla d’acció, gràcies al qual vas aconseguint metes petites que et van acostant al teu objectiu principal.

Poques vegades ens parem a pensar “això sí”, “això no”, per què de les decisions que prenem o, millor encara, el per a què. Quan som capaços de respondre a aquestes preguntes sense por, verbalitzant-ho en veu alta, descobreixes coses de tu, coses importants que et portaran a plantejar-te la vida d’una altra manera. L’autoconeixement, l’automotivació, l’autoresponsabilitat… són els primers passos per poder arribar a ser la versió més feliç de tu mateix.

És fonamental que cadascú sigui coherent amb el que diu, amb el que fa, amb el que pensa i amb el que sent, però quanta gent és capaç d’obtenir aquesta coherència? Quanta gent deixa de fer coses per por? Gràcies a la meva metodologia les persones aconsegueixen viure en majúscules, adonant-se de quins són els canvis que han de fer per poder tenir una bona vida.

Poques vegades ens parem a pensar “això sí”, “això no”, el per què de les decisions que prenem o, millor encara, el per a què. 

– Com fas el canvi de xip amb la malaltia?

Va ser quan vaig comprendre que tot el que havia experimentat havia de posar-ho al servei de les persones amb esclerosi múltiple i que m’era igual el que pensessin de mi els altres si podia ajudar només a una persona.

– Què has après?

Durant els meus anys d’inconsciència he begut, he fumat tot i saber que era perjudicial per a mi… Crec que d’alguna manera ho feia per seguir sent igual que els altres. Quina estupidesa. Ara valoro molt més el que soc, em genero molta més autoestima cuidant-me, volent-me més, respectant el meu cos i la meva ment. És una peça de dòmino, quan comences amb una, les altres van darrere.

– I has pogut ajudar altres persones?

Sí, perquè em dedico a acompanyar persones amb esclerosi múltiple i estic tenint l’oportunitat de poder treballar amb elles. Jo també estic aprenent molt. És brutal veure com les persones poden treure els seus recursos i habilitats innates per tirar endavant.

– Fas coaching només amb EM o amb altres malalties?

Em centro sobretot en l’esclerosi múltiple, perquè és una cosa que jo tinc i que molts dels altres no tenen. Quan em diuen que tenen fatiga entenc què tenen i quan em diuen que tenen por de perdre la seva feina entenc per què tenen aquesta por, quan em diuen que tenen por de parlar també ho entenc perquè jo ho he viscut. Entenc el que els passa, ja que moltes de les seves pors han estat les meves pors, igual que els seus símptomes.

Faig una primera sessió gratuïta d’exploració perquè comprenguin la metodologia que es durà a terme. En aquesta sessió prèvia també valoro si puc o no puc treballar amb els clients, i si necessiten un altre tipus de suport com pot ser un psicòleg. També m’he adonat que els acompanyants o familiars de les persones amb EM tenen molts dubtes, problemes de comunicació… i és per això que també treballo amb ells.

Ara valoro molt més el que soc, em genero molta més autoestima cuidant-me, volent-me més, respectant el meu cos i la meva ment. 

– Has escrit un llibre.

Aquest any he escrit “Estic Millor“, en el llibre explico com va ser el procés del meu diagnòstic d’esclerosi múltiple. Dono veu a la meva germana, ja que em vaig adonar de la importància dels familiars, ells també tenen molt a dir i també ho passen malament, sobretot en el diagnòstic. Al final els acompanyants també han de fer una acceptació d’aquesta nova realitat.

Jo estic bé físicament, encara que tinc els meus brots i m’he acostumat a viure així, però el principi va ser molt dur. El llibre es pot descarregar gratuïtament i amb ell pretenc que a poc a poc la gent vagi incorporant les seves històries. En un futur pròxim espero que es pugui publicar i que els diners que s’aconsegueixin siguin per a la investigació de l’esclerosi múltiple.

– Has canviat EM per Estic Millor.

Sí, vaig canviar les sigles d’Esclerosi Múltiple i vaig començar a cridar Estic Millor, si simplement canvies el sistema de pensament amb el llenguatge, canvia la manera d’interpretar aquestes paraules i ja no fan mal.

Pots descarregar el llibre de la Laura Verdugo en aquest enllaç i seguir-la a Instagram.